Descobreixen el mecanisme que permet a la granota de vidre fer-se transparent quan dorm
Segur que algun cop gairebé tothom hauria desitjat poder fer-se transparent. Hi ha uns amfibis que ho fan cada dia: les anomenades granotes de vidre. Ara, investigadors nord-americans ha descobert quin mecanisme ho fa possible. I això pot conduir, algun dia, a avenços per prevenir o eliminar els coàguls en els humans.
La recerca l'ha fet un equip de la Universitat Duke de Carolina del Nord, encapçalat per Jesse Delia i Carlos Taboada. L'estudi s'ha publicat a la revista Science.
L'objecte de les seves recerques és la granota de vidre de l'espècie Hyalinobatrachium fleischmanni, un petit amfibi d'hàbits nocturns que mesura entre dos i tres centímetres. De dia dormen damunt de fulles als arbres. Això els faria presa fàcil d'altres animals, però el seu organisme té una estratègia: fer-se transparent.
Hi ha uns quants organismes, sobretot aquàtics, que esdevenen transparents i, per tant, pràcticament invisibles. Però en els vertebrats això és més difícil, perquè els glòbuls vermells de la sang no esquiven el pas de la llum.
Els autors van fer passar llum de diferents longituds d'ona per l'organisme d'aquesta granota de vidre, mentre estava activa i quan dormia. I van descobrir que de dia concentra gairebé tota la sang al fetge.
També van estudiar tres altres espècies de granotes de vidre, però cap utilitzava aquest mecanisme, que deu ser específic per a aquesta espècie. En les altres hi havia cristalls que escampaven la llum o tenien molts menys pigments.
Entre el 82% i el 93% dels glòbuls vermells van a parar a aquest òrgan, que dobla la seva mida. Allà queden densament empaquetats i això disminueix la possibilitat que es puguin veure. Seria com si en un recipient de vidre ple de boles, de cop es concentressin totes en un petit racó perquè hi hagués menys possibilitats que la llum hi incidís.
La granota no és transparent del tot, perquè encara se li pot veure bona part dels pigments del dors. Però es pot dir que és translúcida. I això ja li dona moltes més probabilitats d'esquivar predadors.
Implicacions en recerca mèdica
Els científics han observat que només el 3,4% de l'hemoglobina total està unida a oxigen durant el dia. Això significa que la seva activitat metabòlica es redueix de manera dràstica mentre dormen.
Però el que més els ha intrigat és com poden evitar que un empaquetament tan dens de glòbuls vermells acabi en la formació de coàguls i trombes.
Per això, consideren que el seu estudi, a part de demostrar que hi ha vertebrats que poden regular la localització i la densitat dels seus glòbuls vermells, també pot proporcionar coneixements sobre els mecanismes involucrats en certes malalties cardiovasculars i donar pistes sobre la seva prevenció.
Aquest empaquetament sense coàguls deu requerir uns mecanismes bioquímics que encara s'han d'esbrinar i que poden donar pistes, encara que sigui a llarg termini, per a noves aplicacions en humans.
Afegeixen que les granotes de vidre, a diferència d'altres organismes utilitzats en recerca, com peixos, són molt més útils per investigar els trombes, perquè comparteixen amb els mamífers alguns factors fisiològics.
Finalment, expliquen que, sent transparents o gairebé, són organismes ideals per a recerca en viu, perquè se'ls pot veure tot l'interior del cos i capturar imatges en alta resolució sobre el moviment de la sang i el funcionament dels diversos òrgans.
Queden encara molts detalls per investigar, com expliquen en un comentari que acompanya l'article Nelly M. Cruz i Richard M. White, del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York. Així, no queda clar si la granota pot manipular de forma activa el procés, "per exemple, en presència d'un predador".
També consideren que caldrà estudiar si el mecanisme es veu afectat per factors estacionals o de comportament, com ara la temporada d'aparellament o segons la disponibilitat d'aliment.
I, sobretot, caldrà esbrinar si té un metabolisme especial que s'adapta a aquests canvis dràstics en la circulació de la sang, perquè això podria dur a identificar factors anticoagulants que permeten la redistribució dels glòbuls vermells. I això, conclouen, tindria implicacions en la comprensió d'alguns trastorns vasculars en humans.
