El canvi climàtic augmenta la bretxa socioeconòmica entre rics i pobres, segons Oxfam Intermón

En el marc de la COP30, Oxfam-Intermón ha fet públic un nou informe que denuncia que el canvi climàtic agreuja les desigualtats socioeconòmiques a Espanya. Són gairebé 50 pàgines que expliquen per què les persones amb menys recursos estan més exposades a la calor extrema, la pobresa energètica i els desastres climàtics, entre altres conseqüències no desitjades de l'escalfament global. 

L'informe aplega múltiples dades i estadístiques, com ara que més de 33 milions de persones viuen en municipis on la temperatura mitjana ha augmentat un grau i mig des del 1960, una xifra que es fa extensible a Catalunya. L'ONG demana al govern i els diferents nivells d'administració que apostin per una transició energètica justa i pel desenvolupament de plans d'adaptació que no deixin ningú enrere. 

L'0'1% més ric contamina 55 vegades més

De fet, l'informe d'Oxfam replica a Espanya un fenomen global: el canvi climàtic agreuja les desigualtats entre rics i pobres. El responsable de Programes en Canvi Climàtic d'Oxfam Intermón, Norman Martín, ens dona el primer toc d'atenció: "La població més rica, concretament el 0,1% més ric, contamina fins a 55 vegades més que la meitat de la població amb menys ingressos". 

A més, el 70% de les persones viuen en municipis on la temperatura mitjana anual ja ha superat el grau i mig marcat per l'Acord de París. Una realitat demogràfica a la qual se suma el fet que la renda de la meitat de les llars d'aquests municipis se situa per sota de la mitjana. I segons assenyala el portaveu d'Oxfam, "més d'un terç de la població està mancada de recursos per poder fer front als impactes de les temperatures extremes". 

En paral·lel, Martín ens recorda que, "a Espanya, entre el 2015 i el 2023, hi ha hagut prop de 37.000 morts atribuïdes a les onades de calor". Les dades mostren que aquest grup social menys afavorit econòmicament no aconsegueix mantenir una temperatura adequada a l'estiu per falta de recursos o per ineficiència energètica dels seus habitatges. 

Pobresa energètica al barri de la Prosperitat

En relació amb aquest punt, l'informe fa referència al barri de la Prosperitat, al districte de Nou Barris de Barcelona. Amb una alta proporció de majors de 65 anys, hi viuen unes 27.000 persones, de les quals un 35% són migrants. Moltes d'elles fan front a una situació de "vulnerabilitat extrema", recull textualment l'estudi. Els edificis, construïts entre els anys 60 i 70, tenen una baixa eficiència energètica, i la falta de zones verdes incrementa l'exposició a les onades de calor. 

El 2022, el barri va patir 120 nits tòrrides (la temperatura nocturna no va baixar dels 25 graus centígrads). Una enquesta va revelar que un 30% del veïnat no té accés a cap mena de refugi climàtic, situació particularment greu per a dones i gent gran, que tendeixen a quedar-se a casa. 

L'Ibex-35 i les emissions de CO₂ 

L'ONG també posa la lupa en les emissions de diòxid de carboni (CO₂) que generen les activitats de les empreses de l'Ibex-35. "Les empreses més riques, les de l'Ibex-35, són responsables d'un 30% de les emissions directes (de CO₂) a Espanya", apunta Norman Martín, tot precisant que només les cinc primeres de la llista ja en generen la quarta part. 

L'informe esmenta directament les energètiques Repsol, Naturgy, Iberdrola i Endesa, i la del sector del transport aeri IAG (International Airlines Group). 
 

I una altra dada d'àmbit estatal però que afecta directament Catalunya: més d'un milió d'habitatges estan ubicats en zones de risc d'inundació, i molts són de rendes inferiors als 30.000 euros anuals. 

Més enllà de tot això, l'informe d'Oxfam fa un altre pas i combina emissions de CO₂ amb nivell de renda, i troba que l'1% de les persones amb més ingressos han consumit 45 vegades més del pressupost de carboni que els correspondria per mantenir l'escalfament global en el límit d'un grau i mig centígrad.

Justícia climàtica i ambició social no són incompatibles

Davant aquesta descompensació flagrant, el representant de l'ONG demana que s'implementin "polítiques que combinin justícia social i ambició climàtica". I per això, conclou: "Fa falta aplicar polítiques redistributives". 

En aquesta línia, l'informe incorpora propostes perquè les grans fortunes i corporacions deixin d'alimentar un model que agreuja tant la crisi ambiental com la social. Martín n'enumera algunes: "Invertir en habitatge social que sigui energèticament eficient", o que "es reconegui l'energia (el subministrament domèstic d'electricitat i gas) com a dret bàsic". 

També recull el fet de redistribuir l'esforç en la reducció d'emissions segons la petjada de carboni i la capacitat econòmica de cada territori i grup social. Dit d'una altra manera, qui més contamina --i més es beneficia del model actual--, que assumeixi més responsabilitat. 

Menys subsidis als combustibles fòssils

Pel que fa al món empresarial, Martín posa sobre la taula "regular el lobby de les empreses que tenen una influència desproporcionada sobre les polítiques climàtiques". Pel que fa a recaptació, planteja "reformes fiscals que apliquin gravàmens tant a les persones com a les empreses més riques i contaminants". 

Altres peticions impliquen eliminar els subsidis als combustibles fòssils i compensar amb mecanismes de protecció social els col·lectius vulnerables afectats per aquesta supressió; escoltar la ciència, i garantir una participació ciutadana real en la presa de decisions sobre energia i clima. 

En línia amb la COP30 

Oxfam Intermón ha compartit tota aquesta informació a la Cimera del Clima del Brasil, la COP30, on ha enviat una delegació. Com conclou l'autora de l'informe i responsable de Països Fràgils d'Oxfam Intermón, "la transició energètica és una oportunitat per construir un país més just i resilient; invertir avui en adaptació, transició i equitat climàtica no és només una qüestió de justícia: és una qüestió de supervivència".