El canvi de model d'un càmping de Calella: fer fora els clients de temporada per turistes de pas
El Càmping Bonavista, situat a Calella, es va inaugurar l'any 1966 sota el nom Botànic Bona Vista. Era obra de l'empresari del sector del càmping i conegut sardanista Joaquim Ruscalleda i Franch. Va guanyar premis per la seva proposta de plantes i flors.
Des de l'inici, ha tingut campistes de temporada, els que hi fan estades durant gairebé tot l'any. Algunes famílies hi porten dècades, fins i tot mig segle, i han creat vincles que han traspassat generacions.
Ruscalleda va traspassar el càmping a Inver Casas Soler l'any 2012. L'empresa ha gestionat el càmping fins ara però al febrer el van vendre a una altra companyia que vol canviar el model de negoci. Per això, els usuaris de tota la vida s'han vist obligats a buidar les seves parcel·les i deixar l'espai buit el 31 de març.
Els campistes se senten enganyats perquè diuen que la família Casas els assegurava que traspassarien el negoci a qui donés continuïtat al model de temporada. A més, diuen que van rebre una notificació assegurant que començava la temporada el 20 de febrer i, només una setmana després, els informaven des d'un despatx d'advocats que tenien un mes per desallotjar l'espai.
Inver Casas Soler ha explicat a 3CatInfo que s'hauria estimat més que el tancament fos diferent i poder acabar la temporada, però defensen que tenien dret a acceptar l'oferta dels compradors. Remarquen que el que faci a partir d'ara el nou propietari ja no és responsabilitat seva.
De campistes de temporada a turistes de pas
El comprador del càmping Bonavista, el grup Sènia, no hi vol campistes de temporada. Per contra, aposta per un model de turistes de pas i només durant la temporada alta, segons explica la nova direcció:
No serà residencial, obrirem només la temporada d'estiu perestades de 15 dies, màxim 20, les caravanes tenen rodes per entrar i sortir.
Entenen el disgust i el desacord dels campistes, però defensen que el seu model de negoci és lícit i legal i que un cop han comprat el càmping, tenen dret a gestionar-lo com vulguin.
Plataforma de famílies afectades
Prop d'una seixantena de famílies s'han vist afectades per la decisió de la nova propietat: més d'una trentena tenien bungalous, més d'una vintena dormien en caravanes i quatre tenien cases fixes construïdes expressament i que no es poden traslladar.
Per resoldre les diferents casuístiques, s'han organitzat en una plataforma i han buscat un advocat que els representi.
Entre els campistes de temporada, principalment estrangers, n'hi ha alguns com l'holandès Geer de Vries, que havien signat un contracte fins al desembre del 2026. En aquests casos, s'hi poden estar però amb matisos: "Normalment, podíem quedar-nos-hi durant deu mesos, entre febrer i desembre, però ara ens diuen que només ens hi podem quedar dos mesos i mig a l'estiu", explica aquest campista dels Països Baixos.
La negociació amb la nova propietat s'ha fet família a família. Segons els ha dit la propietat, per conèixer cada cas i donar una resposta acurada a les seves necessitats. Segons el criteri de la plataforma, per dividir les famílies.
El que sí que han aconseguit col·lectivament és uns dies més per poder recollir pertinences, accedint al recinte amb permís i sense pernoctar.
Debat de model
Els campistes assenyalen que, més enllà de l'impacte emocional que els ha provocat, amb canvis com el del Bonavista, es va perdent un model molt arrelat a Catalunya. Per això, una de les afectades, Esperanza Álvarez, llança aquesta pregunta a la Generalitat, ajuntaments i la Federació de Càmpings de Catalunya:
Per quin càmping aposteu? De luxe, de curta estada i sense arrelament o per un de temporada, familiar i que ara s'estan carregant?
Així mateix, la portaveu de la plataforma, Araceli de la Fuente, considera que el nou model obre la porta a un turisme de menys qualitat:
A l'estranger que vingui li és igual que sigui Calella, Croàcia o Punta Cana: només voldrà platja i sangria.
La plataforma tem que el Bonavista, hereu del Botànic Bona Vista, es converteixi en un "glàmping", és a dir, un càmping amb glamur i, per tant, més car. Un model, que, segons Esperanza Álvarez, s'està estenent "des de Colera fins a Tarragona":
És legal però no és ètic i, sobretot, no és just.
El grup Sènia no confirma ni desmenteix que hi vulguin fer un càmping de luxe. Només avancen que volen famílies i no turisme de borratxera i que faran millores a l'entorn: "Havia estat preciós i ara està deixat de la mà de Déu", asseguren.
Cap d'aquestes explicacions no consola els campistes desallotjats que, després de dècades, perden el racó de món on han compartit experiències durant anys.
