El Bloc Feminista: la lluita de les dones a Tarragona que ve de lluny
Les reivindicacions que es proclamen actualment el 8M pels drets de les dones i contra la desigualtat representen una lluita que ve de lluny i que obliga a posar la mirada en els moviments feministes que van començar en èpoques més fosques, quan el país despertava del franquisme.
És el cas de la Tarragona de finals dels anys setanta, on es va constituir el Bloc Feminista i que, entre les seves línies de treball, destacaven la reivindicació del divorci, l'avortament, l'anticoncepció i el coneixement del cos o la sexualitat.
Entre les iniciatives que van dur a terme, hi ha la creació del centre de planificació familiar Mitja Lluna l'any 1981. El primer fora de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Tot plegat passava en un context en què els anticonceptius i la seva difusió estaven penats, el divorci s'acabava de legalitzar just aquell any i a les dones, fins feia poc, les preparaven de la mà de la Secció Femenina (la branca femenina de la Falange) per ser esposes, mares i mestresses de casa.
Antecedents
En aquest marc i poc abans del final de la dictadura, membres del Bloc Feminista van fer una tasca de divulgació des de la clandestinitat sobre temes com la sexualitat o els anticonceptius. Una d'elles era Rosa Queral, impulsora del centre de planificació:
Tocàvem diferents vessants; a més de la part ginecològica, també es tractaven la sexualitat i l'afectivitat i l'anticoncepció.
Aquesta tasca prèvia va derivar en la creació del centre de planificació amb finançament municipal, on no només es facilitava atenció mèdica, sinó que les diferents professionals treballaven en equip i s'atenien les dones en totes les seves necessitats. Ho expliquen Queral i Roser Vidal, que va ser ginecòloga del centre:
Nosaltres no volíem que fos exclusivament un centre mèdic, sinó que, detectada la manca de formació i informació sobre afectivitat i sexualitat, calia atendre aquestes necessitats.
Jo, com a ginecòloga del centre, tenia un paper molt clar quant a l'atenció mèdica, però no només em dedicava a passar consulta.
Històries colpidores
Al llarg de la seva trajectòria, el centre va rebre casos molt colpidors, com els que recorda Vidal:
Gent que havia d'anar a avortar a Londres o Amsterdam i que no havia sortit mai del poble i que tampoc tenia diners perquè l'acompanyés algú. També recordo el cas d'una noia de 14 anys que ja tenia una sífilis secundària i que es dedicava a la prostitució, a la qual la va abocar la seva mare.
De tota manera, la majoria d'usuàries que anaven al centre eren dones que, en aquell període d'obertura política i social, es volien informar sobre sexualitat i afectivitat i maternitat.
L'any 1986, però, tot va començar a trontollar. Les responsables del centre, que durant un temps hi havien treballat sense cobrar i després ja tenien un sou, van demanar una millora de les condicions laborals. L'Ajuntament, adduint falta d'entesa, va decidir tancar el centre, i això va generar nombroses protestes. L'any 1987 obria un nou centre integrat a la xarxa pública, però va perdre la seva essència en l'educació sanitària i promoció de la salut de la dona, i el treball en equip entre les diverses professionals que oferien una atenció unificada a la dona.
Mirar el futur
Les dues activistes admeten que s'ha avançat en el camp de la sexualitat, però encara queda molt per fer. És el cas de Roser Vidal.
Venim d'una època molt fosca, en la qual no només l'avortament, sinó també l'ús de mètodes anticonceptius, estaven penalitzats, on la dona estava completament sotmesa pel que fa a la sexualitat... i evidentment hem avançat moltíssim.
Rosa Queral fa un crit d'alerta:
Cal tenir una bona educació afectivosexual, una cosa que dissortadament encara no es té. La nostra canalla s'està formant a través de la pornografia i a l'escola no poden parlar obertament del que és la sexualitat i l'afectivitat, perquè molts pares no ho volen. Per tant, en aquest sentit, estem molt malament.
Aquests dies a Tarragona es recorda i es reconeix la tasca que aquestes i altres dones van dur a terme a través del Bloc Feminista i des d'aquest centre de planificació en pro dels drets de les dones.
