El B9 de Badalona: radiografia (i responsabilitats) d'un desallotjament a les portes de Nadal
"Ja els vam informar de les alternatives ahir a la tarda, avui no tenim previst acostar-nos-hi". Són les valoracions de la Creu Roja en la vigília de Nadal sobre els desallotjats del B9 de Badalona.
Quan es complia una setmana sencera amb un centenar de persones dormint sota el pont de la C-31, apareixien per primera vegada els tècnics de l'entitat, el dia 23 al vespre, per indicar-los les alternatives gestionades pel Departament de Drets Socials.
Només una trentena s'hi van acollir. "Els que es queden és per una lluita política", argumentaven des de la Creu Roja, mentre que des del departament es limitaven a indicar, breument, "seguim fent derivacions puntuals".
Les entitats locals en feien una descripció ben diferent. "És una llàstima que el reallotjament s'hagi fet tan improvisat i a correcuita", deia Carles Sagués, de Badalona Acull.
I lamentava que, o perquè només es podien endur algunes de les seves pertinences, o perquè ja era tard i fosc, o per les dificultats idiomàtiques en alguns casos, perquè treballen a Badalona, o simplement per desconfiança, la gran majoria decidís continuar sota el pont una nit més.
"Si això no s'hagués fet a empentes i rodolons, sinó amb un procés tranquil i una mica de temps, n'hi hauria hagut més que haurien acceptat la proposta". Però no: ha passat el dia 24, ha arribat Nadal i desenes de persones continuen a la intempèrie, i ara amb una alerta activa per temporal.
Aquests dies s'ha parlat molt de la responsabilitat de l'alcalde Albiol. I experts en Dret han assenyalat a 3CatInfo que, efectivament, es va saltar la resolució del jutjat que l'obligava a fer el desallotjament garantint una atenció social.
"Hi va haver un incompliment de la condició de la jutgessa", apuntava Marta Franch, catedràtica en dret administratiu de la UAB. "La responsabilitat és de l'Ajuntament i podria arribar a ser penal".
Però l'anàlisi de les responsabilitats no acaba amb l'alcalde de Badalona. Ni personal de la Creu Roja ni ningú del Departament de Drets Socials s'hi ha tornat a acostar. I les competències en serveis socials són compartides entre ajuntament de Badalona i govern de la Generalitat.
"Durant quatre dies hi ha hagut un silenci mediàtic absolut per part de la Generalitat", descrivia Quim Clavaguera, advocat expert en estrangeria. "No fa falta que algú truqui el govern perquè pugui actuar".
Les úniques persones de l'àmbit social a qui els periodistes hem vist cada dia i a totes hores a peu de carrer han estat la gent de Badalona Acull, de Justícia i Pau, de la Fundació Segones Oportunitats i d'altres que han intentat ajudar a títol individual.
Migrants i veïns, en el focus mediàtic
A qui també hem vist i sentit aquests dies ha estat els veïns del barri de Sant Crist, després que alguns d'ells, tot i haver viscut històries de migració anys enrere en les seves mateixes famílies, es neguessin a acceptar que la parròquia acollís una quinzena dels desallotjats del B9.
"Jo soc filla d'immigrants", explicava a 3CatInfo una de les veïnes amb més de 50 anys al barri, María González. "El meu pare va marxar a l'estranger amb contracte, i quan se li acabava tornava a Espanya. Si venen com a legals, que vinguin, però si venen a delinquir, no ens agrada".
Una de les responsables de Càritas, Mercè Darnell, contextualitzava discursos com el d'aquesta veïna: "Són veïns que també pateixen, que van emigrar als anys 60 i que fan el que poden per tirar endavant. És la lluita pels recursos escassos, el crit d'alarma per un discurs que s'ha repetit durant dies i que diu que els del B9 eren tots delinqüents".
Albiol no ha sabut concretar quants dels desallotjats encaixaven amb la descripció de delinqüents. "Els anys 80 i 90 també hi havia inseguretat", apuntava l'investigador social Albert Sales. "La gent, abans del B9 ja se sentia insegura i també ho expressava. Però ara, amb un discurs polític que ho alimenta, té contra qui focalitzar-ho".
L'alcalde ha assenyalat un darrer responsable: el govern espanyol i la llei d'estrangeria, la norma estatal que determina la vida de gran part de les persones que vivien a l'antic institut. I aquí, experts i migrants li poden donar la raó: durant dos anys, des que aconsegueixen empadronar-se, no poden optar al primer permís de treball.
"Hi ha empresaris que els voldrien contractar i que no ho poden fer", explicava Franch. "I aquí tenim una contradicció important", una contradicció pel sistema i un repte per als periodistes: explicar la realitat migratòria del país amb tota la seva complexitat.
Una part minoritària d'estrangers continuen venint cada any de manera irregular. I si el context en origen no canvia, ho continuaran fent: els seguirà semblant que els surt més a compte arriscar-se a una travessia d'èxit dubtós que no pas esperar-se a obtenir un visat que ni és senzill ni ràpid ni barat d'aconseguir.
I mentrestant la pilota segueix a la teulada de les administracions: actuar de manera abrupta o temorosa davant situacions que es van produint periòdicament com la del B9, o començar a afrontar la realitat migratòria d'una manera seriosa en origen, i també un cop totes aquestes persones ja són aquí, abocades al carrer i a feines irregulars durant anys.
Deia l'advocada que els ha acompanyat tots aquests dies, Marta Llonch: "No sé si es pensen que tota aquesta gent s'evaporarà, però no, no desapareixeran".
