Denuncien que la jornada "Un món sense càncer" posa en dubte el paper dels metges

El Departament de Salut ha anunciat que ha obert un expedient informatiu per l'organització de la jornada
Xavier Duran
6 min

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha demanat al Departament de Salut que intervingui davant la convocatòria d'un acte que s'ha de celebrar aquest dissabte en un hotel de Barcelona publicitat a internet amb el títol "Un món sense càncer. Allò que el teu metge no t'està explicant". La intervenció es demana "sense perjudici d'emprendre altres accions que resultin oportunes".

Pel CoMB, el missatge posa en dubte, de manera explícita, el paper dels metges a l'hora d'informar de manera veraç sobre el càncer als pacients i als ciutadans en general. En el seu comunicat, el CoMB recorda que "el metge és l'únic professional amb formació, coneixements i competència per diagnosticar una malaltia i indicar-ne el tractament més adequat". Al mateix temps, rebutja qualsevol actuació contrària a la bona praxi mèdica i "demana la col·laboració a professionals, administració, mitjans de comunicació, institucions, entitats i societat en general" per evitar que es realitzin i difonguin "pràctiques que generen confusió o engany als ciutadans pel que fa a la seva salut".

El Departament de Salut ha anunciat que ha obert un expedient informatiu per l'organització del congrés. Però el director del CatSalut, David Elvira, ha assegurat que el departament no té constància ''ni del que es dirà ni del que es promocionarà'' i, per tant, s'estarà ''amatent'' per conèixer i analitzar el contingut d'aquesta trobada, on assistirà un representant de la Inspecció de Salut. Si es fa promoció o es recomana a la ciutadania ''algun tipus d'acció que no sigui conciliable amb evidència científica'' i, per tant, pugui ''atemptar o afectar'' la salut pública, el departament actuarà en conseqüència.

La jornada, amb assistència gratuïta, ha estat organitzada per Cocó March, una espanyola establerta als Estats Units. A la seva web es presenta com graduada en el Colegio de Ciencias Biológicas de la Salud, amb seu a Elx, però a la versió en anglès li dóna el nom d'European College for Naturopathic Physicians. Segons un article publicat a "Redacción Médica" aquest dimarts, els responsables del centre haurien reconegut que "no acrediten una formació universitària i que cap dels seus formadors té la carrera de Medicina".

Segons l'article, el principal impulsor del centre es diu Trino Soriano i és enginyer agrònom, però destaca per ser pioner en "l'aplicació de tractaments amb aigua de mar i l'alimentació ortomolecular".

A més de Cocó March, a la jornada s'anuncia la participació del mexicà Antonio Jiménez, que l'any 2000 va fundar un institut anomenat Hope4cancer, i de Gastón Cornu-Labat, format a l'Argentina i als Estats Units i establert en aquest darrer país. De Cornu-Labat només consten 3 publicacions -l'última de l'any 2000- a la base de dades PubMed, que recull més de 27 milions de referències de la literatura mèdica.

Una altra participant és Suzanne Powell, una irlandesa del nord establerta a Barcelona des del 1987, que es presenta com psiquiatra filosòfica especialista en nutrició ortomolecular. En el seu blog adverteix:

D'acord amb la legislació vigent, el contingut del present blog no substituirà l'apropiada assistència mèdica, legal, financera o psicològica. Així doncs, acceptes que el seu contingut estarà subjecte a la teva pròpia interpretació i ús.

Powell afirma que als vint anys va ser diagnosticada amb un càncer terminal i que no va seguir el tractament assignat pel seu metge, sinó que es va curar mitjançant el zen.

Un altre participant és Josep Pàmies, un pagès jubilat de la Noguera conegut pel seu activisme contra els cultius transgènics, però també per la seva promoció, a través del moviment Dolça Revolució, de l'edulcorant estèvia i per negar que la sida estigui causada pel virus VIH. Sobre el càncer, afirma que es pot curar amb plantes com el kalanchoe, que ell mateix ven.

El Col·legi de Metges i les pseudoteràpies

El posicionament del CoMB ja havia estat expressat en el document "El malalt amb càncer. Els tractaments oncològics i pal·liatius i les teràpies sense evidència científica i pseudociències", elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), amb la col·laboració de la Societat Catalano-Balear d'Oncologia Mèdica i la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives.

En aquest document s'assenyala:

El metge no pot emprar procediments ni prescriure medecines amb les quals no estigui degudament familiaritzat i que no estiguin basades en l'evidència científica o l'eficàcia clínica, encara que el pacient hi consenti o ho demani.

En un altre punt del document reconeix que "alguns procediments o teràpies complementàries poden suposar en ocasions una ajuda perquè els pacients puguin afrontar millor la seva malaltia". Però recorda que "la seva suposada innocuïtat no justifica la indicació de qualsevol teràpia sense cap evidència científica o eficàcia clínica donant-li una aparença de tractament validat". Recorda que sempre s'ha d'informar el pacient perquè no abandoni cap tractament necessari. I considera que "el metge que aplica teràpies complementàries s'ha de coordinar amb el metge responsable del tractament bàsic (oncològic o de cures pal·liatives)".

Per la seva banda, el biòleg i divulgador científic Daniel Closa comentava en el seu blog "Centpeus" una de les afirmacions que fan els organitzadors de la jornada: que l'any 1900 la mortalitat per càncer afectava, a Espanya, un 0.030 % de la població i que es calcula que ara 1 de cada 3 persones patirà càncer i la gran majoria, diuen, morirà per aquesta malaltia.

A part de comentar que la comparació entre aquestes xifres no és correcta, Closa assenyala que l'esperança de vida a Espanya el 1900 era de poc menys de quaranta anys i que ara supera els vuitanta anys. I per això l'impacte del càncer és ara molt superior:

Ara la gent ja no es mor per tuberculosi ni per la majoria de les infeccions que l'any 1900 eren la principal causa de mort. (...) Essencialment abans vivíem fins que entre els quaranta i els cinquanta anys ens matava una infecció. El càncer és una malaltia que acostuma a emergir entre els cinquanta i els setanta, de manera que ara hi ha molta més gent viva en l'edat en què apareix amb més freqüència.

Un estudi publicat a l'estiu per investigadors del Yale Cancer Center de Connecticut (Estats Units) a la revista "Journal of the National Cancer Institute" assenyalava que el risc de mort quan un malalt de càncer segueix algun dels tractaments anomenats alternatius és 2,5 superior que si seguís els tractaments convencionals i reconeguts.

Avui és notícia