Dures crítiques, resignació i decepció: disparitat d'opinions sobre l'acord d'aranzels
Divergència d'opinions respecte a l'acord aranzelari entre la Unió Europea i els Estats Units que Donald Trump i Ursula Von der Leyen han tancat aquest diumenge i que ha d'entrar en vigor l'1 d'agost. No tots els socis europeus valoren per igual un pacte que, a banda del 15% d'aranzels genèrics que Washington aplicarà als productes europeus, implica una despesa multimilionària en energia, inversions privades i compres d'armament.
A més a més, Europa no aplicarà cap aranzel als productes estatunidencs. El president espanyol, Pedro Sánchez, per exemple, n'ha parlat aquest dilluns amb poc entusiasme.
Valoro els esforços fets per la Comissió Europea i valoro l'actitud constructiva i negociadora de la presidenta de la Comissió. En qualsevol cas, dono suport a l'acord comercial, però sense cap entusiasme.
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat que la "gran lliçó" que se n'ha d'extreure és que cal diversificar l'economia i obrir-se a nous mercats. Illa ha defensat que l'acord del 15% d'aranzels ofereix un marc de certesa "que és millor que un entorn incert."
Més durs han estat els primers ministres de França i Hongria. François Bayrou ha lamentat que Europa s'hagi resignat "a la submissió", en un acord que ha estat fortament criticat per tota la classe política francesa. "És un dia fosc en què una aliança de pobles lliures, units per afirmar els seus valors i defensar-ne els interessos, es resigna amb submissió", ha publicat a la xarxa social X.com.
El primer ministre hongarès, Viktor Orban, s'ha mostrat encara més dur:
Això no és un acord.. Donald Trump s'ha menjat Von der Leyen per esmorzar. És el que ha passat i el que sospitàvem que passaria, ja que el president dels Estats Units és un pes pesant de les negociacions, mentre que 'madame President' és un pes ploma.
Itàlia ha preferit no mullar-se gaire: tot i valorar positivament el fet que hi hagi hagut un acord, Giorgia Meloni ha rebutjat jutjar-ne el contingut mentre no en conegui els detalls. El canceller alemany, Friedrich Merz, en canvi, es mostra satisfet perquè suposa un alleugeriment per als fabricants de cotxes.
Aquest acord és reeixit en el sentit que evita un conflicte comercial que hauria colpejat durament les exportacions alemanyes. Això assenyala la indústria automobilística en particular, on les tarifes actuals del 27,5% es veuran reduïdes al 15%, pràcticament la meitat.
D'altres països, com Dinamarca o Suècia, es mostren pragmàtics i, tot i admetre que les condicions no seran tan avantatjoses com abans, ofereix estabilitat i és la menys dolenta de les alternatives.
Un impacte difícil de calcular
Més enllà d'aquest aranzel genèric del 15%, Brussel·les i Washington ja han dit que hi haurà excepcions, i que alguns productes poden tenir un altre percentatge. Per tant, és difícil calcular l'abast de l'impacte de l'acord per economies com la catalana.
Ara com ara, els Estats Units són el sisè soci comercial de Catalunya, el principal de fora de la Unió Europea. Hi exporten més de 3.100 empreses catalanes, per valor de 4.351 milions d'euros, en sectors com la química, la maquinària o l'agroalimentació.
Les vendes als Estats Units representen un 4,3% del total d'exportacions catalanes, per tant l'impacte de l'acord aranzelari serà relatiu. En paral·lel, Catalunya compra productes estatunidencs per un valor més alt, 5.757 milions d'euros. I quins productes ens arriben? Doncs bàsicament petroli i gas natural liquat, per valor de més de 2.000 milions d'euros.
També productes farmacèutics, amb més de 1.000 milions d'euros, químics, o bé aparells d'òptica, mèdics i quirúrgics. És un 5,3% del total de les importacions. De les conseqüències a Catalunya d'aquest acord aranzelari n'ha parlat, a la Xina, el president de la Generalitat.
El missatge és que cal diversificar-nos i és el que estem fent.
Segons el doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i professor de la UPF, Xavier Brun, encara que els aranzels només afecten el 5% de les vendes a l'exterior, la imposició de taxes té un impacte indirecte que acabarà repercutint en les empreses.
Algú podria pensar... home, però si només és un client que representa el 5 per cent de les nostres vendes! Cert, però l'impacte indirecte és més elevat. Posem l'exemple del cava català que es ven als Estats Units. Què passa si l'import és més car? Doncs que es vendrà menys i, si venen menys, els productors de cava català necessitaran menys treballadors.
Brun també creu que la contrapartida d'haver de comprar productes energètics als Estats Units i fer-hi inversions suposa una despesa important i un mal negoci per a l'economia europea. Explica que si es tenen en compte els imports dels productes energètics que es compraran als Estats Units més les inversions compromeses dins del territori americà, juntes sumen l'equivalent al PIB espanyol.
Les borses han rebut amb alces l'acord, no perquè sigui bo, sinó perquè, segons Brun, ara els inversors saben a què s'han d'enfrontar les empreses.
Els sectors s'hi pronuncien
La patronal europea de l'acer ja ha reaccionat a l'acord i assegura que tindrà un impacte "dramàtic" per al sector, ja que, diuen, Washington manté un aranzel del 50% sobre aquest tipus de productes. El director general de la patronal, Axel Eggert, considera que Von der Leyen i el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, "han fet tot el que han pogut per evitar un mal major a l'economia de la UE", però insisteix que l'impacte per a l'acer serà enorme.
En una línia molt similar s'ha pronunciat l'Associació Espanyola de la Indústria i el Comerç Exportador d'Oli d'Oliva (Asoliva), que ha qualificat de "molt mala notícia" l'acord tancat aquest diumenge. A l'espera de llegir-ne tots els detalls, l'entitat avisa que la mesura suposa una "distorsió" del mercat internacional en detriment dels mercats europeus, especialment l'espanyol i, concretament, el sector de l'oli d'oliva, per al quals els Estats Units representen un "mercat estratègic."
