El BCE torna a rebaixar els tipus i els deixa al 2%, el mínim des de finals del 2022
Confirmat, el Banc Central Europeu ha abaixat aquest dijous els tipus d'interès. El BCE ha retallat 0,25 punts els tipus, fins a deixar-los en el 2%, el mínim des del desembre del 2022.
Ha estat la setena baixada consecutiva i podria ser l'última. En la roda de premsa posterior a la reunió, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha explicat que la decisió s'ha pres gairebé per "unanimitat", però ha avisat que "estem arribant al final d'un cicle de política monetària".
Malgrat aquesta afirmació, no ha volgut aclarir si això implica que no faran més rebaixes dels tipus en els pròxims mesos, i s'ha limitat a afirmar que tal com està el panorama actualment, ple d'incerteses, la rebaixa d'ara és òptima:
Al nivell actual dels tipus d'interès creiem que estem ben posicionats per afrontar les condicions incertes que s'acosten.
La baixada d'aquest dijous era el moviment que els mercats han anticipat, i s'ha notat en la cotització de l'euríbor. El principal índex de referència dels crèdits i hipoteques es mou al voltant del 2,06%, pràcticament com va tancar el maig.
Els motius del BCE
D'arguments per obrir l'aixeta del crèdit, al BCE no n'hi falten. L'activitat econòmica de la zona euro no arrenca a països com Alemanya, estancada, o d'altres grans motors de la UE, com França o Itàlia, que creixen per sota de l'1% anual. Només Espanya surt d'aquesta tendència, amb un creixement del PIB molt per damunt de la mitjana.
A més, la guerra comercial que ha engegat el president dels Estats Units, Donald Trump, afegeix un punt d'incertesa.
Encara que Trump acabi aigualint els aranzels, la perspectiva d'un xoc en el comerç internacional interfereix en les decisions d'inversió de moltes empreses i perjudica el perfil exportador de la UE, especialment en sectors com el químic, el farmacèutic, l'automobilístic o l'alimentació.
La inflació, sota control
Per tot plegat, el BCE vol facilitar el crèdit, i la manera de fer-ho és rebaixar els tipus d'interès. Abans de fer el pas, això sí, ha de mirar pel retrovisor i veure si la inflació ja no és una amenaça.
El principal fre a una rebaixa dels tipus d'interès és el temor a escalfar en excés l'economia i disparar una espiral de preus. És, precisament, el que va passar entre el 2022 i el 2024, quan el BCE va apujar el cost del crèdit per refredar el brot d'inflació provocat per la sortida de la pandèmia i la invasió d'Ucraïna.
La dada d'inflació de la zona euro del maig, coneguda aquest dimarts, ha contribuït a reforçar els arguments del BCE en aquest sentit, perquè torna a estar per sota del 2%.
L'alimentació encara puja de preu per damunt de la mitjana, però s'abarateix clarament el cost de l'energia comparat amb l'any passat. Sense l'amenaça --de moment-- d'un brot d'inflació, el BCE té més marge per actuar.
Els equilibris del BCE
Però el radar del BCE és, per força, molt més ampli. I ha de fer molts equilibris. Per exemple, si la guerra comercial de Trump acaba encarint la importació de determinats productes i dispara preus, el panorama pot canviar de pressa i forçar el BCE a apujar els tipus d'interès.
Al mateix temps, però, d'altres forces tiben cap a l'altre extrem. Les matèries primeres, en conjunt, surten millor de preu, perquè l'euro s'està enfortint. És el cas del petroli, que està molt més barat que fa un any, i això contribueix a controlar la inflació.
Ara bé, tot té un límit, perquè un euro fort ajuda a comprar barat a l'estranger i fer turisme a tot el món, però perjudica clarament les empreses exportadores europees, que són menys competitives. Per tant, al BCE tampoc li interessa que la seva moneda es revalori de manera extrema, i això significa tipus d'interès cap avall.
I ara, què?
Un cop al 2%, els tipus d'interès tenen cada cop menys camí per recórrer cap avall, perquè resulta impensable que puguin tornar a acostar-se al 0% (crisi econòmica o pandèmia a banda). I cada cop més veus dins el banc central avisen la seva presidenta, Christine Lagarde, que arriba el moment de seure i esperar esdeveniments. I això vol dir aparcar noves retallades del cost del crèdit fins, almenys, passat l'estiu.
Creix la divisió dins el BCE, amb els representants de països com Àustria o Alemanya partidaris de prendre's una pausa, mentre que des de França s'assenyala la necessitat de continuar abaratint el crèdit per sostenir l'economia.
Durant molts anys, l'estratègia de comunicació del BCE --i de la majoria de bancs centrals-- va ser l'anomenada "forward guidance". Dibuixaven un full de ruta clar, amb fites concretes, de manera que els mercats financers tenien molt clar quins senyals havien de detectar per anticipar moviments dels tipus d'interès.
Ara, però, s'ha optat per la fórmula "data dependent", que significa que el BCE vol seguir molt de prop el que passi a l'economia real i tenir les mans lliures per actuar sense defraudar expectatives. No s'espera que Lagarde concreti quin serà el pròxim pas, tot i que el consens és que deixarà passar la reunió del juliol sense canvis i ajornarà qualsevol retallada més, almenys fins al setembre.
