Descobreixen com les embarassades proporcionen "superanticossos" als nadons
Fins que els nadons no desenvolupen el seu propi sistema immunitari per l'exposició natural a virus i bacteris i el potencien amb les vacunes depenen dels anticossos de la mare per evitar infeccions. I ara un equip nord-americà ha descobert el mecanisme pel qual les mares proporcionen aquesta immunitat. Això pot ajudar a dissenyar estratègies per prevenir moltes malalties infeccioses.
La recerca l'han encapçalat John J. Erickson i Sing Sing Way, de l'Hospital de Nens de la Facultat de Medicina de la Universitat de Cincinnati. S'ha publicat a Nature.
Tal com expliquen els autors, les infeccions són una de les causes principals de mortalitat neonatal. I si bé els anticossos de la mare ofereixen una àmplia protecció contra molts patògens, durant anys s'ha pensat que no eren prou eficients contra els que penetren a les cèl·lules, com explica el doctor Sing Sing Way:
Es creia que els limfòcits T no tenen la maquinària necessària per entrar a les cèl·lules i que, per això, les infeccions causades per patògens que es troben a l'interior resultaven invisibles per a les teràpies basades en anticossos.
Però el seu treball, afegeix, ha permès descobrir que "l'embaràs canvia l'estructura d'alguns sucres enganxats a la superfície dels anticossos i això permet que protegeixin els seus fills d'un espectre molt més ampli de patògens".
Ho han vist en ratolins i després ho han comprovat en dones. En el primer cas, van fer servir tècniques avançades d'anàlisi per observar les diferències bioquímiques entre els anticossos en ratolins femella verges o embarassades.
En concret, els canvis s'observen en l'àcid siàlic, un dels sucres que es troben a la superfície dels anticossos. Es tracta d'un petit canvi. Químicament, la forma acetilada --que té un grup químic anomenat acetil-- passa a la forma desacetilada.
I aquesta diferència que sembla tan insignificant és la que permet la immunoglobulina G (IgG), el tipus més comú d'anticòs, estimular les defenses a l'interior de les cèl·lules tot activant receptors que només són sensibles a sucres desacetilats. Els investigadors també varen identificar l'enzim que durant l'embaràs provoca aquest canvi, l'interruptor que encén aquesta capacitat per fer penetrar els defenses en la cèl·lula.
Per completar la demostració, van modificar genèticament ratolins femella mares perquè no poguessin desacetilar el sucre. Després van restaurar la seva protecció immunitària administrant-los anticossos procedents de ratolins femella embarassats i sans.
Prevenció i nous fàrmacs i vacunes
Això obre el camí per a una recerca que encara pot trigar temps a donar resultats, però que tindrà l'objectiu de reduir l'impacte que moltes malalties infeccioses tenen tant en les mares com en els nadons.
Així, les dones embarassades tenen deu vegades més probabilitats que les dones en general de tenir infecció per listèria. Moltes infeccions poden provocar avortaments, naixement de nadons morts, parts prematurs o malalties greus en els nadons.
Els investigadors creuen que es pot intentar imitar aquest procés que es produeix de forma natural i això beneficiaria el tractament amb anticossos en general, no només en embarassades i nadons. També pot dur a buscar nous fàrmacs i vacunes.
Una de les conclusions immediates, explica Erickson, és la confirmació, una vegada més, que l'alletament beneficia les defenses dels nadons i que un dels factors principals deu ser aquesta transferència d'anticossos.
Però Way afegeix que la mare només transmetrà la immunitat si ella mateixa la té i, per això, l'estudi subratlla la importància que les dones en edat reproductiva rebin totes les vacunes necessàries.
Way també dona una possible raó perquè això no s'hagi descobert fins ara: en la recerca preclínica i clínica se sol posar el focus en dones que no estan embarassades. Per això, conclou, molts canvis biològics que afecten el sistema immunitari durant l'embaràs han passat per alt als investigadors.
