D'on ve la consulta de Gósol: un mapa de 1833, les comarques republicanes i l'aigua dels rius
Gósol és l'únic municipi del Berguedà que pertany a la província de Lleida; els altres 30 estan integrats a la demarcació de Barcelona. Això, però, podria canviar si el Sí guanya en la consulta que es fa aquest diumenge.
Els ciutadans de Gósol decideixen si continuen a la província de Lleida o s'incorporen a la de Barcelona.
A Catalunya no hi ha precedents de canvi de província. Sí que n'hi ha de municipis que han canviat de comarca. El més recent, Aiguafreda, que aquest 2025 ha deixat de pertànyer al Vallès Oriental i ara forma part d'Osona.
Després de vuit setmanes al Lluçanès, Sant Feliu Sasserra va tornar al Bages l'any 2023. Aquell mateix any, Biosca i Torà van deixar de formar part de la Segarra i es van integrar al Solsonès. I el 2024, Olost va votar sortir del Lluçanès i tornar a Osona.
La divisió provincial de 1833
Per entendre l'origen de la consulta de Gósol, cal viatjar en el temps. Gairebé dos-cents anys. L'any 1833, Espanya era un trencaclosques i, des d'un despatx de Madrid, l'aleshores ministre de Foment, Javier de Burgos, va decidir posar-hi ordre dibuixant el mapa de les províncies que s'ha mantingut fins avui.
De Burgos va signar el reial decret el 30 de novembre de 1833, amb l'objectiu explícit de racionalitzar l'administració, fer-la més ràpida i uniforme i establir una base sòlida per a censos, hisenda, justícia i govern. A Catalunya es van fixar quatre províncies: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.
Quin criteri va fer servir? Centralització administrativa, equilibri demogràfic i territorial, distància raonable a la capital (idealment, poder anar i tornar en un dia), i coherència geogràfica. A més, es volia que cada província combinés plana amb muntanya i economies diverses per evitar desequilibris.
El mapa provincial de 1833 va situar Gósol a la província de Lleida.
El mapa comarcal de la II República
Cent anys després, el geògraf Pau Vila, considerat el pare de la geografia catalana moderna, va dissenyar una divisió territorial per encàrrec de la Generalitat republicana, basada en realitats socials i econòmiques.
La divisió comarcal de Catalunya, liderada per Vila, va entrar en vigor el 1936 i va estar vigent fins al 1939. Després de la interrupció franquista, va ser la base del mapa comarcal a partir de 1987.
Per fer aquesta divisió, Vila va seguir criteris de funcionalitat i vida quotidiana, com ara a quin lloc es va a mercat, la possibilitat d'anar i tornar en un dia a la capital de comarca, les relacions urbanes o l'equilibri territorial. El geògraf republicà també va fer un treball de camp i va consultar als ajuntaments.
Aquesta divisió situa Gósol al Berguedà, perquè la seva mobilitat natural i els vincles socioeconòmics miren cap a Berga i la resta de la comarca.
La regla del riu
Encara hi ha una altra explicació a la situació de Gósol. Alguns relats populars atribueixen la pertinença a la província de Lleida als rius Torrentsenta i Aigua de Valls.
La regla d'or hidrogràfica era: si plou al teu poble i l'aigua baixa cap a un riu que desemboca a Barcelona (com el Llobregat), ets de Barcelona; si l'aigua baixa cap a un riu que desemboca cap a l'oest (com el Segre), pertanys a Lleida.
Com que l'aigua del Torrentsenta i l'Aigua de Valls va a parar al Segre, Gósol va quedar ubicat a la província de Lleida.
Aquesta explicació hidrogràfica apareix en mitjans locals i s'ha difós a la premsa comarcal, però no consta com a criteri oficial en el Reial decret de 1833 ni en la doctrina acadèmica sobre la divisió de De Burgos. És, tan sols, una hipòtesi divulgativa.
Rius i serres es van utilitzar sovint per traçar fronteres provincials --per comoditat cartogràfica i administrativa--, però sempre com a elements auxiliars dins d'un paquet de criteris més ampli, com la centralitat, la població o elements històrics.
Els desajustos de comarca i província
Actualment, la província continua sent el nivell clau de moltes polítiques públiques (diputacions, partits judicials, finançament, serveis), mentre que la comarca articula la vida diària (serveis comarcals, mobilitat, mercats).
Quan comarca i província no coincideixen, com passa a Gósol, sorgeixen desajustos: ajuts que arriben via Diputació de Barcelona al Consell Comarcal del Berguedà i dels quals Gósol pot quedar al marge perquè administrativament és de Lleida.
Fa anys que el municipi demana posar ordre a una situació curiosa: pertany al Berguedà, però és dins de la demarcació de Lleida, de manera que depèn de la Diputació lleidatana. Pel que fa al partit judicial, és dins del de Solsona; i, des del punt de vista eclesiàstic, forma part del Bisbat d'Urgell.
L'alcalde de Gósol, Rafael López, creu que el poble queda sovint "fora de joc" i defensa que el canvi permetria millorar l'accés a recursos i encaixar administrativament amb la comarca.
Un informe encarregat per l'Ajuntament calcula que, de mitjana, Gósol rep cinc vegades menys recursos que un poble de l'Alt Berguedà integrat a la Diputació de Barcelona.
Un procés que pot durar un any i mig
En cas que el Sí sigui l'opció majoritària, començarà el procés de canvi de província, que pot durar al voltant d'un any i mig.
El govern municipal insisteix que tant les diputacions com el Consell Comarcal del Berguedà s'han compromès a respectar el resultat de la consulta.
Però per fer realitat el canvi es necessita un informe favorable de la Generalitat i l'aval del Congrés dels Diputats al canvi de la divisió provincial del segle XIX.
