El "bullying" continuat pot causar canvis en el cervell que comporten trastorns mentals
Investigadors britànics han descobert que el "bullying" pot provocar canvis en el cervell, que serien responsables dels problemes de salut mental que tenen algunes víctimes. La recerca s'ha basat en qüestionaris i en escàners cerebrals. L'estudi s'ha publicat a la revista "Molecular Psychiatry".
Diversos estudis han revelat que les víctimes del "bullying" poden experimentar diversos problemes de salut mental, com depressió, ansietat o hiperactivitat. Ara, l'equip encapçalat per Erin Burke Quinlan, de l'Institut de Psiquiatria, Psicologia i Neurociències del King's College de Londres, ha descobert un possible mecanisme per a aquests trastorns i ha demostrat que no són conseqüències simplement psicològiques.
Els investigadors van estudiar 682 joves d'entre 14 i 19 anys procedents d'Anglaterra, Irlanda, França i Alemanya. Tots formen part del projecte europeu IMAGEN, que té com objectiu estudiar el desenvolupament cerebral i la salut mental dels adolescents.
Als participants se'ls van practicar escàners cerebrals als 14 i als 19 anys. Els investigadors també els van presentar, als 14, 16 i 19 anys, qüestionaris molt complets sobre si havien patit "bullying" i fins a quin nivell.
Canvis en el cervell
Els resultats van mostrar que 36 dels 682 joves havien experimentat assetjament de manera crònica. Els investigadors van comprovar que aquests tenien determinats canvis en el volum cerebral, en comparació amb els que havien experimentat "bullying" durant menys temps o amb menys intensitat.
Els canvis afectaven concretament el nucli caudat i el putamen. Aquestes dues estructures formen el cos estriat, peça clau en el sistema motor i en la memòria i l'aprenentatge. Segons els autors, aquests canvis poden explicar en part la relació entre un assetjament crònic i greu i alts nivells d'ansietat als 19 anys. Fins ara, aquests canvis no havien estat relacionats amb els trastorns, segons Quinlan.
Malgrat que normalment no s'han considerat rellevants per a l'ansietat, aquests canvis estructurals poden ser importants en el desenvolupament de l'ansietat molt probablement per la seva contribució a comportaments que hi estan relacionats, com ara sensibilitat a la recompensa, motivació, condicionament, atenció i processament de les emocions.
Els autors destaquen que l'adolescència no és només una època de noves experiències i tensions, sinó també d'un gran desenvolupament del cervell. Per això, els efectes del "bullying" poden ser molt importants.
Tot i això, "en aquesta edat, el sistema nerviós és molt plàstic i es pot modular", segons afirma María José Acebes, neuropsicòloga i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
El cervell està en desenvolupament fins a l'edat adulta, o sigui que és possible desaprendre el que s'ha après.
Acebes explica que, als 19 anys, l'escorça prefrontal, més lligada a la capacitat de raonament i a la regulació dels impulsos i les emocions, no està del tot madura, "de manera que encara es troba en fase de desenvolupament i amb capacitat de modelar-se".
Pels autors de l'estudi, les dades suggereixen que l'assetjament pot provocar desviacions psicopatològiques en el desenvolupament normal del cervell. Per això, diuen, intervencions primerenques en els casos d'assetjament poden evitar aquests canvis i les seves conseqüències.
