Declaren zones catastròfiques en 16 de les 17 comunitats amb incendis i aiguats a l'estiu
El primer Consell de Ministres després de les vacances d'estiu ha aprovat aquest dimarts la declaració de zones afectades per una emergència de protecció civil --abans zona catastròfica-- en 16 de les 17 comunitats autònomes (totes excepte el País Basc) arrasades pels incendis i les danes dels últims dos mesos.
La declaració de zones catastròfiques preveu ajuts directes als damnificats i també un reial decret amb les directrius per a plans de prevenció d'incendis tant a les comunitats com als ajuntaments.
Segons ha explicat el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en roda de premsa, els damnificats podran demanar ajudes pròximament, siguin directes o exempcions fiscals. El govern espanyol les detallarà en un nou reial decret llei que haurà d'aprovar.
L'acord d'aquest dimarts recull les ajudes directes que són competència del Ministeri de l'Interior, destinades a pal·liar danys personals; materials en habitatge i béns; despeses de corporacions locals; en establiments industrials, mercantils i de serveis, i persones físiques o jurídiques que hagin realitzat prestacions personals i de béns.
També preveu la possibilitat que la Prefactura Central de Trànsit aprovi una excepció de taxes per a gestions com duplicats o permisos de circulació o conducció, així com baixes de vehicles sinistrats, i també per a l'expedició del DNI.
L'acord no detalla, de moment, mesures competència d'altres ministeris, però diu així:
Altres mesures podrien ser determinats beneficis fiscals, mesures laborals i de Seguretat Social, i ajudes a corporacions locals o subvencions per danys en produccions agrícoles, ramaderes, forestals i d'aqüicultura.
També especifica que la resta de departaments podran declarar l'emergència per reparar els danys causats en infraestructures de titularitat pública ubicades en les zones afectades per les emergències de protecció civil.
El centre d'emergències a Espanya ha tingut aquest estiu 118 episodis d'emergències, 113 dels quals per focs i 5 per les danes i pluja forta registrades des del 24 de juny.
Incendis de la Segarra i de l'Ebre
A Catalunya, la declaració inclou territoris afectats pels incendis de la Segarra i de l'Ebre i per les dues danes del juliol que van escombrar diversos municipis de Catalunya, com Vilafranca del Penedès o Cubelles.
L'incendi del juliol a Torrefeta i Florejacs, que va causar la mort de dos pagesos, va cremar 5.577 hectàrees d'un terreny majoritàriament agrícola de les comarques de la Segarra, la Noguera i l'Urgell.
El foc de l'Ebre, que va començar el 7 de juliol a Paüls, va durar nou dies. Les flames van cremar 3.321 hectàrees de superfície agrícola i forestal. Un total de 18.000 persones van haver d'estar confinades i un tècnic d'incendis va morir en precipitar-se per un desnivell de vint metres quan es va desprendre una roca de grans dimensions sobre la qual estava assegut.
Aiguats a Catalunya
Dues danes van escombrar Catalunya el mes de juliol. El govern espanyol no detalla cap província en concret afectada per les fortes pluges, però indica que la Generalitat va comunicar l'activació de l'alerta per a tota la comunitat.
Pel que fa a la resta de la Península, també s'ha declarat zona catastròfica els territoris cremats pels grans focs (un total de 113), especialment a partir del 10 d'agost, com Castella i Lleó, Galícia i Extremadura. N'hi ha 15 que encara estan actius.
També s'ha posat en marxa la comissió interministerial de canvi climàtic, presidida per la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Sara Aagesen. Juntament amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, responsable de Protecció Civil, Aagesen iniciarà les converses per assolir el pacte d'estat contra l'emergència climàtica.
Compareixences al Congrés i al Senat
Al Congrés s'ha reunit la Diputació Permanent, que ha arrencat amb un minut de silenci en record de les quatre víctimes mortals dels incendis a Castella i Lleó.
L'òrgan ha rebutjat totes les peticions de compareixença que havia proposat el PP, de fins a vuit ministres, entre les quals la de la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, i la de la titular de Defensa, Margarita Robles, per donar explicacions sobre les actuacions de l'executiu de suport a les comunitats autònomes afectades pels incendis.
A banda, també havien instat a comparèixer de forma urgent el president espanyol, Pedro Sánchez, arran de la imputació de nous delictes a la seva dona, Begoña Gómez.
El PSOE s'ha avançat a la votació i ha informat que la setmana que ve tindran lloc algunes de les compareixences que volien els de Feijóo. Concretament, el dia 4 ho farà el ministre de Transports, Óscar Puente, pels problemes de Rodalies, i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, pels incendis, així com ho farà l'endemà pel mateix motiu la vicepresidenta Sara Aagesen.
A més, el PP també reclama plens extraordinaris per tractar els incendis, així com la immigració, la quitança del deute a les comunitats autònomes i el processament del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz.
A més, des d'aquest dimarts a la tarda ha arrencat la ronda de compareixences de ministres al Senat per parlar de la gestió durant els incendis. La primera a intervenir ha estat la responsable de Defensa, Margarita Robles.
Tant al Congrés com al Senat s'augura un dur enfrontament entre el govern espanyol i el PP, després que els últims dies diversos ministres hagin acusat presidents autonòmics del Partit Popular de falta de prevenció en els incendis. Unes crítiques que no han agradat a Alberto Núñez Feijóo, que ha respost apuntant a fallades i irresponsabilitat de l'executiu.
Segons l'última actualització del Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals, a Espanya els incendis forestals han arrasat 411.315 hectàrees, per sobre de l'any 2022, fins ara considerat el pitjor, quan es van calcinar 306.555 hectàrees.
