Deu dies sota un pont amb pluja i vent, després del desallotjament del B9 de Badalona: "És inhumà"

Una cinquantena de persones continuen dormint sota un pont de l'autopista C-31, a Badalona, deu dies després del desallotjament de l'antic Institut B9. Entitats socials, veïns i voluntaris els porten menjar i roba d'abric, però encara no han trobat on allotjar-se i segueixen al ras, en un campament provisional.

Fins ara, entre la Generalitat, administracions i entitats socials han aconseguit reubicar 153 persones --totes fora del municipi-- i es manté actiu un dispositiu per detectar les més vulnerables. Són allotjaments provisionals, per a un parell de mesos.

També segueix actiu el dispositiu que han engegat veïns i entitats per garantir àpats calents "i de qualitat" als desallotjats, roba d'abric i bugaderia. A la zona s'hi acosten a buscar menjar i roba alguns dels que han estat reallotjats, però que continuen sense tenir cap altre recurs.

Creix el desànim entre els desallotjats

Organitzacions com Badalona Acull denuncien que aquestes persones pateixen una situació "totalment inhumana" i demanen a les administracions que accelerin les tasques per reallotjar-los. "Imagineu-vos deu dies vivint a la intempèrie, sota un pont i amb un temps de pluja i vent", diu el portaveu de l'entitat, Carles Sagués. "Aquí s'hi va acumulant un desànim i els problemes es van sumant", alerta Sagués.

Aquest dissabte han arribat a caure 20 litres per metre quadrat i, a la matinada, estaven 8 graus de temperatura.

Sagués lamenta que el primer operatiu de reallotjament que va fer la Generalitat va ser "molt a correcuita i improvisat" i creu que molta de la informació que es proporcionava als desallotjats era "insuficient" perquè poguessin prendre una decisió.

Al principi, algunes de les persones que van quedar al carrer no van acceptar segons quines alternatives perquè temien perdre les seves pertinences; per dificultats idiomàtiques; perquè treballen a Badalona, els enviaven lluny i podien perdre la feina; perquè era per poc temps; o simplement per desconfiança.

Cas per cas

Després del desallotjament de l'institut, la Conselleria de Drets Socials i Inclusió va fer un registre de les persones més vulnerables, unes 150, però encara estan verificant cas per cas, buscant-los un sostre i quin acompanyament i ajudes necessiten.

Amb el pas dels dies, s'ha pogut fer una feina més quirúrgica, ha admès Sagués: "Hem anat parlant amb la gent, fent llistats i parlant amb Drets Socials per anar reallotjant de manera més planificada."

La consellera Mònica Martínez Bravo diu que s'han activat "totes les ajudes possibles" i que s'han ofert places "on s'ha pogut", però que el compromís del govern és "que tots aquells que són veïns de Badalona puguin tornar".

En Mamadou vivia al B9 i ara és en un hostal a Calella. Aquest diumenge s'ha acostat fins al campament per demanar un allotjament més a prop, ja que ha trobat feina de cuiner a Barcelona, després de perdre la que tenia a Badalona amb el desallotjament. "Hi ha 30 persones al Senegal que depenen de mi", explica.

Diu que fa més de 25 anys que viu a l'àrea metropolitana, que sempre ha treballat i que té tots els papers en regla, però que ningú li lloga una habitació: "Quan truco i veuen que soc africà em diuen que l'habitació ja està llogada." En Mamadou assegura que la majoria dels desallotjats són gent treballadora que han d'enviar diners al seu país d'origen.

Hi ha una investigació en curs

Tot va començar dimecres 17 de desembre, quan els Mossos d'Esquadra van desallotjar l'antic Institut B9, situat al barri del Remei, i van identificar 181 persones.

A l'espai, ocupat des de feia poc més de dos anys, havien arribat a viure-hi 400 persones, però la imminència del desallotjament va fer que els darrers dies moltes ja n'haguessin marxat.

Sense lloc on anar, desenes de persones van acampar a la plaça davant de l'Institut B9, d'on la Guàrdia Urbana les va fer fora. Els desallotjats van decidir aleshores instal·lar-se sota la sortida 210 de l'autopista C-31. Alguns van ocupar uns dies després els edificis abandonats de Can Bofí Vell i de l'Institut Ventura Gassol, d'on també van ser desallotjats.

Entitats com Badalona Acull, Justícia i Pau, o la Fundació Segones Oportunitats els van donar suport des del principi. Tant la Generalitat com els serveis socials municipals o entitats com Càritas o Creu Roja van trigar més a reaccionar, però també els han ofert ajuda.

La Fiscalia ja ha demanat als jutjats de Badalona que investiguin si Albiol es va saltar la resolució judicial que obligava a donar-los una alternativa habitacional abans del desallotjament. I els Comuns han denunciat l'alcalde badaloní a la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació per quatre possibles delictes.

Veïns a favor i en contra

Molts veïns de Badalona s'han bolcat en ajudar-los i recullen diners per comprar-los menjar, al marge de les institucions. D'altres, però, s'han oposat a reubicar-los en equipaments municipals o no van permetre que se'ls acollís a la parròquia Mare de Déu de Montserrat del barri de Sant Crist.

Veïns, alguns de famílies migrants, que viuen en barris amb mancances històriques i que expressen la por de perdre uns serveis socials que ja consideren insuficients.

Per les entitats socials, com l'Associació de Veïns de Sant Roc, la tensió en aquests barris és un exemple clar de pobresa contra pobresa. "La gent del B9 són de les persones més pobres o desemparades, però són en un barri dels més deprimits de Catalunya. S'ajunta una cosa amb l'altra i això és insostenible", explica a 3CatInfo Enrique Lara, secretari d'aquesta entitat. "Això no és problema només de Badalona, és un problema de país. Aquí s'ajunta la fam i les ganes de menjar.", afegeix.

A Badalona, la dependència de la renda garantida de ciutadania és de gairebé el doble de la mitjana catalana i l'augment de les persones sense llar apunta a una pobresa estructural que afecta barris sencers. A Sant Roc, per exemple, l'atur supera el 40%, davant el 9% de la mitjana de Catalunya.

Mentrestant, Badalona manté tancat l'alberg de Can Bofí des de fa un any i mig i ni l'Ajuntament ni Drets Socials volen fer cap declaració. Xavier García Albiol, que va assistir al desnonament de l'antic institut fa deu dies, va assegurar que no reallotjaria ningú al municipi i es va negar a oferir cap alternativa habitacional.

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha assegurat aquest diumenge que el treball de reallotjament es fa juntament amb entitats socials i altres administracions, inclòs l'Ajuntament de Badalona on ha vist, diu, "un canvi d'actitud". I ha demanat a l'alcalde badaloní que "torni a la taula i assumeixi responsabilitats amb les persones desallotjades".

També ha demanat "una reflexió conjunta" arran d'aquesta crisi i que s'aturin els discursos d'odi. "L'abordatge del sensellerisme requereix mesures estructurals, no podem resoldre'l en uns dies", ha advertit la consellera, que no descarta que per Cap d'Any encara hi hagi gent dormint sota el pont, a Badalona.