Deixar-ho tot per anar-se'n a un poble

És el somni de molts urbanites. Fer un canvi de vida. Deixar la ciutat i instal·lar-se al món rural. Alguns, senzillament, voldrien traslladar-hi l'oficina i continuar teletreballant enmig de paisatges bucòlics.

D'altres, en canvi, somien un projecte vinculat a la terra i al sector primari. Us en presentem dos testimonis.

Les migracions de la ciutat al camp eren un fenomen insòlit a casa nostra. És cert que els anys 70 hi va haver alguns moviments de neorurals, en molts casos associats al col·lectius hippies, però des de llavors el fenomen era gairebé inexistent.

Ara, la pandèmia i els confinaments han provocat una nova onada de desplaçaments des de la ciutat cap a zones rurals. Són persones i famílies de perfils molt diversos, amb interessos variats i casuístiques singulars.

Una piulada a Twitter els va canviar la vida

L'Imma Ferrer i el Jaume Casanovas vivien a Terrassa amb els seus dos fills, però el confinament de 2020 se'ls va fer insuportable dins el pis on vivien, al centre de la ciutat.

Aquesta piulada al compte de Twitter de "Repoblem" els va picar la curiositat i s'hi van interessar.

Van visitar la vall de Tuixent, i poques setmanes després ja hi estaven vivint.

"Va ser una petita bogeria, perquè ho vam decidir d'un dia per l'altre. A la nostra família els explotava el cap. Tot i això, no ens tiràvem per un precipici perquè conservàvem les nostres feines."

Tots dos fan teletreball. Han pogut mantenir les feines íntegrament a distància i fan la jornada laboral en remot. Quan acaben poden disfrutar de la vida relaxada i els paisatges d'Ossera.

"Després de 8 hores a l'ordinador pots sortir per aquest entorn natural. Hi ha molt silenci. Pots sortir a passejar, anar al riu, cuidar l'hort. El ritme és diferent."

La família Casanovas Ferrer s'ha adaptat ràpidament a la nova vida a Ossera, un poble de només 26 habitants.

Tenen un metge per a tota la vall, i l'escola dels seus fills és al poble del costat. Això sí, per a la resta han de fer molts quilòmetres.

"Aquí no hi ha cap botiga. Hem de fer una hora de cotxe fins a la Seu d'Urgell per poder omplir el rebost. O, si no, aprofitem quan baixem a Barcelona."

Ells ja coneixien aquest món perquè són excursionistes i muntanyencs, però alerten que no tothom està preparat per fer un canvi de vida tan ràpid i radical.

Del barri de Collblanc a una plantació de pomeres de muntanya

L'Ariadna Salvador vivia amb els seus pares en un desè pis entre els barris de les Corts i Collblanc. De ben petita tenia clar que volia viure envoltada de natura i sabia que, quan fos independent, deixaria la ciutat. I així va ser:

"Només d'acabar la universitat, el meu company i jo vam venir a la Cerdanya. Ni tan sols vam fer l'intent de viure a la ciutat. Ho teníem claríssim, no volíem ciutat."

Fa deu anys es va plantar a la Cerdanya amb les butxaques buides. Al principi ho va passar malament perquè no trobava feina.

"Jo feia encàrrecs puntuals de dissenyadora gràfica i alguna feina precària. Però vam pujar sense tenir res. No va ser gaire pensat."

Ara, però, ha trobat el seu projecte: una plantació de pomes ecològiques de muntanya al poble d'Olopte, a 1.200 metres d'altitud.

"La feina al camp m'encanta. Em puc passar hores regant i podant les pomeres, i amb aquestes vistes del Pirineu! No tornaria mai a la ciutat."

Els "neorurals del segle XXI": de la nova pagesia als nòmades digitals

Són els "neorurals del segle XXI". Alguns ja tenien vincles previs amb el món rural o amb la muntanya: antecedents familiars, segones residències o afició al muntanyisme.

Altres, en canvi,  hi acaben d'aterrar i són urbanites neòfits en la vida rural.

N'hi ha que s'instal·len al territori per fer activitats vinculades a la terra i al sector primari.

D'altres, en canvi, opten per professions de l'àmbit digital i treballen en mode remot connectats al mig de la muntanya.

Algunes persones consideren que aquests últims perfils són, en realitat, "colonitzadors urbans" que implanten el seu model de vida en un entorn rural, i per això no se'ls pot considerar neorurals en el sentit estricte del terme, perquè no desenvolupen una activitat vinculada a la ruralitat.

Nous habitants, més serveis?

Sigui com sigui, la realitat és que els nous habitants que arriben al món rural es trobaran amb una manca de serveis històrica i endèmica en molts territoris allunyats de zones urbanes.

Potser si hi arriben nous pobladors serà la manera que es comencin a redimensionar serveis, millorar equipaments o renovar infraestructures en aquests territoris, que massa sovint se senten abandonats i infradotats.