Dos policies més, a judici per la bala de goma que va buidar l'ull a Roger Español l'1-O

El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona ha imputat dos policies nacionals més per la pèrdua d'un ull de Roger Español durant el referèndum de l'1-O a l'escola Ramon Llull de Barcelona.

En una providència datada el 14 de novembre, el jutge Francisco Miralles ha afegit a aquesta acusació els dos càrrecs intermedis que van donar l'ordre de disparar bales de goma contra els votants concentrats davant l'escola.

Per aquest fet ja estaven imputats dos agents, l'escopeter que va disparar el tret i el responsable de l'operatiu policial aquell dia a l'escola, de manera que ara hi ha 4 agents imputats.

Aquests 4 policies aniran a judici per un possible delicte de lesions amb intencionalitat, amb penes de presó possibles de fins a 12 anys.

"Un pas més contra la impunitat"

Anaïs Franquesa, del centre per a la defensa dels drets humans Irídia, ha valorat positivament la imputació dels dos càrrecs intermedis:

"Portem des de l'inici de la causa sol·licitant que tots els responsables fossin duts davant la justícia i processats, considerem que és un pas més contra la impunitat."

Les dues noves imputacions es deriven de les declaracions dels dos agents que ja estaven imputats per la pèrdua de l'ull, que el juny van dir al jutge que l'ordre de disparar la van donar els càrrecs intermedis.

Per les càrregues policials de l'1 d'octubre del 2017 a l'escola Ramon Llull de Barcelona ja hi havia quatre agents imputats, però fins ara només a 2 d'ells se'ls acusava de la pèrdua de l'ull.

De lesions per imprudència a lesions amb intencionalitat

El febrer del 2021 el jutge va descartar jutjar l'escopeter per haver volgut ferir de manera intencionada Español, malgrat que Irídia va considerar provat que va disparar tres vegades apuntant contra ell, i que va ser el tercer tret el que li va buidar l'ull. 

Però 4 mesos després l'Audiència de Barcelona va rectificar la decisió per resoldre un recurs d'Irídia i d'Òmnium, cosa que va fer que augmentessin les condemnes possibles, i que s'hagi de jutjar pel procediment ordinari, i no per l'abreujat, com es volia fer en un principi.