Denuncien que Espanya no actua per detectar dones víctimes de tràfic i explotació sexual
La Berta (nom fictici) va entrar a Espanya quan era menor d'edat amb el passaport de la seva germana gran i amb la promesa que fent feines de neteja podria guanyar-se millor la vida. Amb amenaces contínues, va caure en una xarxa de tràfic de dones que l'obligava a prostituir-se de club a club, sense veure ni un cèntim dels diners que generava.
Mai ha estat reconeguda com a víctima d'explotació sexual ni tràfic de persones, malgrat que va fer un viatge amb avió per anar a veure la seva filla al Brasil. "Jo mirava el policia implorant-li amb els ulls perquè se n'adonés que jo era menor", explica la jove, que finalment va aconseguir escapar dels traficants amb l'ajuda d'una organització.
Aquest és un dels molts casos que evidencia Amnistia Internacional en l'informe "Cadenes invisibles", en què denuncia com la identificació i, per tant, la protecció de les víctimes de tràfic amb finalitats d'explotació sexual té greus errors estructurals a Espanya.
L'organització destaca que a l'estat espanyol es prioritza la persecució del delicte, cosa que fa que s'instrumentalitzi les víctimes i es vegin només com a proves per a la investigació, i no com a persones que necessiten protecció durant tot el procés.
Només 1.000 de les 75.000 persones en risc de tràfic d'explotació sexual s'han identificat finalment com a víctimes en els últims set anys, del 2013 al 2019. Aquestes dades no inclouen les dones que demanen protecció internacional o els migrants que arriben a les costes.
Les costes, via d'entrada del tràfic
Segons Amnistia, és especialment preocupant la situació a les costes, on l'enfocament és eminentment de control migratori i falta un mecanisme de detecció precoç. És per això que moltes possibles víctimes "es perden" pel camí i molts traficants les esperen als llocs de trànsit.
A aquesta situació, se sumen els estereotips de gènere. Segons l'organització, poden influir de manera perjudicial la identificació de les víctimes ja que molts funcionaris policials busquen un determinat "perfil de víctima de tràfic d'explotació sexual" i si no correspon, descarten la persona ràpidament. Virginia Álvarez, autora de la investigació, remarca la importància de detectar les víctimes:
La identificació és el primer pas i és fonamental per protegir les víctimes de tràfic de persones i garantir la seva assistència, accés a la justícia i dret a la reparació. Si no es detecta les possibles víctimes, els següents passos són inexistents.
Un polígon on moltes dones exerceixen la prostitució, algunes d'elles víctimes de tràfic de persones (AI)
L'Alika, una dona nigeriana de 27 anys, va arribar a Espanya amb patera quan en tenia 18 i a més de patir molta violència en la seva ruta migratòria, la van obligar a prostituir-se per tornar suposadament un deute de 55.000 euros.
La policia em va començar a preguntar, i no em creien el que els hi deia. Una policia em va dir que si no deia la veritat em deportarien, i els hi vaig dir que no volia parlar perquè no volia morir. Havien amenaçat també la meva família, explica l'Alika, que després de rebre una pallissa al carrer, va anar a comissaria i no es va activar cap mecanisme de protecció.
Menors d'edat
L'informe recull testimonis que demostren una falta de diligència per part de les autoritats per detectar possibles nens i nenes víctimes de tràfic, especialment quan al·leguen ser majors d'edat.
Entre la policia i la Fiscalia es passen la pilota de què fer en cas que les menors es facin passar per majors d'edat, diu el director d'Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán.
El 2019 es van identificar oficialment a Espanya 42 dones víctimes de tràfic de persones, de les 2.834 potencials o en risc. El 2018 van ser 128 de 9.135, sis d'elles menors, segons el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, el CITCO.
Unes dades que reflecteixen que la identificació de les víctimes no és una prioritat per a les autoritats, ja que en els últims tres anys, només se n'han detectat l'1,5%.
La situació de vulnerabilitat per a les dones víctimes d'explotació s'ha agreujat amb la pandèmia.
Crida a una resposta
Amnistia Internacional demana establir un mecanisme de detecció precoç de les dones que puguin presentar indicis de tràfic de persones i donar un seguiment i suport.
A més, que el Congrés provi una llei integral contra el tràfic d'éssers humans amb perspectiva de drets humans, de gènere i infància, en què la capacitat d'identificació no recaigui en qui ha d'investigar el delicte o el control migratori, sinó en mecanismes que prioritzin un criteri de protecció.
En definitiva, que les víctimes no sigui vistes com una simple prova del delicte.
