Descobreixen una teranyina de més de 100 metres quadrats i amb més de 110.000 aranyes
En una cova de la frontera entre Grècia i Albània conviuen en comunitat dues espècies d'aranyes que s'alimenten de petits mosquits
Redacció
08/11/2025 - 19.05 Actualitzat 08/11/2025 - 19.12
Investigant la Cova del Sofre, a cavall de la frontera entre Grècia i Albània, un equip d'exploradors va topar-se amb una sorpresa. Van descobrir la que podria ser la teranyina més gran mai trobada, segons un article publicat a la revista Subterranean Biology.
Van arribar a la "superciutat" aràcnida el 2022 i, després d'estudiar-la a fons, han esbrinat que la teranyina fa més de 100 metres quadrats i és habitatge d'unes 110.000 aranyes.
Són de dues espècies diferents i és el primer cas documentat on se les veu construint teranyines juntes.
Les coves de sofre són fosques i plenes de gas sulfur d'hidrogen, una combinació nefasta per a la majoria d'éssers vius. Aquestes aranyes, però, mengen petits mosquits que habiten a la profunditat de la cova, una font d'aliment estable i abundant, i que al seu torn s'alimenten de microbis oxidants de sofre.
Segons l'estudi genètic, aquestes aranyes s'estan diferenciant de les poblacions de la mateixa espècie que habiten a l'exterior per adaptar-se a l'entorn subterrani. Un dels trets distintius és que han format una colònia, un fet que no s'havia vist fins ara, ja que normalment són aranyes solitàries.
Avui és notícia
La Marató 2025 contra el càncer: tot a punt per a gairebé vint hores de solidaritat
La importància dels cribratges en la detecció precoç del càncer: quins hi ha i quan s'han de fer
Coral, pacient de càncer de pàncrees: "Tens antecedents familiars i t'imagines el pitjor"
Els socis d'investidura pressionen Sánchez perquè mogui fitxa pels escàndols que esquitxen el PSOE
Els pescadors catalans podran pescar finalment 143 dies al Mediterrani el 2026