DGAIA: un informe del síndic sobre joves extutelats alerta de "greus mancances en el sistema"

Errades de l'administració en bona part dels pagaments indeguts, falta de coordinació dels serveis de la DGAIA, o falta de control i fiscalització. Són les conclusions del darrer informe de la Sindicatura de Greuges sobre les mancances del sistema de protecció als joves extutelats, des que surten dels centres als 18 anys.

Aquest nou informe, que se suma al de la Sindicatura de Comptes del mes de maig, recull el testimoni de diversos treballadors del Sevap, el servei que ha de controlar com es donen les prestacions econòmiques als joves, i alerta de "mancances greus al sistema".

Un d'aquests treballadors és el testimoni protegit per l'Oficina Antifrau, després de denunciar presumptes males praxis. També es fa ressò de les queixes d'altres treballadors de l'Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat i de professionals que treballen en pisos per a extutelats.

Tot plegat, assenyala l'informe, passa en un context en què en els darrers 10 anys s'ha multiplicat per quatre el nombre de joves tutelats que arriben als 18 anys, però, en canvi, no han augmentat de la mateixa manera els professionals que els han d'acompanyar.

Aquests són els àmbits de millora que la Sindicatura de Greuges ha identificat, en un moment en què el Departament de Drets Socials està mirant de refundar la DGAIA:

No s'arriba a tots els joves extutelats

Una part significativa de joves extutelats no accedeixen a l'Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET), l'organisme de la DGAIA que ha d'acompanyar els joves en el seu procés d'emancipació.

S'aporten algunes dades: dels 2.776 joves tutelats que van assolir la majoria d'edat el 2023, només 1.388 van sol·licitar donar-se d'alta a l'ASJTET.

Molts d'ells tampoc han rebut la prestació econòmica a què tindrien dret. Així, a 31 de desembre del 2024, només el 14,6% dels joves extutelats de 18 a 23 anys cobraven la prestació econòmica.

La Sindicatura atribueix aquesta dada al fet que alguns dels joves ja tenien ingressos mínims suficients, però sobretot al fet que els criteris d'accés a la prestació són força restringits. També constata que només s'aproven el 46% de les sol·licituds que fan els nois, i el 64% que fan les noies.

Només el 20% dels joves extutelats de 18 a 21 anys que van assolir la majoria d'edat mentre estaven tutelats ha pogut accedir a un recurs d'habitatge, tot i que hi ha places buides en alguns dels pisos pensats per a aquests col·lectius. I l'any 2023, per exemple, es van detectar 154 joves extutelats en situació de carrer.

La síndica de greuges, Ester Giménez-Salinas, creu que tot plegat els deixa desemparats:

Retards en la resolució d'expedients

De mitjana, constata la Sindicatura, el Departament de Drets Socials tarda 10,3 mesos a resoldre si s'atorga o no una prestació.

I durant aquests mesos, denuncia l'informe, aquests joves no tenen garantida la cobertura de les seves necessitats bàsiques.

També es descriu que el primer pagament arriba de mitjana 8,5 mesos després de quan tocaria. "La lentitud és un perjudici enorme. Què farà aquest jove durant un any sense que li arribi cap ajuda, cap tipus de prestació?" diu Giménez-Salinas.

I una de les causes és la falta de recursos humans. Diversos treballadors han expressat la seva disconformitat amb l'elevat nombre de casos que han de gestionar: més de 80 joves per professional.

Pagaments indeguts

Són aquelles prestacions pagades a joves extutelats quan ja no complirien els requisits per rebre-les. No és només exclusiu d'aquest col·lectiu, i la Generalitat no és l'única administració que en té.

Drets Socials, de fet, ha reconegut 167 milions d'euros pagats indegudament en prestacions socials, des del 2016, i per a totes les prestacions (renda garantida i pensions, les més destacades).

En el cas dels extutelats, la Sindicatura de Comptes xifra la quantitat en 4,7 milions entre el 2019 i el 2022. Ara, la Sindicatura de Greuges hi afegeix context:

Els pagaments indeguts, diu, es donen perquè la gestió administrativa és molt lenta a l'hora de tancar expedients. Així, el 2024, el temps de resolució de l'extinció respecte de la data en què s'havia de fer efectiva és de 18,1 mesos.

Per què n'hi ha hagut?

1. Seguiment insuficient: L'anàlisi de la mostra d'expedients indica que hi ha joves extutelats que han cobrat la prestació durant anys sense haver tingut un seguiment efectiu.
2. Expedients sense resoldre: Encara hi ha 759 expedients oberts en el període 2021-2023 que estan pendents d'una resolució estimatòria o denegatòria.
3. El jove comença a treballar: Alguns dels pagaments indeguts es produeixen perquè el jove comença a treballar i, per tant, a tenir més ingressos.
4. Residència fora de Catalunya: S'han detectat casos puntuals en què l'estada fora de Catalunya per motius laborals no ha suposat la suspensió o extinció automàtica de la prestació.
5. Places ocupades sense que se'n faci ús efectiu: Educadors de serveis d'habitatge han alertat sobre situacions puntuals de recursos amb places assignades que no eren utilitzades de manera efectiva.
6. Manca de copagament: La revisió dels expedients mostra que hi ha joves que no contribueixen econòmicament al servei com els correspon pels ingressos que tenen, o no ho fan en la mesura que pertocaria.

En aquest sentit, la síndica demana a la condonació del deute perquè explica que, "els joves, moltes vegades, havien informat de la seva situació", i l'administració no va canviar la seva situació: "La culpa no és del jove", conclou.

Conseqüències de les mancances i errors del sistema

La Sindicatura de Greuges identifica que els retards en les resolucions dels expedients fan que hi hagi joves que renuncien a formacions més llargues o que s'incorporen al mercat de treball més tard.

Alhora, pateixen cobraments sobtats: de cop i volta els joves reben els imports endarrerits. Això fa que de cop rebin un primer pagament que supera els 6.000 euros. Els professionals que fan el seguiment socioeducatiu dels joves extutelats destaquen que, sovint, no saben gestionar imports tan elevats de manera adequada.

També pateixen conseqüències fiscals: els cobraments sobtats impliquen retencions d'IRPF també molt elevades, que no ho haurien sigut tant si els cobraments haguessin estat repartits en el temps.

I, per últim, la Sindicatura descriu la poca flexibilitat dels processos d'acompanyament: hi ha joves que no necessiten una prestació econòmica o un habitatge, però sí que requeririen un cert acompanyament en la transició a la vida adulta.

Segons l'informe, però, a aquests no se'ls fa cap mena de seguiment educatiu per part de l'Àrea de Suport.

Irregularitats imputables a l'Administració

La Sindicatura assenyala que no s'ha dimensionat el nombre de professionals en relació amb el nombre d'expedients: en el període 2015-2019, el volum de prestacions es va doblar, va passar de 987 a 1.905, mentre que el personal que s'ocupava de gestionar les prestacions no va créixer en la mateixa proporció.

També lamenta la "falta de coordinació" entre dos dels serveis d'acompanyament i de control de prestacions, l'ASJTET i el Sevap: les unitats, diu l'informe, actuen en alguns casos de manera contradictòria, i amb confusió de criteris pels quals s'han de mantenir o retirar les prestacions.

Denuncia, alhora, l'externalització del Sevap, el servei de control de les prestacions donades a joves, a una entitat privada. I diu que es poden haver produït situacions de "conflicte d'interessos".

L'entitat privada és, concretament, la Fundació Resilis. Una fundació que té pisos per acollir joves i que, a la vegada, és l'escollida per la DGAIA per controlar les prestacions que cobren els joves.

L'informe posa de manifest que aquest doble paper de la fundació pot haver produït situacions en què no s'han extingit o modulat prestacions quan tocava, o casos, com el que denunciava aquest treballador del Sevap, de "places fantasma".

I per últim, recull la falta d'eines adequades per fiscalitzar els expedients amb sistemes informàtics poc operatius I recorda que cal protegir els treballadors d'entitats privades que denunciïn males pràctiques.

Les recomanacions de l'informe

La síndica de greuges demana que s'avanci en l'automatització de processos, que faci que les prestacions es cobrin des que es fan els 18 anys i que s'extingeixin quan toqui, sense dilacions:

Insta la Generalitat a no reclamar els pagaments indeguts quan siguin ocasionats per errors de l'administració. En aquest sentit, Drets Socials ja va avançar que no demanaria el retorn dels imports.

L'informe proposa integrar la prestació d'extutelats dins de la renda garantida de ciutadania perquè, assenyala, totes dues comparteixen objectius.

I demana que s'aclareixin els requisits per optar a una prestació econòmica i a una plaça en un habitatge, i que se simplifiquin els circuits.

Per últim, la Sindicatura requereix que es millorin els sistemes de control i fiscalització, per poder controlar de manera efectiva els expedients i la feina feta amb cadascun d'ells. Així, proposa auditories de les entitats socials que reben recursos públics i dels serveis que gestionen.