Dret a l'oblit digital: podem fer esborrar els continguts que creiem que ens perjudiquen?

En l'era de les xarxes socials i la intel·ligència artificial, la difusió de continguts creats per nosaltres mateixos o on apareixen les nostres dades personals o la nostra imatge és gairebé incontrolable. Però, què passa quan volem que allò que vam publicar en un moment determinat de la nostra vida, o que s'ha publicat sobre nosaltres, desaparegui?

El dret a l'oblit digital és un tema complex, ja que es vincula al dret a l'honor, a la intimitat o a la pròpia imatge, però que de vegades col·lisiona amb la llibertat d'expressió, d'informació o a la memòria. Segons l'experta en ciberseguretat Selva Orejón, cal tenir present que "el dret a l'oblit és per a les persones, no per a les empreses."

"És un dret que té quasi tothom, però no tothom s'hi pot acollir."

És el cas, per exemple, dels personatges públics o dels polítics. En definitiva, tal com detalla l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades a la seva web, queden exemptes del dret a supressió aquelles informacions que es considerin d'interès públic, recerca científica o històrica o llibertat d'expressió i informació. 
 

El cas de la ciclista d'OnlyFans

Fa unes setmanes  el debat sobre el dret a l'oblit ha tornat a estar d'actualitat arran del cas de la influencer, professora de matemàtiques i ciclista Cecilia Sopeña, que el 2022 va obrir un perfil a OnlyFans i que ara ha iniciat el procés legal per eliminar els seus vídeos de contingut sexual de la xarxa.

En una publicació al seu perfil d'Instagram, Sopeña va anunciar que ha "iniciat una nova etapa a la seva vida", va reclamar el seu "dret a protegir la meva imatge i a l'oblit" i va advertir que va activar el seu equip legal per "eliminar d'internet tot el que ja no reflecteix qui soc ni com vull ser recordada".

Tal com va explicar l'experta en ciberseguretat Selva Orejón, en una entrevista a "El Suplement d'estiu" de Catalunya Ràdio, en aquest cas "és una qüestió relacionada amb la seguretat i privacitat de la plataforma a qui has donat aquestes dades", ja que el contingut ha transcendit de la plataforma on va ser publicat i les seves imatges i vídeos circulen lliurement per internet. 

"Si algú comença a distribuir-ho, l'ús que en facin no té límits."

La tasca de l'equip legal, explica Orejón, és "esbrinar on s'està distribuint, detectar els llocs, fer un rastreig i demanar les eliminacions". 

"Pot anar també contra la nostra propietat intel·lectual i contra els drets d'imatge, i potser per aquí és més fàcil aconseguir que s'elimini."

El dret a l'oblit està regulat per normatives europees, i per aquest motiu l'experta en ciberseguretat assegura que "si la plataforma està dins la Unió Europea serà molt més fàcil". 

En el cas de pàgines de fora de la UE podem dirigir-nos directament als cercadors, com Google o Bing per intentar que deixin d'indexar la informació. "En molts casos, però, no ens queda més remei que generar molt més contingut perquè aquestes informacions no es puguin trobar tan fàcilment."

El dret a l'oblit en el cas de les empreses

Selva Orejón explica que en el cas de les empreses el dret a l'oblit no s'aplica, i que en la majoria dels casos la demanda es vehicula a través del Codi Civil amb del dret a l'honor.

Cal, però, demostrar que el manteniment d'aquella publicació genera un perjudici, "cal fer informes pericials per calcular el cost que està generant en el seu compte de resultats."

"Pot haver-hi un cost emergent i un lucre cessant, i l'hem de calcular per poder motivar davant un jutge l'eliminació de les informacions."

Vida digital després de la mort

Un altre motiu de consulta habitual als serveis jurídics és com gestionar la fi de la vida digital en cas de decés. En aquest cas es pot optar per eliminar els comptes i perfils del difunt, o conservar-los. 

Si escollim la segona opció, Orejón explica que existeix la possibilitat de mantenir-los "in memoriam", és a dir, no s'hi poden rebre missatges directes, però el contingut queda publicat "com si fos una exposició, però les dades privades les custodia una altra persona". 

Un dels primers casos a l'Estat que es va donar va ser el de l'esportista Álvaro Bultó, mort en un accident als Alps suïssos, de qui la família va decidir conservar-ne el perfil de Facebook. 

Selva Orejón explica que també podem deixar-ho planificat en el nostre testament i, en cas que vulguem que es conservin, designar un hereu digital. Fa algunes recomanacions:

• A les xarxes socials podem indicar qui és la persona de contacte en cas de decés a través del menú de Configuració/Seguretat/Llegat digital.
• Que la persona que quedi encarregada sàpiga on són les dades d'accés.
• Tenir un bon gestor de contrasenyes amb doble factor de verificació.
• Tenir en compte si es voldran tancar comptes de pagament com PayPal o de criptomonedes.
• Preveure què cal fer amb: comptes de correu electrònic, iCloud, Google, WhatsApp, Telegram, totes les aplicacions relacionades amb imatges i jocs online.