Del Pirineu a Singapur: sis estudiants de la Seu, al Mundial de robòtica

La final mundial de la World Robot Olympiad tindrà representació catalana, i més concretament, de la Seu d'Urgell. La Iune, la Berta, l'Ainara, l'Aleix, el Joan i l'Àneu tenen entre 11 i 12 anys, viatjaran a Singapur la setmana que ve per enfrontar-se a altres estudiants d'arreu del món.

Formen dos equips de l'escola Albert Vives --tot i que les més grans ja van a l'institut-- i van quedar primers i tercers a la final estatal, que es va fer a Càceres el setembre. El premi principal: la classificació per a la gran final mundial, on hi haurà uns 500 equips d'un centenar de països.

Els dos equips, sorgits d'una extraescolar de l'escola, s'han entrenat de valent des de fa mesos, fins i tot durant les vacances escolars. "Van estar-se entrenant fins a mitjans de juliol i s'hi van tornar a posar a principis de setembre", assenyala la Mireia Alba, la seva entrenadora.

Un esforç que ha valgut la pena. "Tenim un robot molt estable que fa les rondes molt similars i força bé", diu l'Ainara.

"Estem molt orgulloses del robot que hem fet."

Treball en equip

Tot comença amb un repte, el mateix per a tots els equips de cada categoria. Cada un ha de dissenyar un robot, construir-lo, posar-lo en marxa i programar els seus moviments perquè siguin al més exactes possibles per fer un recorregut, superar obstacles i fer diverses tasques en un temps de dos minuts.

"Per exemple, el robot ha de veure els colors i quedar-se on toca, o deixar coses a diferents llocs", assenyala l'Aleix. Per això cal practicar molt al laboratori de l'escola, però també adaptar-se a cada moment. 

Una feina que es fa en equip. "Ens hem d'aprendre el robot de memòria i l'hem de muntar allà, i cadascú s'encarrega d'una part", diu la Berta, i després tot l'equip també programa els moviments per completar el recorregut.

Una aventura per aprendre i gaudir

Tots coincideixen que anar al campionat del món ja és un premi en si mateix i serà una gran experiència. "Serà molt divertit anar-hi i aprendre moltes coses", assegura l'Aleix. "Hi vaig a participar i a veure com ho fan els altres", diu l'Àneu.

La Mireia reconeix que el nivell és molt alt, però creu que els seus alumnes estan preparats: "Sabem que contra els asiàtics quasi no hi ha res a fer, és un altre món, però ho podem fer molt bé."

"Ens podem posar la fita d'estar entre els 100 millors del món, que ja seria una barbaritat d'èxit."

Per aconseguir-ho hauran d'adaptar-se al que els demanin els jutges: "El circuit ja el tenim programat, però ens donen un repte sorpresa, que és una cosa que hem de programar allà i ho haurem de fer ràpid."

Falta d'ajuda

Entre entrenaments han hagut de treballar, també, per poder pagar el viatge: "Hem fet una rifa, hem venut clauers i punts de llibre..." Amb això, l'ajuda de patrocinadors i una campanya de micromecenatge han recollit fins a 20.000 euros per pagar bona part del viatge.

La Mireia celebra que hi hagi una aposta ferma per la robòtica escolar com a eina educativa, que permet, entre d'altres, desenvolupar la lògica, la resolució de problemes i aprendre a dominar les eines digitals.

Però també lamenta que no es contemplin casos d'èxit com aquest, que proporcionen una experiència molt enriquidora als nens i nenes.

"Tu et classifiques per a un Mundial i no hi ha línies econòmiques ni ajuts ni res, i has d'anar picant portes."

I és que més enllà del campionat, el viatge, que faran en família, també és tota una experiència. "És un país on no he estat mai, i m'agradarà veure com és tot allà", diu el Joan. Per ell l'aventura és encara més especial: "No he anat mai en avió." L'estrena serà sonada... "Són tretze hores d'anada i tretze de tornada!", diu rient.

De la Seu al món

I tot plegat des d'una escola pública de la Seu d'Urgell. No és el primer cas d'èxit del seu programa de robòtica: el 2018 un equip de l'Albert Vives ja va participar en un Mundial a Tailàndia. A més, l'any passat, un equip de l'institut La Valira, també de la Seu, va participar en una altra competició a Texas.

"Aquí ja fa molts anys que es treballa", diu la Mireia. "Som una ciutat petita, però no vol dir que no es treballi bé, i la insistència i la perseverança, i sobretot, creure en el projecte, ha fet que, des del Pirineu, podem dir que som aquí."