Economia i cultura: una relació (im)possible? El 2%, l'assignatura encara pendent
Podrien semblar dos àmbits antagònics. Amb un títol desafiant --"La Cultura vista des de l'Economia, i l'Economia vista des de la Cultura"--, el Cercle de Cultura --que comparteix seu amb el Cercle d'Economia-- ha convocat una conversa entre les dues conselleres implicades, Alícia Romero (Economia) i Sònia Hernández (Cultura).
La trobada parteix d'una premissa cada vegada més acceptada: "La cultura no és una despesa: és una inversió". En sintonia amb les teories --i les lleis en procés-- dels Drets Culturals, s'ha valorat el paper clau de la cultura en el desenvolupament de les persones i de la societat.
La cultura va més enllà dels llibres que llegim, les pel·lícules que veiem o la música que escoltem. Aquest dijous tocava mirar-se la cultura com a sector productiu que genera riquesa i crea ocupació. I parem atenció, perquè les xifres sempre diuen coses.
Amb dades d'Economia del 2022, el valor afegit brut (VAB) del sector cultural a Catalunya va ser de 5.186 milions d'euros, una xifra que representa un 2,1% en el conjunt de l'economia catalana. El volum de negoci global del sector cultural va ser de 13.573 milions d'euros. I la tendència és creixent.
En el sector hi treballen unes 207.000 persones, que representen un 5,2% de les persones ocupades. En comparació amb altres sectors, segons dades de l'Idescat, la Cultura està per sobre del percentatge de persones que treballen, per exemple, en el sector TIC/noves tecnologies (que representa el 4,4%) o poc per sota del sector de la Construcció (que representa el 6,5%).
Més dades. Aquestes del primer trimestre d'aquest any: Catalunya té 50.600 empreses culturals. Semblen moltes, però la immensa majoria són molt petites --menys de deu treballadors-- i, segons la consellera Romero, "això no és del tot una bona notícia".
El 2%, assignatura pendent
El sector cultural fa anys i panys que reclama un pressupost que representi el 2% del global dels diners públics. Una xifra simbòlica que s'ha convertit en una batalla del sector cultural. Cultura pressiona, Economia escolta i, segons Romero, "aquest govern fa els deures".
La previsió és que el pressupost del 2026 rondi els 600 milions d'euros per a Cultura, una xifra que doblaria els diners que es tenien el 2020. L'any que ve encara no s'arribarà al 2%, però la divisió que el govern actual va fer creant la Conselleria de Política Lingüística --fins aleshores una direcció general dins de Cultura-- tampoc no hi ajuda. "Si suméssim els dos pressupostos --ha dit Romero-- ja hi seríem".
Una de les preguntes llançades a l'aire, però, és definir ben bé què cal fer i com gastar de manera òptima aquests diners de més. Sens dubte, un desafiament prioritari.
Aquest dijous s'ha valorat la cultura com a tractor de sectors molt potents en l'economia com ara el turisme i la restauració, una realitat gens menyspreable. Figures com Gaudí --el 2026 serà l'Any Gaudí-- o festivals com el Sónar o el Primavera Sound atrauen a Catalunya molts visitants forans. La cultura, ha dit Hernández, "desestacionalitza i descentralitza".
La consellera Romero també ha parlat de la necessitat d'estimular la col·laboració publicoprivada i de tirar endavant ("altres comunitats ens han avançat") una llei de mecenatge que impulsi la creació, una altra de les demandes històriques del sector cultural.
Romero i Hernández pertanyen al mateix govern i han mostrat més sintonia que no pas desacord, tot i que la responsable d'Economia ha reconegut que des del Palau Marc --seu del Departament de Cultura-- "em pressionen molt".
Les dues conselleres han definit la cultura "com l'R+D de la societat". Les idees i la creativitat --tan comuns a la cultura-- ajuden a la innovació i són un estímul per al creixement econòmic.
Davant un públic eminentment cultural, Romero ha afirmat que la cultura té un paper estructural en una economia forta com la catalana. I ha celebrat, juntament amb Hernández, l'orgull i l'autoestima que genera, la projecció internacional --a tocar hi ha la FIL de Guadalajara, a Mèxic, que donarà visibilitat al potent sector editorial-- i el paper cohesionador que la cultura fa --o hauria de fer-- a la societat.
