Dies clau a Ucraïna: totes les peces que cal encaixar per a la pau
A la cimera inèdita d'aquest dilluns a la Casa Blanca els líders europeus tenien com a objectiu pressionar els Estats Units perquè mantingués una línia exigent amb Moscou, sobretot després de la trobada entre Trump i Putin a Alaska.
Ara, els plans més immediats dels Estats Units i la Unió Europea sobre Ucraïna passen per almenys aquests dos escenaris: organitzar una cimera a tres bandes entre Donald Trump, Vladímir Putin i Volodímir Zelenski les setmanes vinents i oferir una proposta de col·laboració a Ucraïna que encara s'ha de detallar i que es preveu complicada.
Trobada a tres, a la teulada de Putin
Després de la trucada de Trump a Putin per convidar-lo a una cimera a tres, Moscou no ha donat encara cap resposta ferma.
Segons l'agència France Presse, Putin hauria proposat a Zelenski trobar-se a Moscou, invitació que el líder ucraïnès hauria rebutjat després d'haver sobreviscut a diversos complots d'assassinat del Kremlin.
Ginebra (a Suïssa) i Hongria són altres possibles llocs per celebrar la trobada que s'han filtrat als mitjans internacionals. Budapest, la capital hongaresa, sona com a escenari, segons fonts de la Casa Blanca.
Pacificar Ucraïna sobre el terreny
Hi ha molts dubtes sobre l'arquitectura el nou sistema de seguretat d'Ucraïna davant l'exigència Rússia que no s'integri a l'OTAN.
Existeixen uns quants punts clau que hauran de quedar clars durant la negociació que hi pugui haver entre les parts interessades: tropes, suport aeri i una espècie de garantia de suport militar en cas d'agressió equivalent l'article 5 de l'OTAN.
L'enviament de tropes sobre terreny ucraïnès és un tabú per molts països.
A la cadena nord-americana Fox News, Trump ha descartat el desplegament de tropes terrestres a Ucraïna i ha dit que són els aliats europeus els que estan "disposats a posar gent sobre el terreny". Però no tots.
França és el país ara mateix més compromès amb l'enviament de tropes en punts delimitats ucraïnesos, però Alemanya ho rebutja completament i el Regne Unit hi posa condicions. Rússia tampoc ho veuria amb bons ulls.
A l'altra banda, el govern britànic i la resta de socis europeus sí que aproven mantenir el suport aeri. Com també fa Trump. El president nord-americà es compromet a mantenir l'enviament d'antimíssils, el suport logístic i d'espionatge per aire. Rússia tampoc ho establiria com una línia vermella.
L'article 5, a canvi de no entrar a l'OTAN
Per la seva part, Rússia considera una línia vermella el desplegament de tropes de l'OTAN a Ucraïna. El ministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, s'oposa categòricament a aquesta proposta:
Una de les causes d'arrel és la qüestió de la seguretat per a Rússia. Està relacionat amb el fet que durant dècades s'han violat de manera consistent i flagrant els compromisos que l'OTAN no s'expandiria cap a l'est.
Trump també s'hi oposa per "poc realista". L'opció que Ucraïna entri a l'OTAN, doncs, queda descartada. Amb sort, Ucraïna s'haurà de conformar amb la clonació i l'aplicació de l'article 5 del Tractat de l'Aliança que els 32 membres sí que estarien disposats a respectar. L'article 5 diu que si un o més membres són atacats, es considerarà un atac contra tots.
Ara bé, aquí tampoc hi ha una opinió unànime i caldrà veure com s'avança en les negociacions. Mentre els Estats Units, el Regne Unit i França es neguen a assumir automatismes que impliquin entrar en guerra si Ucraïna és atacada i volen tenir l'opció de negociar-ho, Alemanya ho descarta completament i Rússia no en vol sentir a parlar.
L'interès de la Casa Blanca
Quin rèdit vol treure Trump d'aquesta guerra? D'una banda, insuflar beneficis a la potent indústria armamentística nord-americana mantenint el subministrament d'armes. Ho reconeix, sense cap vergonya, el mateix secretari general de l'OTAN, Mark Rutte:
El president Trump ha negociat a través meu amb els socis europeus de l'OTAN que els socis europeus paguin el lliurament d'armes americanes. Per tant, són bones notícies per a la classe mitjana americana, però també per a Ucraïna, perquè vol dir que el flux d'armes letals dels Estats Units a Ucraïna continuarà.
Però la guerra també permet a Trump erigir-se com l'amfitrió pacificador de les converses per a la pau. Per exemple, a les xarxes socials la Casa Blanca ha difós imatges de la reunió privada amb els líders europeus al Despatx Oval que van mantenir després de la cimera multilateral.
Intencionadament, Trump té tot el protagonisme. Se'l veu assegut a l'escriptori amb tots els líders europeus al seu davant, que aparentment l'escolten amb atenció. Macron, Starmer, Merz i Meloni estan situats en una posició més destacada que el mateix Zelenski.
Imatges que porten per lema "Peace through strengh" ("La pau a través de la força"), que s'ha convertit en el lema del mandatari.
L'equip del polític republicà també ha difós més imatges de Trump ensenyant a Macron i a Zelenski unes gorres amb el missatge "Trump 2028", en referència a un possible tercer mandat del president, que ara mateix la Constitució no permet.
