Descobreixen que els gegants vells de l'Arboç són les peces festives més antigues d'Europa
Redacció
L'any 2024, l'Arboç, al Baix Penedès, va començar una investigació per determinar si els gegants vells de la vil·la són els més antics de Catalunya. Han estat dos anys de proves, amb radiografies incloses, per determinar quins secrets s'amagaven sota les capes de pintura i les restauracions que s'hi havien fet durant anys.
La sorpresa és que la parella formada per Chabran i Llúcia tenen gairebé 400 anys d'història i no només serien els gegants més antics de Catalunya, sinó que són també les peces festives més antigues d'Europa.
Fins ara es tenia constància que Chabran i Llúcia ja van sortir a ballar pels carrers de l'Arboç el 1827. Però amb les proves de raigs X i la recerca documental que s'ha allargat dos anys, els investigadors conclouen que els busts dels gegants vells de l'Arboç són molt més antics.
Calculen que són del segle XVII (construïts entre el 1650 i el 1670) i que es tracta de les figures de dos copatrons que lluïen al retaule de l'església de Sant Julià, obra de Domènec Rovira el Major.
La recerca indica que Chabran era originalment la figura de Sant Justí, mentre que la Llúcia era Santa Victòria. Posteriorment, es van treure del retaule i es van col·locar damunt de cossos de gegants.
Una teoria que s'ha confirmat després de comprovar que la morfologia, el tipus de fusta usada i l'estil dels busts no concordaven amb les informacions que els dataven dos segles més tard, el 1827, data de la primera referència documental dels gegants.
La Llúcia és coneguda com "la geganta dels sis rostres", ja que al llarg del temps el seu rostre ha estat substituït diverses vegades a causa de caigudes i desperfectes. En aquesta restauració s'ha creat un sisè rostre, fidel al model més antic, mitjançant tècniques d'escaneig en 3D i sobreposició d'imatges.
En canvi, el Chabran, que agafa el nom del general francès que va atacar el poble, Joseph Chabran, conserva les faccions originals.
Les proves científiques, iniciades el 2024 amb radiografies i completades amb anàlisis de la fusta i de la policromia al Museu del Prado, han estat determinants per confirmar la datació antiga de les figures.
Encara hi ha incògnites per resoldre
Després d'aquesta important descoberta, queda pendent saber qui va decidir despenjar les figures dels copatrons de l'Arboç del retaule religiós i dessacralitzar-les passant a ser les figures dels gegants Chabran i Llúcia, així com el motiu pel qual es va fer.
Durant la Guerra del Francès, les tropes napoleòniques van arrasar el municipi i van destruir gran part del patrimoni local, incloent-hi el retaule major on eren les figures dels quatre copatrons. Les figures van resultar afectades pel foc i van quedar en desús. Encara no s'ha pogut establir què va passar amb les altres dues figures dels copatrons que lluïen al retaule.
A l'Arboç ja fa temps que ni Chabran i la Llúcia surten a ballar en els dies festius, els substitueixen unes rèpliques. Però ara, més que mai, el poble es conjura per garantir-ne la conservació durant molts més anys.
Els gegants vells de l'Arboç s'exposaran a partir d'ara a la Casa de la Cultura, on se n'explicarà el valor patrimonial, històric i cultural no tan sols a escala local sinó també europea.