Descobertes en un sistema pròxim almenys dues superterres que podrien tenir atmosfera

Dos -o tres- nous exoplanetes orbitant una nana vermella pròxima, l'estrella GJ 887, a la constel·lació Piscis Austrinus.

Això és el que ha descobert un equip internacional de científics que feia 20 anys que buscava senyals en aquesta estrella.

Sandra Jeffers, astrònoma de la Universitat de Göttingen, a Alemanya, que ha dirigit l'equip, diu que el descobriment "ha estat fruit d'un treball molt dur".

En els últims anys s'han descobert nombrosos exoplanetes al voltant de nanes vermelles, que són estrelles més petites i més fredes que el Sol.

Què té d'excepcional aquesta última descoberta, publicada aquest dijous a la revista Science?

"GJ 887 és emocionant perquè l'estrella central és molt tranquil·la", explica Jeffers.

I és que les nanes vermelles tenen l'inconvenient que acostumen a ser molt actives i inestables, amb tempestes solars freqüents i radiacions més intenses que les del Sol. Això pot convertir el planeta o els planetes que l'orbiten en roques inhabitables, sense atmosfera.

En paraules de Jeffers, la diferència, "la part excepcional" de GJ 887 és que és una nana vermella més estable que la majoria, per la qual cosa els planetes que l'orbiten no estarien sotmesos a radiacions -nocives- tan intenses, i això fa possible que tinguin atmosfera.

Això encara no s'ha pogut determinar.

Se sap del cert que hi ha almenys dos planetes que orbiten GJ 887, i que estan massa a prop de l'estrella -sobretot un d'ells- per poder tenir aigua líquida, una manera que tenen els astrònoms de mesurar si un planeta és habitable.

Els dos planetes són superterres: rocosos com el nostre planeta, però més grans.

En concret, són, respectivament, almenys 4,2 i 7,6 vegades la Terra, i tarden 9,3 i 21,8 dies a completar una òrbita al voltant de GJ 887.

La bona notícia és que en aquest sistema hi podria haver un tercer planeta més favorable a la presència de vida, amb una òrbita d'uns 50 dies.

L'existència d'aquest tercer planeta encara no s'ha pogut confirmar, però se'n tenen indicis.

Si se'n confirma l'existència, també caldrà veure quin és el seu estat, fruit de la seva història: GJ 887 és ara una estrella tranquil·la, però segurament no ho era quan era més jove, i això podria haver "danyat" el planeta i haver-lo deixat també sense atmosfera i incompatible amb la vida.

L'altra bona notícia, com explica Jeffers, més enllà d'aquest fet, és que el sistema GJ 887 està "només" a 10,7 anys llum de la Terra, cosa que el converteix en un bon sistema per a la seva observació científica.

"És la millor estrella pròxima al Sol per entendre si els seus planetes tenen atmosfera i si tenen vida."

Un altre integrant de l'equip internacional de científics que ha fet la descoberta, James Davenport, astrònom de la Universitat de Washington, a Seattle, també remarca la importància de la descoberta per conèixer els planetes de fora del nostre sistema solar:

"Quan estudiem estrelles molt pròximes com aquestes tenim l'oportunitat de caracteritzar realment i de comprendre els sistemes."