Deportacions massives, la nova bandera de l'extrema dreta que no recull la llei espanyola

Fa anys que la deportació massiva d'estrangers és l'obsessió de l'extrema dreta. Fins fa poc, l'objectiu eren les persones en situació irregular, però partits com Vox han radicalitzat el discurs i han empès altres formacions, com el PP, a endurir la seva posició.

El partit de Santiago Abascal ja no fa distincions, parla d'un procés de "reemigració" general i defensa obertament l'expulsió de migrants que tenen la residència espanyola. Admet que "no sap quants són", però que "se n'aniran tots".

Un moviment polític que ha arrossegat els populars. Tot i que no aproven la idea de deportacions massives, sí que s'alineen amb Vox en parlar d'expulsar persones en situació irregular o de condicionar la residència al coneixement de l'idioma i la cultura espanyola. 

Fa una setmana, el líder del PP va dir que no es poden concedir drets a qui hagi arribat irregularment. Va denunciar el "descontrol migratori" que considera que viu Espanya i va apostar per deportar de manera "immediata" els migrants en situació irregular que delinqueixin.

Segons el catedràtic emèrit de Ciència Política de la UB, Joan Anton Mellón, tot això forma part d'una estratègia política: "El PP adopta part del criteri de Vox per intentar impedir una fuga electoral, tot i que les enquestes diuen el contrari."

Amb part d'aquestes propostes hi combrega Aliança Catalana. Sílvia Orriols ha dit per activa i per passiva que cal repatriar aquells que no tinguin regularitzada la seva situació i ha relacionat les persones migrants amb un augment de la delinqüència.

Però per Mellón, identificar migració amb delinqüència és estendre una mentida: "Les dades són molt clares, ha augmentat la població migrant i han baixat els nivells de delinqüència."
 

El paper de les xarxes

El debat sobre la immigració no només es produeix en l'esfera política. De fet, les xarxes socials són una de les vies principals que els partits fan servir per fer quallar un missatge xenòfob i un espai on centenars de perfils anònims aboquen contingut essencialment racista.

De manera intencionada i, segons Mellón, enganyosa, els partits han aprofitat aquest altaveu format per rumors, mentides i desinformació per atacar les persones migrants i relacionar-les amb un augment de la inseguretat. 

Ha passat en els incidents de Torre Pacheco, on els discursos d'odi a les xarxes per part de grups racistes van atiar els aldarulls. També en la dana de València, amb missatges falsos sobre les ajudes econòmiques a immigrants. O en protestes veïnals davant dels centres de menors. 
 

Què hi diu la llei?

La legislació espanyola no deixa lloc per a les deportacions massives ni per a cap procés de "reemigració". De fet, el marc legal vigent no contempla el terme "deportació" i parla d'"expulsions". 

La llei permet expulsions administratives en casos de situació irregular, i d'àmbit judicial quan la persona ha estat condemnada a més d'un any de presó, sempre que es dicti en sentència.

Per tant, per aplicar el que proposa Vox caldria canviar el Codi Penal, ja que actualment només es poden dur a terme expulsions individuals i judicialitzades.

Un debat que "no soluciona res"

El debat al voltant de la immigració cada cop és més extens i inclou més assumptes. Les ocupacions, l'empadronament o els menors no acompanyats són altres temes que els partits més a la dreta aprofiten per generar polèmica.

La directora d'Instrategies i investigadora de Gritim-UPF, Gemma Pinyol-Jiménez, afegeix que tots aquests elements "fan que no puguem parlar amb calma de la gestió migratòria". Assegura que el debat "no soluciona res, complica la gestió pública i la convivència".