Dir-se Rosó, o Rosor, el diminutiu de Roser que un centenar de dones porten a Catalunya
Una seixantena de dones que es diuen Rosó han acudit aquest diumenge a Girona, a la que ha estat la primera trobada de dones que porten aquest nom a Catalunya.
L'esdeveniment s'ha organitzat aprofitant que s'han complert 100 anys de l'estrena de la cançó "Rosó", segons ha explicat la responsable de la iniciativa, Anna Girbal, que vol repetir la trobada cada any.
"La meva filla es diu Rosó en honor del meu pare, que la cantava amb un grup d'havaneres", relata. I afegeix:
Tothom que és aquí té una història, Rosó és un nom que el poses no només perquè t'agrada, sinó per la història que hi ha al darrere.
Algunes de les dones que es diuen Rosó han explicat la seva història personal en aquesta trobada.
Una de les assistents, Rosó Panavera, que ha vingut des d'Andorra, ha explicat que li van posar aquest nom perquè se'n deia "una veïna del poble on vivíem". Aquesta veïna encara se'n diu, i és la Rosó més gran: ara té 91 anys. La més jove que ha vingut té només 6 mesos.
Rosó Brugada, de Banyoles, explica que no és habitual coincidir amb altres Rosós i que assistir a la trobada "fa molta gràcia perquè en dir 'Rosó' es gira molta gent, i això és una novetat".
Uns panells amb fotografies de la majoria de Rosós/Rosors, acompanyades d'un codi QR, dirigeixen a enllaços de vídeos on cadascuna explica el perquè del seu nom.
Rosós, Rosors i Rosers
A Catalunya hi ha un centenar de dones que porten aquest nom, segons dades de l'Idescat. La majoria, d'aquestes, 91, són Rosó, que l'escriuen igual que ho fa la cançó, i 12, Rosor, acabat amb la "r" normativa. Però també n'hi ha que estan inscrites al registre com a Roser, però se les anomena amb el diminutiu de "Rosó".
La crida perquè assistissin a la trobada s'ha fet per xarxes i per mitjans de comunicació i, segons l'organitzadora, la resposta "ha estat un èxit que no s'esperaven", i per això ha anunciat la intenció de repetir la trobada un cop l'any.
"Rosó", popularitzada per Emili Vendrell
La cançó "Rosó" forma part de l'obra de teatre líric "Pel teu amor", amb música de Josep Ribas Gabriel i lletra de Miquel Poal Aregall. El sainet líric, estrenat el 21 de desembre del 1922 al Teatre Tívoli de Barcelona, no va tenir gaire èxit.
No obstant això, el tenor Emili Vendrell, que formava part de l'elenc que va estrenar l'obra, va fixar-se en un dels números, la "Cançó d'en Blai", i el va incorporar al seu repertori.
La interpretació que en va fer Emili Vendrell la va convertir en una de les peces més populars de la primera meitat del segle XX. Coneguda com a "Pel teu amor" o "Rosó", és una de les peces més conegudes del repertori líric en català.
L'han interpretada cantants d'òpera com Josep Carreras o Jaume Aragall, i n'han fet versions Dyango, Moncho, Marina Rossell i Arnau Tordera, d'Obeses.
