Dos nius d'orenetes paralitzen la rehabilitació d'un edifici a Parets del Vallès

Dos nius d'oreneta cuablanca han acabat condicionant la rehabilitació de la façana d'un bloc de pisos al centre de Parets del Vallès. El cas, però, va més enllà d'una anècdota veïnal: posa de manifest com la normativa ambiental incideix directament en actuacions quotidianes com les obres de reforma dels edificis i també què passa quan aquesta normativa no s'incorpora amb previsió en la planificació d'una obra.

Les orenetes i els seus nius estan protegits per llei, i qualsevol actuació que hi dificulti l'accés, els retiri o els destrueixi pot comportar sancions. Aquest és el marc en què s'han trobat els veïns del bloc, que havien decidit rehabilitar la façana i han vist com el procés quedava encallat.

Els dos nius que hi ha a l'edifici fa dècades que conviuen amb els veïns sense haver generat conflictes. Poc o molt, embrutaven els ampits de les finestres, però era una molèstia assumible de cada temporada. La situació ha canviat amb l'inici de les obres.

Segons expliquen els veïns, l'alerta arriba a partir de l'avís d'un vianant, que acaba derivant en una intervenció dels Agents Rurals. En inspeccionar l'edifici, van detectar que la xarxa instal·lada a la bastida impedia el vol de les orenetes cap als seus nius. Aquest detall va ser determinant, perquè encara que no hi hagi destrucció directa, la normativa també protegeix l'accés als llocs de cria. És a dir, no cal eliminar el niu per incórrer en una possible infracció; n'hi ha prou amb dificultar-ne l'ús.

"Només que són problemes ara. Nosaltres ja estem d'acord a salvar-les i a respectar-ho. Fa més de 30 anys que hi són. I ningú les ha molestat mai", explica Maria Valldeoriola, una de les veïnes afectades. I és que la convivència amb fauna protegida és pacífica fins que s'hi superposa una intervenció constructiva.

Quines sancions estableix la llei?

El marc legal que protegeix aquests nius és clar i està desplegat en diferents nivells. La directiva europea 2009/147/CE obliga els estats a garantir la conservació de les aus silvestres. A l'àmbit estatal, la llei 42/2007 prohibeix expressament la destrucció o deteriorament dels llocs de reproducció, mentre que el decret legislatiu 2/2008 a Catalunya reforça aquesta protecció, especialment en el cas d'espècies migratòries en període de cria. Aquest període, en el cas de l'oreneta cuablanca, s'estén aproximadament de març a finals d'agost.

Les sancions previstes en aquest marc normatiu poden anar des dels 300 fins als 3.000 euros en casos lleus, segons la normativa catalana, i fins als 200.000 euros en supòsits greus, segons la legislació estatal.

Existeixen, a més, escenaris amb sancions potencialment més elevades dins del dret ambiental que poden arribar fins als dos milions d'euros, però no són habituals en casos urbans com el de Parets, sinó que són associats a danys ecològics extensos o a conductes reiterades.

Davant la intervenció dels Agents Rurals, la Generalitat ha emès una resolució que permet continuar les obres, però amb condicions estrictes: no es pot intervenir la part de la façana on hi ha els nius, la bastida ha de permetre el pas dels ocells i els nius no es poden retirar fins a l'1 de setembre.

A partir d'aquesta data, es podran retirar si és necessari, però amb l'obligació d'instal·lar dos nius artificials a la mateixa ubicació. Això respon a un criteri habitual en la gestió ambiental: compatibilitzar l'activitat humana amb la preservació dels hàbitats.

Tot i que la resolució administrativa permet reprendre parcialment les obres, la situació actual continua encallada. Ara l'inconvenient és un altre, explica Carme Palau, presidenta de l'associació de veïns.

Per què estan protegides les orenetes?

Les orenetes tenen un paper ecològic rellevant. Són espècies adaptades als entorns urbans, i actuen com a bioindicadors ambientals perquè ens mostren la bona qualitat de l'aire i de l'aigua dolça. També contribueixen al control d'insectes, com els mosquits.

Ho explica Xavier Riera, responsable de l'àrea de Divulgació i Formació de l'ICO (Institut Català d'Ornitologia):

A Catalunya, iniciatives com el projecte Orenetes.cat permeten fer seguiment dels nius amb la participació de ciutadans, escoles i entitats. Aquest tipus de projectes contribueixen a generar dades i a entendre millor com aquestes espècies s'integren en l'entorn urbà. Ajuden a comprovar, per exemple, si un niu ha seguit sent funcionant any rere any.

El cas de Parets del Vallès exemplifica com les rehabilitacions d'edificis combinades amb la legislació ambiental requereixen una entesa entre activitat humana i protecció de la biodiversitat. I això passa per una bona planificació des de la fase inicial del projecte: els nius hi eren abans de la intervenció, i la normativa també.