Del musclo a les algues comestibles: els cultius del Delta es diversifiquen

Crues, fregides, com a espècie o picades per fer brous: les algues destinades a l'alimentació es cultivaran per primer cop a Catalunya. I es farà a través d'una tècnica innovadora on les sembres es col·loquen en cordes. 

Una iniciativa pionera a la Mediterrània que impulsa la Federació de Productors de Mol·luscos del delta de l'Ebre per ampliar els cultius aqüícoles i adaptar-se als efectes del canvi climàtic.I és que, com denuncien des del sector, la collita tradicional de musclos està disminuint a conseqüència de l'augment de la temperatura del mar i la reducció de corrents marins.

És per això que, a partir d'ara, els musclos del Delta compartiran espai amb dos tipus d'algues autòctones: la ulva lactuca i la intestinalis.

Mètode pioner

Conegudes popularment com a enciams de mar, aquestes dues tipologies d'algues s'han sembrat en 150 metres de cordes de polièster. A continuació, s'han submergit al costat de musclos i ostres, i lligat als pals de la plataforma de fusta anomenada batea.

Un nou cultiu que busca enfortir el sector aqüícola català i que, a més, és sostenible. Tal com destaca Jorge Santamaría, cofundador de l'empresa Algabrava que, des de Girona, ha investigat el projecte:

"Hem observat creixements de cinc centímetres fins a un metre en 15-20 dies. Un aspecte positiu que té això és que aquesta espècie agafa molts nutrients de l'aigua i és capaç de reduir l'impacte que té el cultiu de musclos."

En aquest sentit, les algues ajuden a mantenir l'equilibri tròfic de les badies sense competir per l'aliment amb musclos o ostres. Així ho explica Raúl González, un altre dels investigadors:

"És economia circular, ja que tot el que els musclos excreten, les algues són capaces d'aprofitar-ho per créixer."

Ús culinari

Al nord d'Europa, també a Galícia, la indústria lligada a les algues ha despertat amb força i s'han diversificat les seves sortides, com en el camp de la cosmètica o el farmacèutic.

En aquest cas, les algues de l'Ebre es destinaran majoritàriament al sector de la restauració. De fet, el 50% de la seva composició són proteïnes i tenen un alt valor nutricional, tal com detalla Sergi Tudela, director general de política marítima i pesca sostenible:

"Tenen unes propietats extraordinàries, 50 vegades més de ferro que els espinacs, per exemple. Tenim un marc internacional que està apostant molt fort per aquest tipus de nova aqüicultura, tot i que a l'Àsia és coneguda des de fa molt temps."

Al mes de juny, les cordes submergides es convertiran en cortines d'algues a punt per recollir i vendre. I és que aquesta alternativa comercial al mol·lusc té un creixement molt ràpid: s'esperen obtenir uns 50 quilos de macroalgues.