Desarticulada una banda que sacrificava animals per fer rituals de santeria a Badalona
La Guàrdia Urbana de Badalona ha interceptat un pis al barri de Canyadó de Badalona on es practicaven rituals de santeria i es feien sacrificis animals. El 23 d'octubre va interrompre el sacrifici de tretze animals, entre els quals hi havia un gall, nou gallines i tres guatlles.
La santeria no és cap religió oficial al nostre país i els sacrificis d'animals estan prohibits fora dels escorxadors, però no hi ha denúncies de clients i, per tant, la policia només els pot acusar de maltractament animal i el jutge, com a molt, els posarà una multa.
Hi ha experts que asseguren que aquestes pràctiques espirituals han augmentat amb la crisi i són d'alt risc per a les persones.
Hi ha molts santers a Catalunya? Què hi ha darrere d'aquests rituals? Per què no hi ha denúncies?
Animals decapitats i llençats als contenidors
Gallines i pollastres decapitats, encara amb les cordes al coll, i fins i tot un cabrit acabat de néixer també decapitat. Tots dins de bosses d'escombraries i llençats als contenidors. Així tots els divendres durant almenys 5 anys.
Milers d'animals morts per utilitzar la seva sang en rituals de santeria.
En la trama de santeria hi ha 3 homes i 1 dona implicats. La policia aixeca acta i confisca tres caixes amb animals de granja vius.
El cas el destapa una associació animalista que ha documentat durant més d'un any els moviments dels santers. "No sabem què fan amb la sang i si se'ls mengen o no, però el que sí que sabem és que se'n desprenen ràpidament", diu la directora de la Fundació Anima Naturalis a Espanya, Aïda Gascón.
Ens sorprèn que encara avui dia hi hagi gent que cregui amb això de la santeria i que pagui perquè unes persones matin aquests animals, els decapitin d'una forma cruel i sanguinària.
Segons la policia, el principal problema és que són pràctiques que es fan en domicilis particulars i gairebé mai no hi ha denúncies. Els veïns, per por, i els clients, per vergonya. Valeska Alvarado, agent de la Guàrdia Urbana de Badalona, creu que el millor és fer-ho públic:
Potser si se'n fa ressò la gent s'animarà a denunciar, perquè el que és clar és que són rituals il·legals.
Els principals delictes que se'ls podria imputar són: delicte de maltractament animal amb agreujant de mort delicte contra la salut pública per abocament de cadàvers animals i delicte d'estafa, en cas que una víctima denunciés.
L'associació Anima Naturalis es personarà com a acusació popular i demanen la col·laboració ciutadana per destapar més casos que sospiten que estan ocults.
És una pràctica que és molt clandestina, es fa en domicilis privats, i és molt difícil seguir-los la pista.
Pràctiques perilloses per a la salut mental
Miguel Perlado és psicòleg i fa més de 20 anys que estudia la santeria. Per la seva consulta ja han passat diverses víctimes d'aquests rituals. Gent amb perfils de tota mena, de classe social benestant i amb una alta capacitat intel·lectual, i també gent amb risc d'exclusió social.
La santeria pot arribar a suposar un risc per a l'estabilitat mental de les persones assegura. L'ambient, les olors, la il·luminació... és tot un muntatge visual i d'impacte emocional que no deixa les persones igual. Moltes de les persones que jo he atès han acabat estafades econòmicament, o sense recursos, amb viatges, sacrificis i compra de marxandatge associat.
La santeria, una religió oficial a Cuba
A la botiga Santería La Milagrosa de Barcelona venen tot tipus de productes per a la santeria i altres pràctiques esotèriques. A més, aquí hi treballa l'Alain, un santer cubà, d'on és originària la santeria, un culte afrocubà que barreja sants catòlics amb deïtats nigerianes.
A Cuba és una religió oficial des de fa uns 50 anys i allà sí que estan permesos els sacrificis amb animals. Aquí, no, però l'Alain assegura que els que ho fan no ho fan bé. I critica també que no hi hagi un reglament o un codi de conducta, perquè al final tots s'emporten la mala fama.
Paguem justos per pecadors s'exclama. Són persones que no tenen coneixement i que han unit la santeria de la regla cubana amb un altre tipus de religió que no té res a veure amb la santeria. I com que no hi ha una institució on es pugui dir o denunciar, no es pot posar una queixa i dir 'mira, aquestes persones estan fent això malament'.
Els rituals de la santeria es basen en els "orishas", que són els sants a qui s'ha de fer pregàries i ofrenes, algunes en forma de sacrifici animal.
A diferència d'altres religions, la santeria no té temples. Els rituals es fan en domicilis particulars i el santer organitza el ritual segons pràctiques endevinatòries davant de la persona que busca ajuda, ja sigui per feina, amor o la suposada curació de malalties.
La majoria de "clients" acaben "enganxats" a aquestes pràctiques i costa molt desfer-se'n. El problema, per a Perlado, és que no hi ha cap control.
Qui audita aquestes pràctiques? Qui hi ha que pugui fer contrast? Qui diu que això és una bona praxi o quan esdevé tòxica o perjudicial?
Els experts asseguren que hi ha milers de santers a Catalunya i que en ocasions les víctimes han arribat a pagar 3.000 euros per una sessió.
