Demanda sense precedents: sis veïns denuncien l'Ajuntament de Martorell per negar-los el padró
Un jutjat ha admès a tràmit una demanda pionera contra l'Ajuntament de Martorell per negar-se a empadronar veïns sense un contracte de lloguer o la propietat d'un habitatge.
Tal com ha avançat el digital "Nació", es tracta d'un grup de sis veïns que van denunciar el consistori perquè no els acceptaven el padró pel fet de viure rellogats, ocupant o dormint al carrer. Aquest fet contradiu la llei, que permet tramitar el padró independentment de la situació habitacional de la persona.
Tots el van sol·licitar per la via ordinària, però l'Ajuntament no va respondre mai. Segons la llei, si l'administració no respon en tres mesos, l'admissió del padró es considera acceptada automàticament, però això no va ser així. Poc després, van interposar un recurs administratiu que tampoc va ser respost en el termini establert.
Consideren que es tracta d'una violació sobre els seus drets fonamentals com ara l'accés a la salut i a l'educació, ja que tenir el padró és una condició necessària per disposar dels serveis municipals.
Els denunciants van aconseguir que l'Ajuntament els permetés portar els fills a l'escola i accedir als serveis sanitaris perquè eren menors, però a ells els ho van denegar.
Ara, el jutjat contenciós administratiu número 4 de Barcelona els ha acceptat el recurs judicial contra el silenci administratiu de l'Ajuntament, que es nega a resoldre a favor dels veïns afectats.
Els sis denunciants formen part de col·lectius com la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH) del Baix Llobregat Nord i Papers per a Tothom.
Actualment, l'Ajuntament de Martorell està governat per un executiu de coalició entre Junts per Martorell i el PSC, amb 16 regidors del primer grup i dos dels socialistes, i amb Xavier Fonollosa al capdavant de l'alcaldia.
Si els tribunals els donen la raó, els sis afectats seran empadronats directament i la resolució generarà un precedent que podria afectar la política d'empadronament d'altres municipis amb casos similars.
Una llista llarga de vulneracions
No és el primer cop que aquest ajuntament genera polèmica al voltant d'aquesta qüestió. El 2023, en declaracions a Catalunya Ràdio, l'oficina del síndic afirmava que Martorell era el municipi que acumulava més queixes per posar traves a l'empadronament: "Hi ha una voluntat política de no empadronar la gent que no tingui títol habilitant."
Però Martorell no és l'única població on l'administració ha posat traves a aquest tipus de processos. El síndic també va rebre queixes d'ajuntaments com el de Santa Coloma de Gramenet o Badalona, en aquest cas per casos de relloguer de propietaris que no permetien la inscripció d'empadronament dels seus llogaters.
A Ripoll, la Fundació Ibn Battuta va denunciar l'alcaldessa, Sílvia Orriols. Consideraven que existia un delicte d'odi contra les persones migrades pels entrebancs i "dilacions injustificades" en els processos d'empadronament que es trobaven els veïns d'ençà que Aliança Catalana va arribar al govern municipal. Finalment, la denúncia va acabar arxivada.
Una demanda que sí que va prosperar va ser la que va interposar l'oposició a Premià de Mar contra una resolució del ple impulsada per Junts i el PSC, amb el suport de Ciutadans.
El 2020, el ple municipal va aprovar no tramitar l'empadronament a persones que no poguessin certificar la titularitat de l'habitatge on vivien. Una sentència del contenciós administratiu número 17 de Barcelona feia caure la normativa.
El col·lectiu Mollet Acull també va plantejar una demanda contra Mollet del Vallès per no acceptar el padró d'un veí que vivia i treballava des de feia més d'11 anys al municipi. Aquest mateix gener, Càritas alertava que el 33% de les persones que atenien a Salt no estaven empadronades al municipi.
La llei fixa que totes les persones que viuen en un municipi hi han d'estar empadronades, amb independència de si són propietàries o llogateres, de si tenen un títol habilitant o una residència fixa.
