Dos trajectes amb bicicleta revelen alts nivells de CO₂ a Barcelona i voltants
Una persona que es trobi a la plaça Francesc Macià de Barcelona estarà exposada a una concentració de diòxid de carboni (CO2) d'unes 507 ppm (parts per milió en volum). En canvi, en una platja del delta del Llobregat, els nivells serien de 450 ppm. Aquesta és la raó principal perquè a les nits al centre de Barcelona hi hagi 4 o 5 graus més que a la costa del Delta i que el nombre de nits tropicals i tòrrides no pari d'augmentar.
Són les dades que ha recollit el físic Jordi Mazon, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, fent dos trajectes en bicicleta i portant un sensor que mesura els nivells d'aquest gas. El treball s'ha publicat a la revista Weather.
El CO2 és el màxim responsable de l'escalfament global, i, tot i acords internacionals i els plans d'objectius, els nivells a l'atmosfera són els més elevats no només des que se'n tenen registres, sinó en milions d'anys, cosa que se sap gràcies a les anàlisis de blocs de gel.
Al maig es va arribar a 420,99 ppm a l'observatori de Mauna Loa, a Hawaii, que es troba a 3.397 metres d'altitud. Abans de la Revolució Industrial, al segle XVIII, estava al volant de 280 ppm.
Però la concentració varia molt segons l'altitud i les condicions de cada lloc. L'objectiu de Mazon era mesurar aquests canvis en dos trajectes que en un cas travessaven tot Barcelona i en l'altre passaven per entorns diversos, entre ells agrícoles, urbans i propers a zones verdes.
La tria de la bicicleta la va fer no només perquè considera que és el mitjà de transport més adequat ambientalment per a zones urbanes i periurbanes, sinó perquè li permetia passar per territoris diversos amb un petit sensor.
El sensor fa poc més de dos centímetres de llarg i pesa 104 grams. A més de la concentració de CO2, mesura la temperatura i la pressió atmosfèrica i transmet les dades a un mòbil. Després es traslladen a un ordinador per a analitzar-les.
Travessant la Diagonal
El primer trajecte el va fer el maig del 2021. Va sortir de Viladecans i va acabar a Sant Adrià de Besòs travessant tot Barcelona per la Diagonal. En total, 27 quilòmetres. El valor de partida era d'unes 458 ppm, que pujava en zones urbanes amb trànsit o al costat de carreteres i autopistes.
Però el valor més alt, amb diferència, es va donar a la plaça Francesc Macià, amb 507 ppm. Aquest valor tan elevat no és estrany en un lloc amb tant de trànsit, però, segons Mazon, la baixa pressió i l'elevada temperatura de l'indret ho devien potenciar.
A partir d'aquí va disminuir lentament i en el punt final, a Sant Adrià, va arribar a les 465 ppm.
El segon trajecte el va fer el setembre del 2021. Van ser 11 quilòmetres sortint també de Viladecans i acabant en una platja del delta. En el punt de sortida, un turó a 295 metres d'altitud, la concentració era de 469 ppm. El pas per una pineda just abans d'entrar en una ciutat va dur a un descens fins a les 454 ppm. Però al centre de Viladecans va pujar fins a les 504 ppm.
Després va anar disminuint, amb valors alts en passar ponts al costat d'autopistes i més baixos vora parcs urbans. A la platja, un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000, es va arribar al valor més baix: 450 ppm.
La importància del verd i de l'agricultura
El CO2 no és tòxic si no es troba a concentracions molt elevades. El cas més conegut és el que es va produir el 21 d'agost de 1986 al llac Nyos, al Camerun. Una erupció va alliberar entre 100.000 i 300.000 tones de CO2 i això va provocar l'ofec i la mort de 1.746 persones i 3.500 caps de bestiar.
Comparats amb els valors registrats a Mauna Loa, són molt elevats. Però cal tenir en compte que el punt de mesura de Hawaii està a una gran altitud i molt lluny de zones urbanes.
A més, explica Mazon al 324.cat, la molècula de CO2 és pesant i a nivell del mar es concentra més, i hi ha fonts d'emissió pertot arreu.
Per això, el valor més baix registrat va ser al voltant de 450 ppm, bastant més alt que el de Hawaii. Això és destacable, ja que vol dir que l'efecte hivernacle associat a aquest gas a les ciutats és més gran del que indiquen els valors de Hawaii.
I afegeix que els valors registrats també tenen a veure amb l'arbrat urbà i es demostra que als espais verds aquest gas es redueix i en zones de trànsit s'incrementa. Per això, considera que "si Barcelona i altres ciutats, com Viladecans, volen ser neutres de CO2 el 2030, cal que, a més de reduir emissions derivades del trànsit, incrementin les zones verdes, arbrat, vegetació, que pugui capturar aquest CO2".
També destaca el paper clau que hi podria jugar la pagesia. Segons dades del CSIC, una tomaquera pot absorbir fins 1,2 quilos de CO2 "i els pagesos del Baix Llobregat planten milers de tomaqueres i altres productes, com cogombres, carbasses Una bona gestió posterior d'aquestes plantes pot ser un aliat important per reduir CO2 de l'atmosfera metropolitana".
Malgrat la importància cabdal de conèixer els valors de CO2, aquest gas no s'acostuma a mesurar amb els sensors que s'instal·len. Per això, Mazon proposa que la gent que va amb bicicleta podria dur un sensor i enviar dades, en un nou exemple del que s'anomena ciència ciutadana.
Explica que estem en un moment d'inflexió quant a les emissions a Barcelona i ciutats metropolitanes.
El cotxe elèctric s'ha d'anar desplegant i el de combustió ha d'anar reculant a la ciutat. Monitoritzar per la ciutat aquests canvis de CO2 i que la ciutadania s'hi impliqui es important, i fer-ho amb sensors instal·lats en bicicletes fomenta una mobilitat sostenible, saludable, eficient, eficaç, i posa la bici com a vehicle científic i empodera la ciutadania en la transició que estem vivint.
"És també una manera de divulgar la ciència d'una forma amena i divertida", conclou l'investigador.
