Detecten fins a onze compostos químics de cosmètics al cordó umbilical

Un estudi ha detectat, per primera vegada, onze compostos químics en mostres de cordó umbilical de diversos nadons. La investigació és de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua del CSIC i ha analitzat la sang del cordó de 69 nounats de Barcelona. 

S'hi han trobat filtres ultraviolats (UV) que es fan servir en cremes solars i conservants com els parabens, àmpliament utilitzats en la cosmètica. Els científics expliquen que els dos components poden provocar efectes adversos en les etapes primerenques del desenvolupament fetal i infantil.

La doctora Sílvia Díaz-Cruz, investigadora de l'IDAEA-CSIC i autora principal de l'estudi, ha explicat:

"En un 17% de les mostres de cordó umbilical que vam analitzar, vam detectar benzofenona-3 (oxibenzona), el filtre UV més utilitzat en l'àmbit mundial per a la protecció solar i que està prohibit en alguns països."

Aquest disruptor endocrí implica més risc de tenir endometriosi, infertilitat i problemes durant la gestació i el part.

Un altre dels filtres UV és l'avobenzona, que ha estat present en un 15% de les mostres. S'ha detectat per primera vegada en mostres de cordó umbilical i és habitual en cremes solars i altres locions corporals. Pot interferir en l'acció natural dels estrògens i afavorir el desenvolupament d'obesitat infantil.

També s'han trobat altes concentracions de benzoferona-2 (53,3 ng/mL), un conegut disruptor endocrí. En estudis previs, els mateixos investigadors ja van trobar aquest tipus de compost en la placenta humana i en la llet materna.

Entre els altres químics trobats per primera vegada en el cordó umbilical, destaca l'antioxidant MBM, un additiu present en envasos plàstics. Aquests resultats demostren la transferència d'aquests compostos entre la mare i el fetus a través de la barrera placentària.

El treball, amb una metodologia que ha inclòs una anàlisi química molt precisa, s'ha publicat a Science Direct. Hi ha col·laborat l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona-Institut de Recerca Sant Joan de Déu.

Una regulació poc concreta

L'equip investigador assenyala que la principal via d'exposició a aquests compostos és per contacte amb la pell, encara que també poden entrar al cos humà a través de menjar o aigua contaminada, o per la inhalació d'aire.

Els autors recalquen que cal fer un seguiment per saber els efectes negatius d'aquests compostos a llarg termini i poder crear una regulació més adequada en relació amb la salut humana i el medi ambient. Díaz-Cruz subratlla:

"El problema d'aquests compostos és que, pel fet de ser contaminants de preocupació i detecció recent, la regulació no ha establert un valor límit per a l'exposició humana."

No obstant això, la legislació cosmètica sí que obliga a fer que la benzofenona-3 i l'avobenzona representin fins a un màxim del 6% i el 4% del pes total del producte, respectivament.

No és la primera vegada que es detecten contaminants en el cordó umbilical, però sí aquest grup d'11 compostos, que inclouen filtres solars d'ampli ús. Aquestes substàncies químiques generen una preocupació creixent, ja que recentment se'n detecta una gran varietat i se sap que suposen un risc per a la salut humana i el medi ambient.