Defensar la salut dels palestins des de dins d'un camp de refugiats: "Necessitem més personal"

"La confiança és la clau." La infermera comunitària Maysa Odeh ho té clar: "Si hi ha confiança, hi ha esperança i això fa que tot sigui possible." Cada dia atén infants, sobretot menors de 3 anys, i les seves mares per tal de detectar malalties de manera precoç. "Intentem detectar qualsevol discapacitat en el nen, com més aviat la detectem, abans la podrem tractar o millorar la seva vida i les seves habilitats socials", explica Odeh.

De fet, la detecció precoç és un dels punts forts d'aquest centre hospitalari al camp d'Al-Wehdat, a Jordània. "Ningú es preocupa dels refugiats, molts no tenen ni documents, per això intentem ajudar les mares que busquen ajuda per als seus fills o per a elles, perquè detectar una malaltia és important per veure si la criatura millora o li cal més ajuda", remarca Odeh.

El centre hospitalari també té un laboratori on fan diverses proves, com anàlisis de sang, que els permeten detectar malalties com la diabetis, la hipertensió o l'hepatitis.

"També donem suport social i emocional a les persones", afegeix Odeh:

"És complicat ser refugiat, però encara ho és més quan tens una malaltia."

Aquest camp, creat originàriament l'any 1955, tenia com a objectiu acollir una part dels 750.000 refugiats palestins de l'època. Es calcula que va donar refugi a unes 5.000 persones. Tot i que el camp s'ha anat difuminant amb els barris adjacents, es calcula que avui hi viuen uns 65.000 refugiats, segons dades facilitades per la UNRWA.

És per això que cada metge ha d'atendre, diàriament, una setantena de pacients, tots ells refugiats palestins. Una xifra molt elevada i que complica la feina als professionals de la salut. Totes les medicines i els tractaments són gratuïts per als pacients.

Segons el doctor i director de salut de la UNRWA, Akihiro Seita, "les principals malalties dels refugiats palestins són la diabetis, la hipertensió arterial i el càncer de pulmó relacionat amb el tabac". Unes malalties que van a més degut a les dificultats econòmiques dels pacients.

"Necessitem més medicines, més doctors, més infermeres i més personal", demana Seita: "El personal fa tot el que pot per atendre més pacients."

El doctor Seita també explica que el personal mèdic està preocupat per l'empitjorament de la salut mental dels pacients: "Estan preocupats pels seus amics i familiars a Gaza".

"No entenen com la comunitat internacional permet tot el que està passant a Gaza."

De fet, ell mateix ha estat treballant a Gaza en diverses ocasions. "Vaig anar a Gaza quatre vegades l'any passat, l'última aquest gener, i cada vegada és pitjor que l'anterior. Ara és extremadament pitjor. Per mi, Gaza està col·lapsant."

El director de salut de la UNRWA denuncia que és la primera vegada que l'ONU estableix l'estat de fam a l'Orient Mitjà: "És totalment inacceptable." "Hi ha prou menjar fora de Gaza, preparat per enviar, per solucionar la malnutrició, és absolutament frustrant", afegeix.

Seita també recorda que aquest estat de fam també afecta els treballadors de la salut a Gaza: "Es desmaien a la feina per la gana que tenen, però, tot i això, continuen treballant i fent les seves tasques."

"Quan veiem imatges de com els bombardejos israelians maten professionals mèdics, és un total desastre, però no és nou: hem perdut més de 360 companys de la UNRWA pels bombardejos."

La solució, opina Seita, "és molt fàcil, cal aturar la guerra". Només així, diu, podrà entrar l'ajuda humanitària a Gaza.

Amb l'objectiu de mostrar suport a la comunitat palestina i per incrementar el personal tècnic i la formació, l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat la posada en marxa de "Districte 11, Ciutat de Gaza i les ciutats de Palestina".

Un projecte de llarg recorregut centrat a potenciar la salut, l'educació i l'urbanisme que busca recuperar l'esperit de cooperació que als anys 90 es va activar amb Sarajevo després de la guerra dels Balcans.