Descobreixen que Mart té un nucli intern sòlid similar al de la Terra
El planeta Mart s'assembla més a la Terra del que es pensava fins ara. No pas perquè s'hi pugui viure, sinó pel que fa a l'estructura interna dels dos planetes.
La revista Nature publica aquest dimecres un estudi que prova l'existència d'un nucli intern sòlid a Mart (de ferro, níquel i, en menys quantitat, sofre).
Fins ara, els científics havien confirmat només la presència de líquid al nucli intern del planeta vermell.
La troballa amplia el coneixement sobre les propietats i l'evolució tèrmica de Mart, així com d'altres cossos planetaris i la seva possible habitabilitat.
L'activitat sísmica dona pistes de l'interior
L'estudi l'han fet investigadors xinesos i nord-americans d'acord amb les dades de la missió InSight de la NASA, que va aterrar a Mart el 2018 i s'hi va passar quatre anys.
Durant aquest temps, va recopilar dades sobre les capes interiors del planeta i, especialment, l'activitat sísmica. Gràcies a les ones sísmiques s'ha pogut determinar que al nucli també hi ha un element sòlid.
Els investigadors assenyalen que a la part externa d'aquest nucli sòlid hi ha presència de líquid, com passa a la Terra. D'aquí ve que l'estructura interna dels dos planetes s'assembli.
Segons altres càlculs a través de les dades de la missió InSight, el radi d'aquest nucli sòlid seria d'uns 613 quilòmetres.
Un planeta habitable?
Pels experts, la troballa no significa que Mart sigui ara un planeta habitable. De fet, un estudi recent de la NASA ja ho va apuntar i va descriure el planeta vermell com un món desèrtic, gèlid, inhòspit i inhabitable.
El corresponsable de l'Observatori Astronòmic del Parc del Garraf, Carles Schnabel, explica que l'estudi ve a assenyalar que fa milions d'anys hi hauria hagut "condicions favorables a la vida" a Mart perquè un nucli actiu, combinat amb la rotació del planeta, ajuda a crear un camp magnètic al voltant que protegeix la superfície.
Per això, destaca que és important que missions futures al planeta vermell puguin determinar si hi ha restes de vida fossilitzada sobre la superfície o en els gels permanents dels casquets polars.
