Detecten una misteriosa explosió d'ones de ràdio d'una galàxia a 8.000 milions d'anys llum
Un equip internacional d'astrònoms ha descobert la ràfega ràpida de ràdio (FRB, per les seves sigles en anglès) més llunyana mai abans detectada: procedia d'una galàxia que està a 8.000 milions d'anys llum.
Què són les FRB?
Les FRB són explosions d'ones de ràdio còsmiques. En aquest cas, va durar menys d'un mil·lisegon, però va alliberar l'equivalent a l'energia que emet el sol en 30 anys.
Moltes FRB alliberen ones de ràdio superbrillants que duren com a molt uns mil·lisegons abans de desaparèixer i és per això que són difícils d'observar.
L'origen, la fusió de galàxies?
En relació amb l'origen de la ràfega, l'astrònom Stuart Ryder coautor principal de l'estudi, publicat a la revista Science, ha explicat que van descobrir que és més antiga i més llunyana que qualsevol altra font d'FRB trobada fins ara.
Probablement estigui dins d'un petit grup de galàxies que s'estan fusionant.
Si bé l'origen d'aquestes explosions d'energia encara es desconeix, l'estudi confirma que són esdeveniments comuns al cosmos i que poden fer-se servir per comprendre millor l'estructura de l'univers.
La font de l'esclat va ser localitzada pel Very Large Telescope (VLT), situat al desert d'Atacama, a Xile, segons ha informat l'Observatori Europeu Austral amb seu a Garching, Alemanya.
Les FRB, útils per mesurar la matèria que "falta" entre galàxies
La troballa, publicada a la revista Science, confirma que aquests fenòmens es poden fer servir per mesurar la matèria que "falta" entre les galàxies.
I és que "si comptem la quantitat de matèria normal que hi ha a l'univers, els àtoms de què estem fets, trobem que falta més de la meitat del que hi hauria d'haver a dia d'avui", explica el codirector de l'estudi, Ryan Shannon.
Shannon ha afegit que la matèria que "falta" podria ser tan calenta i difosa que resulta indetectable amb les tècniques habituals.
En canvi, les FRB "detecten aquest material ionitzat" i, fins i tot en un espai gairebé totalment buit. Poden "veure" tots els electrons, cosa que permet quantificar la matèria que hi ha entre les galàxies, exposa el científic.
De fet, aquest mètode de fer servir ràfegues ràpides de ràdio per detectar la matèria que falta ja va ser demostrat pel difunt astrònom australià Jean-Pierre Macquart el 2020.
Esclats encara més antics?
Per la seva part, l'Observatori Europeu Austral ha afirmat que estan construint radiotelescopis que podran detectar esclats encara més antics i distants.
De fet, l'Extremely Large Telescope ubicat a Atacama serà un dels pocs capaços d'estudiar les galàxies de les quals procedeixen.
