El camp parla amb un vot crític que desafia el bipartidisme
Els resultats d'aquestes eleccions agràries, en què ha guanyat Unió de Pagesos, dibuixen un escenari de continuïtat però amb elements de fons que apunten a un malestar latent dins del sector.
UP i JARC tornen a ser les organitzacions que aconsegueixen representativitat als òrgans de negociació amb el Departament d'Agricultura, fet que confirma l'estabilitat i la continuïtat del mapa sindical agrari i consolida un model de representació que ja ve de lluny.
Ara bé, més enllà d'aquesta aparent estabilitat, els comicis deixen lectures de més profunditat. Un dels elements més rellevants és el pes del vot nul, que ha fregat el 20% després de la crida de Revolta Pagesa, que ha protagonitzat les mobilitzacions dels últims anys al camp.
Aquest percentatge és molt significatiu: reflecteix un descontentament ampli i estructurat, i posa de manifest que una part important de la pagesia no se sent plenament representada per les organitzacions tradicionals. És un vot de protesta que, si es consolida o s'articula en el futur, podria alterar l'equilibri actual.
En aquest context, el fet que Asaja es torni a quedar a les portes de la representació confirma la dificultat de trencar el bipartidisme sindical agrari. Superar el llindar del 15% continua sent una barrera determinant, i els resultats evidencien que, malgrat l'espai potencial de descontentament, aquest desencís no s'ha traduït en una alternativa amb prou força per entrar als òrgans oficials.
Un altre fet destacable és la situació a la plana de Lleida, on els resultats han estat sorprenents: JARC ha passat a ser la primera força, i UP, la segona. Aquesta inversió respecte a l'estructura habitual es pot interpretar com un reflex de la forta mobilització dels pagesos vinculats a JARC en aquesta zona, possiblement impulsada per factors com la preocupació pel relleu generacional, les condicions dels contractes agrícoles i la pressió sobre els preus dels productes.
Pel que fa a la participació, el retorn a xifres similars a les del 2016 reforça la idea de normalització després de l'excepcionalitat de les últimes eleccions, les del 2021, marcades per la pandèmia i pels problemes amb el vot electrònic, que van provocar una participació molt baixa. Això dona més solidesa a la lectura dels resultats actuals, ja que arriben en un context comparable als comicis previs a la crisi sanitària.
De la pesta porcina al relleu generacional
Els resultats s'emmarquen en un context de reptes estructurals importants per a la pagesia. Entre els principals problemes que afronta el sector hi ha la pesta porcina africana; la sobrepoblació de fauna salvatge, que genera danys i riscos a les explotacions; el relleu generacional, i la necessitat de pressupostos adequats del DARP per donar resposta a les necessitats del camp. També persisteixen altres reptes com la pressió dels preus, la competitivitat, l'accés a la terra i els recursos hídrics, i la sostenibilitat ambiental.
En definitiva, la pagesia ha optat majoritàriament per la continuïtat i l'estabilitat, però el missatge de fons és molt més complex.
L'existència d'un corrent crític ampli, visualitzat en el vot nul, apunta a una demanda de canvis, de noves formes de representació o de replantejament de prioritats. El futur del sector no només dependrà de qui tingui la representativitat institucional, sinó també de la capacitat de llegir i integrar aquest malestar en l'agenda i en les negociacions amb l'administració.
