Educació aprova la fusió d'assignatures de ciències de primer de batxillerat per al curs que ve
Tal com ja es va anunciar a l'abril, aquesta modificació també treu pes al treball de recerca, que passarà a ser una assignatura més, però manté les literatures catalana i castellana com a matèries de modalitat.
La modificació implica que física i química, que ara són dues assignatures de tres hores cadascuna, el curs que ve siguin només una assignatura de quatre hores, de manera que s'hi dedicaran dues hores menys a la setmana.
També que les assignatures de biologia i de geologia i ciències ambientals, també de tres hores cadascuna, s'uneixen en una de quatre hores amb la mateixa pèrdua d'hores setmanal.
"Canvis mínims", segons Educació
Educació ho ha aprovat per incorporar els canvis marcats pel govern espanyol i així "evitar el perjudici de l'alumnat" que podria tenir dificultats per homologar el títol si es desplaça dins d'Espanya.
Segons Ignasi Giménez, secretari de Millora Educativa, són "canvis mínims" amb l'únic objectiu d'adaptar els currículums de Catalunya a la normativa estatal en vigor:
Creiem que era un moment per aportar estabilitat al professorat i no aplicar més canvis dels que són estrictament necessaris.
Segons Educació, amb aquests canvis "totes les matèries de modalitat" passaran a tenir una hora més, i a més hi haurà cinc itineraris encarats a cinc àmbits d'estudis superiors per ajudar en l'orientació.
Pel que fa a les ciències, es podran complementar amb quatre optatives noves, física+, química+, geologia+ i biologia+, mentre que el treball de recerca deixarà de comptar com el 10% de tot el batxillerat.
Els canvis es començaran a aplicar el curs que ve a primer de batxillerat i no afectaran els alumnes que ara cursen primer i el curs 2026-2027 cursaran segon.
Els docents han criticat durament els canvis
Diverses plataformes de docents han criticat les modificacions abans i després de l'anunci de l'abril acusant-les de "precipitades" i "amb poc rigor acadèmic", i reclamen un diàleg per definir-les.
Són plataformes com Ciències en Perill, DocentsCat o Docents de Filosofia, que demanen "una taula de negociació real" per fer els canvis segons "criteris didàctics sòlids" i "una visió global i integradora".
La primera plataforma al juny va acusar Educació d'estar "improvisant" amb "una fusió completament arbitrària i innecessària de matèries científiques" que, va afirmar, dificultarà l'"aprenentatge estructurat".
