El 33 fa costat als refugiats

"60 minuts": "La porta blava"
8 de febrer, a les 22.15

"En quin món vivim? En un món on una llauna de Coca-Cola té més dret a viatjar per tot el món que un ser humà. En un món en què el mar s'està convertint en un gran cementiri." Això ho pregunta un subsaharià en una concentració pel tancament del Centre d'Internament d'Estrangers de Sapadors, a València. "La porta blava" és un documental producció de Diodo Media, dirigit per la periodista Alicia Medina, que durant un any ha seguit el debat sobre què cal fer amb aquest CIE en concret, i, més enllà, amb els CIE en general.

L'equip del documental entrevista interns que han viscut darrere els murs del centres, policies, jutges, activistes contra els CIE, representants del partits polítics que els van crear i dels quals exigeixen el tancament. Tot i que el documental està focalitzat al CIE valencià, és extrapolable als més de 220 centres que hi ha a tot Europa. Els CIE internen immigrants sense papers que no han comès cap delicte i que, en tot cas, només haurien comès una infracció administrativa. Una infracció que mai podria comportar la pena de presó a la qual, a la pràctica, estan sotmesos, i la resolució del seu expedient podria acabar, com a molt, amb l'expulsió del país. Per aquesta raó, organitzacions dels drets humans consideren que les condicions d'internament als CIE vulneren les garanties jurídiques i els drets humans bàsics.

El documental ofereix testimonis d'immigrants que han patit maltractaments dins del CIE o que han estat detinguts en batudes policials que qualifiquen de racistes. Durant un any, l'equip de Diodo Media ha estat present en tota l'actualitat que envolta el CIE de Sapadors, des de les concentracions i manifestacions fins a les denúncies als jutjats per casos de maltractament. Les històries que trobem darrere els murs de Sapadors, que també es podrien trobar en altres CIE com el de Barcelona, ens fan reflexionar sobre el blindatge de la Unió Europea contra les migracions del sud o la violència que pateixen les persones que intenten millorar les seves condicions de vida. Un documental especialment oportú quan els països europeus es replantegen les seves polítiques d'immigració i refugi per fer-les més restrictives.

tv3.cat/60minuts

"To Kyma. Rescat al mar Egeu"
8 de febrer, a les 23.15

Rodat entre la tardor i l'hivern del 2015, aquest documental narra la proesa d'un equip de socorristes catalans que s'han instal·lat a l'illa grega de Lesbos amb un únic objectiu: salvar vides al mar Egeu. Famílies senceres, amb nadons i avis, es juguen la vida diàriament per arribar a Europa fugint de la barbàrie de Síria, l'Iraq o l'Afganistan. Ho fan creuant els deu quilòmetres de mar que separen la costa turca de l'illa de Lesbos en precàries llanxes pneumàtiques o en vells vaixells de fusta en desús després d'haver pagat una fortuna als traficants. Les màfies turques han convertit l'èxode humanitari més gran des de la Segona Guerra Mundial en una indústria milionària davant la inoperància d'Europa. En un sol dia poden desembarcar a Lesbos fins a 8.000 persones. Durant tot el 2015, 800.000 persones han creuat l'Egeu.

"To Kyma. Rescat al mar Egeu", emès dins del "Sense ficció", va ser el cinquè programa més vist del dia a Catalunya el 26 de gener de 2016, amb una audiència de 344.000 espectadors i una quota del 10,8%. També va ser el novè programa de televisió més comentat del dia a tot l'Estat via Twitter. Segons dades de Kantar Media, es van publicar 3.532 missatges a Twitter, que van arribar a una audiència única de 51.390 usuaris.

"Missatges de frontera"
8 de febrer, a les 00.10

Sergi Cámara és un fotoperiodista documental que fa més de 10 anys que treballa a la frontera sud d'Europa. El seu nou projecte consisteix a fotografiar immigrants que fa temps que viuen al vell continent i, a més, demanar-los que enviïn un missatge a la gent que acaba de creuar la frontera. Les fotografies i els missatges s'exposaran al Centre d'Estada Temporal d'Immigrants a Ceuta, on més de 800 persones esperen que el Ministeri de l'Interior els autoritzi per passar a la Península.

El projecte porta Sergi Cámara a conèixer la realitat del somni europeu i alhora li permet tornar a Ceuta, ciutat -juntament amb Melilla- per la qual entren més de la meitat d'immigrants sense papers a Espanya. El fotògraf arriba a la ciutat autònoma en un moment calent, després de dos assalts massius a la tanca en què hi ha hagut diverses morts i aprofita per conèixer de primera mà -i fotografiar- les conseqüències d'aquests actes. Sergi Cámara és testimoni de la cruesa de la política migratòria del Marroc i del desemparament que pateixen els milers d'immigrants que durant anys viatgen pel nord d'Àfrica esperant el moment de creuar la frontera. Les fotografies s'exposen al mur d'accés del CETI i la reacció dels immigrants és sorprenent i alhora emocionant.

Sant Joan Despí, 8 de febrer del 2017