Desallotgen el campament il·legal que des de fa quatre anys creix als afores de Mataró
El campament il·legal establert als afores de Mataró, al Maresme, que ha anat creixent des de fa quatre anys, ha quedat desallotjat aquest dilluns.
Des de primera hora, un operatiu format per unes 300 persones han entrat al terreny no urbanitzable on s'hi han arribat a empadronar 110 persones, i se'ls ha demanat que retirin les seves estructures i pertinences i abandonin la zona. A la tarda, l'Ajuntament ha donat per finalitzada l'operació.
El Sindicat d'Habitatge ha denunciat el desnonament "sense alternativa" que pateixen més de 100 famílies que viuen a l'assentament. L'Ajuntament no els ofereix cap opció, diuen, més enllà d'un màxim d'1 a 3 nits en un hostal o hotel.
L'operatiu ha mobilitzat Mossos d'Esquadra, efectius de la policia local, vehicles d'empreses especialitzades en transport de material i fins i tot, furgonetes preparades per al transport d'animals.
Es tracta d'uns terrenys rústics protegits, just per sobre de l'autopista C-32, que han preocupat molt els veïns perquè, en els darrers anys, s'hi han anat instal·lant progressivament tota mena de construccions, des de bungalous amb piscina i barbacoa, a caravanes o barraques. Hi havia persones que hi passaven caps de setmana i d'altres que hi vivien permanentment, amb acords de lloguer.
Els terrenys formen part de l'espai agrari Cinc Sènies-Mata-Valldeix, es troben al peu de la carretera de Mata, sumen una quinzena d'hectàrees i són propietat d'una immobiliària, Mar SLU (La Llave de Oro).
La immobiliària va llogar els terrenys a una tercera empresa formada per dues persones, Nayla BNS SL, que són els que han convertit els terrenys agraris en un campament a còpia de delimitar desenes de parcel·les i arrendar-les.
Tres nits d'hostal per a les famílies desnonades
El Sindicat d'Habitatge de Mataró ha denunciat que el desallotjament del campament il·legal desnona sense donar una alternativa viable a més de 100 famílies, algunes d'elles amb infants menors d'edat, persones amb discapacitats o malalties greus.
El centenar de famílies residents, segons apunta el Sindicat d'Habitatge, hi vivien permanentment en condicions d'infrahabitatge. Majoritàriament, asseguren, es tractaria de "persones amb vulnerabilitat social evident", moltes d'elles víctimes de la crisi d'habitatge, tal com han recollit en un vídeo on es poden escoltar alguns testimonis:
Si no fos que estic aquí, no tindria on viure. Estaria sota un pont. La meva pensió és massa baixa.
L'ordre de desnonament que la policia ha donat als residents de l'assentament incloïa un apartat d'"atenció social" que preveu un "allotjament d'emergència" per a qui ho necessiti: una estada de durada màxima d'1 a 3 dies, en hostals o hotels que podrien trobar-se fora de Mataró, "segons disponibilitat".
Si el sou base és de 1.200 euros i el lloguer és de 1.200 euros... com vius? com menges?
Escorcolls, entrades i investigacions
Segons han informat els Mossos d'Esquadra, aquest dilluns han obert una investigació sobre els principals responsables de la gestió de les parcel·les ocupades il·legalment en el campament.
Els Mossos han anunciat l'inici del dispositiu en una publicació a X on incloïen una fotografia del seu accés a un portal relacionat amb el cas.
Més endavant, han confirmat que han realitzat cinc entrades i escorcolls, dos en domicilis situats en el campament il·legal i tres en locals i domicilis a la ciutat de Mataró.
Desallotjament per risc d'incendi
L'assentament d'infrahabitatges desallotjat no comptava amb cap mena de permís i les connexions a l'electricitat són fraudulentes, la qual cosa comporta, segons l'Ajuntament, un gran risc d'incendi.
El portaveu dels veïns, Miquel Bada, ja va declarar al febrer que el fet que la connexió a la xarxa elèctrica sigui precària i que no hi hagi "un equipament hídric per fer front a un incendi" era, per a la comunitat de veïns de la zona, "una preocupació important".
L'elevat risc d'incendi és el que ha portat el consistori a demanar el desallotjament, un cop rebuda l'autorització judicial que va sol·licitar aquest agost.
En un primer moment, a mitjans de juny, l'Ajuntament va donar els terminis legals a Nayla BNS SL per presentar al·legacions. En no fer-les, a mitjans de juliol va donar 5 dies perquè l'empresa fes el desallotjament de forma voluntària i retirés "tots els aparells, equips, instal·lacions, objectes que comporten un risc d'incendi" i 30 dies per retirar tota "la resta de construccions i instal·lacions existents (coberts, casetes, barraques)". No es va complir el termini i, finalment, ha tingut lloc el desallotjament amb una autorització judicial.
El regidor de Planificació Territorial de Mataró, Sergi Morales, explicava al febrer que la preocupació de l'Ajuntament és màxima i doble, per dues raons principals:
S'està donant un ús que està del tot prohibit en una zona agrícola d'especial protecció, però també perquè hi ha qui fa negoci a costa del drama de moltes persones per accedir a l'habitatge.
Als veïns també els preocupen els residus generats per la quantitat de gent que hi vivia i la gestió de les aigües. L'Ajuntament de Mataró va denunciar aquesta situació a la Fiscalia de Medi Ambient per una possible infracció penal.
