El Camp de la Bota, l'escenari de la meitat d'execucions del franquisme a Catalunya

Ja acabada la guerra, l'abril del 1939, el règim franquista va iniciar una inexorable tasca de repressió política que no es va conformar amb la prohibició de partits i la derogació de lleis pròpies de Catalunya, com l'Estatut de Núria.

Es van instaurar tribunals especials, com el de Responsabilidades Políticas, actiu fins al 1945, o posteriorment, el Tribunal de Orden Público.

A més, els "delictes" de caràcter polític els van jutjar tribunals militars en consells de guerra fins a la fi de la dictadura. Consells de guerra sumaríssims que es feien, normalment, a l'Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar, al govern militar de Barcelona.

Durant aquests 40 anys es van obrir 81.966 procediments sumaríssims, és a dir, sense cap garantia. Ho explica Enric Tarradellas, un dels responsables de la catalogació de tot l'arxiu, el cap de l'àrea dels fons de l'administració de l'Arxiu Nacional de Catalunya:

"La majoria d'aquestes persones no tenien les garanties processals mínimes per tenir un judici just. Les famílies es trobaven venudes, potser no podien acabar de defensar aquesta persona per por de ser represaliades".

Execucions des del final de la guerra fins a la mort del dictador

Gràcies a la llei de Memòria Democràtica, entre el 2003 i el 2013, el Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona (que va heretar l'arxiu d'aquests tipus de judicis franquistes), el Memorial Democràtic i l'Arxiu Nacional de Catalunya van col·laborar en el tractament arxivístic d'aquests judicis sumaríssims.

De l'estudi dels procediments se'n va despendre que, només a Catalunya, es van fer 67.000 sentències de repressió política. I que es van dictar 4.411 sentències de mort. D'aquestes, 3.358 van ser executades.

Les execucions van ser pràcticament diàries entre el 1939 i el 1952. Gairebé la meitat de les execucions, unes 1.700, es van fer al Camp de la Bota de Barcelona, on ara hi ha la zona Fòrum.

Les penes de mort, però, es van seguir dictant fins a la mort del dictador Francisco Franco, el 1975. El règim i els primers governs de la Transició, però, van permetre que els tribunals militars seguissin fent sentències fins al 1980.

La majoria de represaliats eren homes d'entre 31 i 40 anys. Més del 75% van ser acusats de delictes de rebel·lió, adhesió, auxili o incitació a la rebel·lió militar (quan, en realitat, els revoltats eren els franquistes). També destaquen el 7,7% d'expedients de depuració de persones que els militars consideraven desafectes al règim.

Menys d'un 5% es referien a bandidatge, terrorisme o pas clandestí de frontera.

La meitat dels afusellats, al Camp de la Bota

Entre el 1939 i el 1952, el Camp de la Bota era un barri degradat de l'extraradi barceloní, on es van anar acumulant barraques a mesura que la ciutat creixia en població.

El president de l'Associació d'Expresos Polítics, Carles Vallejo, veí del Poblenou, recorda que la zona era "un barri de perdedors de la guerra, no de derrotats".

Amics i familiars li explicaven que cada matinada sentien el soroll "terrible" dels camions que portaven les persones a executar fins al Camp de la Bota:

"Era terrible perquè, segons com bufés el vent, sentien els trets de l'execució i fins i tot els trets de gràcia, per la qual cosa sabien cada dia quantes persones havien executat. Era la manera que la dictadura tenia de perpetuar el dolor. Un dolor silenciat que vivien aquestes famílies... i és que executaven persones que havien defensat la legalitat..."

El parapet original del Camp de la Bota va quedar submergit a les aigües del Fòrum. A la vora s'hi va fer una instal·lació que el recorda, amb els noms i cognoms dels 1.700 afusellats pel franquisme.

Entre els actes per commemorar els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco, la Generalitat preveu fer un homenatge a les persones executades per la dictadura en aquell barri amb una nova instal·lació de memòria.