Desbloquejar una agressió sexual anys més tard: "El meu cos va decidir congelar la situació"
Quan tenia 16 anys, la Berta va ser agredida per un amic molt proper.
El meu cos va decidir congelar la situació i em vaig desconnectar emocionalment, vaig seguir sent amiga seva i somrient i quedant pel poble, festes, caps de setmana.
No va ser fins 16 anys més tard que, revisant la seva sexualitat en un espai segur, va poder posar el nom d'agressió sexual al que va passar.
Que una persona que t'estima o que et diu que t'estima et faci això, clar, quan ho vaig connectar... Llavors va ser quan em van sortir totes les emocions que m'havia congelat, de tristesa absoluta, de ràbia.
Aquesta reacció de desconnectar-se de la realitat després de patir una agressió sexual és habitual quan l'agressió l'exerceix algú molt proper a la víctima.
La psicòloga de l'Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment (AADAS), Violeta García Gago, explica que quan "qui ens agredeix és una persona del nostre cercle, assumir que el que ens ha passat és una agressió voldria dir canviar moltes coses de la nostra vida i enfrontar-nos a situacions per les quals no estem capacitades."
Revisar-se anys més tard després de l'agressió
La víctima sovint és capaç de desbloquejar l'experiència traumàtica quan està en un entorn segur, quan sent la capacitat de poder assumir i regular el que ha passat o després d'un procés terapèutic. Poden passar dies, setmanes, i a vegades, com en el cas de la Berta, anys. I quan passa això, busquen una reparació que moltes vegades no troben.
A mi el que més mal m'ha fet és això, que el meu amic no es fes càrrec del que va passar, que et puguin dir, jo què sé, si he sigut un cabró, o no era la meva intenció, però X cosa, em sap molt de greu. I com tenir un espai de reparació.
Com explica la psicòloga Violeta García Gago, el que marcarà la diferència és que l'agressor se'n faci càrrec que "volent o sense voler ha causat un dany a una altra persona", que pugui preguntar-li: "Què necessites de mi, què puc fer?"
Xerrades als instituts: transformar l'experiència personal en aprenentatge per als més joves
Arran d'aquesta experiència, la Berta va decidir difondre la seva història a les xarxes socials, escriure un fanzín i començar a fer xerrades a instituts per compartir la seva vivència perquè els més joves puguin trobar espais segur on poder preguntar i explorar.
"Amb el que més ens hem quedat d'aquesta xerrada ha sigut que si algun cop et passa alguna agressió sexual o alguna cosa similar, que no t'ho quedis per tu mateix i que ho expliquis a la gent de confiança perquè et puguin ajudar", explica Marta Gelabert, alumna d'un centre educatiu.
"Això no només pot passar en un entorn de festa, sinó que també pot passar quan és amb un amic o inclús en un entorn familiar", reflexiona un altre alumne, Biel Palomares.
L'Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment assegura que cada vegada hi ha constància de més casos com aquest a causa de l'augment de consciència social. Destaquen que les víctimes, anys més tard, se senten amb més mitjans per poder-ne parlar i assumir aquestes situacions de violència sexual.
