El 70% dels trastorns mentals greus comencen abans dels 18 anys
Un 25% de la població tindrà al llarg de la vida un problema de salut mental, segons l'Organització Mundial de la Salut.
A Catalunya, els trastorns mentals se situen entre les primeres malalties cròniques que declara tenir la població i que afecten la seva qualitat de vida. I, a més, com explica Francesc Iglésies, secretari d'Afers Socials i Família, s'observen diferències importants per classe social.
Les persones amb baixos ingressos sempre tenen un risc duplicat de patir malaltia mental. Si la mitjana és que 1 de cada 4 persones al llarg de la nostra vida patirem un problema de salut mental, quan parlem de vulnerabilitat ja sabem que la incidència de la salut mental ens arribaria a la meitat de la població.
La cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu, Montserrat Dolz, destaca, a més, que la majoria d'aquests trastorns arrenquen des de petits.
Tenim dades suficients per afirmar que el 70% dels trastorns mentals greus comencen abans dels 18 anys. La intervenció en salut mental ha estat molt enfocada en la salut mental dels adults perquè és quan el problema realment eclosiona. Però que l'inici és infantil és una notícia que sabem des de no fa tant de temps.
Un 5% dels nens d'entre 4 i 14 anys presenten risc de tenir un problema de salut mental.
A Badalona, s'ha posat en marxa un projecte pilot per tractar trastorns mentals en adolescents, units a la vulnerabilitat social. Són joves que han deixat els estudis i no els ha funcionat cap altre tractament.
El que diferencia l'equip de psicoterapeutes és que no tracten els pacients a cap consulta. Són ells els que es desplacen a casa o al lloc on els nois es troben més còmodes.
Els seus pacients són adolescents d'alt risc que desconfien absolutament del sistema sanitari convencional.
Per això, Mark Dangerfield, coordinador de l'Equip Clínic d'Intervenció a Domicili de la Fundació Vidal i Barraquer, és taxatiu:
Les bates blanques estan prohibides.
El primer objectiu és establir una relació de confiança.
En lloc de demanar-los a ells que s'adaptin als serveis des del treball ambulatori o hospitalari, som nosaltres els que prenem un paper molt actiu per adaptar-nos a les seves molt danyades o molt limitades capacitats de vinculació.
Tracten casos greus i de llarga evolució, que poden presentar símptomes molt diferents. Alguns són nois que estan pel carrer amb actituds predelinqüents. D'altres, com el que visiten, poden estar anys tancats a casa, sense relacionar-se amb amics ni anar a l'institut.
Quan un nano es veu desbordat per impactes emocionals que no pot processar, i que també desborda el seu entorn, tot aquest malestar s'expressa de la manera que sigui; de vegades fent-se mal a si mateix, de vegades amb actuacions destructives cap enfora.
En menys d'un any, ja tenen els primers senyals d'èxit: el 60% dels nois ha començat a reincorporar-se als estudis. Com un noi que explica com se sent.
Va venir en Mark i em va ajudar. Em va ajudar a sortir de la cúpula i adonar-me que podia sortir. Si m'hi esforço, segurament ho aconseguiré.
El model es basa en una experiència a Londres que ha demostrat científicament que funciona. Ja el segueixen en molts d'altres països europeus. Aquí, després d'aquest projecte pilot de Badalona, la idea és estendre'l per tot Catalunya.
El 10 d'octubre és el Dia Mundial de la Salut Mental, que vol sensibilitzar sobre aquestes patologies i lluitar contra la seva estigmatització.
