El CAP Raval Nord pren forma a la Capella de la Misericòrdia: com avancen les obres i com quedarà

Des que el novembre de 2019 es va decidir, finalment, que el CAP Raval Nord aniria a la Capella de la Misericòrdia, començava la feina de decidir com havia de ser aquesta instal·lació sanitària, com encabir una infraestructura que havia de ser funcional en un edifici històric i parcialment protegit. Alhora, s'havia de requalificar el terreny i fer tot un seguit de passos administratius. 

I no ha estat fins al gener d'aquest 2025 que s'han iniciat les obres. Un temps que per a la plataforma per a un nou CAP al Raval Nord és "excessiu", tot i la satisfacció que ja estigui en marxa. 

Fa uns dies, un equip de TV3 va poder entrar a la capella. De la mà de Txema Onzain, un dels arquitectes del despatx Nogué-Onzain Arquitectes, que van guanyar el concurs el 2021, vam poder comprovar com està per dins i com s'han plantejat el projecte. 

Ja s'ha buidat tot l'interior, s'han instal·lat sensors per detectar qualsevol moviment que pugui tenir l'estructura antiga i s'ha col·locat una malla protectora. També s'ha tret el terra de l'antiga església, ja que estava situada en el que serà la primera planta del nou CAP. 

Onzain reconeix que "és bastant complicat mantenir l'església mentre s'està construint", i de fet, ja han trobat els primers entrebancs seriosos, com que un dels arcs no arriba a terra, queda enlaire. L'arquitecte explica què hauran de fer ara:

"Hem d'aconseguir fer una estructura que ens aguanti l'arc abans de treure la paret. Ens anem trobant sorpreses a mesura que anem excavant." 

Un nou CAP amb 40 consultes

L'església s'havia de mantenir i s'havien d'ubicar una quarantena de consultes, a més d'altres serveis propis del CAP. 

El projecte situa les consultes en un edifici adossat a la banda no protegida de l'església, la que dona al carrer Montalegre, davant del Macba. I entre les consultes i l'interior de la capella, les sales d'espera amb vistes a l'església, un fet que li donarà un caràcter especial. 

El projecte també ha previst un mecanisme que estalviï en climatització, especialment en aire condicionat. Txema Onzain explica que van aconseguir permís de Patrimoni per fer unes obertures a la façana protegida i que aprofiten elements de l'antiga capella:

"Posem a dalt unes xemeneies que ja existien, en la sotacoberta, i farem que hi hagi un recorregut natural de l'aire perquè fins a finals de juliol puguem funcionar en tot aquest espai sense climatització."

Adaptació a l'entorn

Pel que fa a l'exterior, el nou edifici s'adapta a l'entorn. L'alçada màxima és la més propera a la Facultat d'Història i va baixant fins a tocar amb l'Escola Vedruna per integrar-se més en el barri.  

Aquesta decisió va provocar que s'hagués d'habilitar una planta subterrània i un pati a la planta baixa per compensar l'espai que no es construïa al costat del carrer Montalegre. Amb aquesta solució, serà visible l'absis de l'església.

De moment, s'està en fase d'arqueologia, en què esperen no tenir sorpreses que els obliguin a aturar les obres. Aprofiten per preparar el terreny per fer el nou edifici. Han d'evitar, per exemple, que el nou edifici es pugui assentar, ja que entraria en conflicte amb el vell, que amb 135 anys ja està totalment assentat, i això ho fan amb uns micropilons que arriben fins a 19 metres de profunditat. 

Ara com ara, la previsió és acabar les obres el segon semestre del 2027, un any més tard de l'última previsió del Departament de Salut. 

El cost previst supera els 11 milions d'euros. Quan s'acabi, es tornarà a obrir, en determinades hores, el passadís que connecta el carrer Montalegre amb el Jardí dels Tarongers situat a l'interior i que també està protegit.

La reclamació d'un equipament imprescindible per al Raval

El Raval està veient com avancen les obres, ara en la fase de prospecció arqueològica. Però hi ha dos col·lectius que s'ho miren amb més interès. D'una banda, els professionals del CAP i de l'altra, els membres de la plataforma per a un nou CAP al Raval Nord. 

Actualment, el CAP Raval Nord (de nom oficial Lluís Sayé) està funcionant des del 1992 a l'antic Dispensari Antituberculós, en un edifici racionalista construït als anys 30 del segle XX. No reuneix les condicions per prestar un servei adequat a una població que supera els 21.000 usuaris. I, de fet, van ser les treballadores del centre de les primeres veus a reclamar un edifici en condicions. A l'actual, per exemple, les cadires de rodes i el carro de les aturades no passen per les portes i qualsevol modificació exigeix permís de Patrimoni en tenir la màxima qualificació de protecció. 

El CAP va ser un membre més de la plataforma que exigia un nou equipament i l'octubre de 2019 van iniciar una tancada a la Misericòrdia per exigir a les administracions una solució definitiva. Per l'Anna Romagosa, directora del CAP aleshores i encara ara, van ser moments molt especials, macos, però difícils, ja que van témer no s'acabés aconseguint. I ho recorda així:

"Va ser maco perquè es va ajuntar gent de moltes ideologies diferents amb un objectiu comú, que era aconseguir un CAP, una millora per a tot el barri."

Una lluita col·lectiva, diuen des de la plataforma, que és l'ADN del Raval, on saben que no els regalen res i que qualsevol conquesta costa molt. Per això valoren positivament que finalment es faci un equipament que és molt necessari:

"Per nosaltres el més important és que aquest CAP serà un símbol de la lluita veïnal dels sense nom, que deia el Galeano, de la gent més pobre. Som conscients que és una victòria nostra. I això dona molta alegria."

La disputa per la Capella de la Misericòrdia: nou CAP o Macba?

La disputa per la ubicació del CAP va arribar a enfrontar Salut i Cultura, dos béns en majúscula necessaris per a la societat. 

El 2013 l'Ajuntament de Xavier Trias va cedir la Capella de la Misericòrdia per ampliar les instal·lacions del Macba. Mentrestant, les administracions buscaven opcions per reubicar el CAP Raval Nord. Es van estudiar fins a set possibles ubicacions i es va arribar a la conclusió que la millor era la Capella de la Misericòrdia. 

Ja amb Ada Colau a l'alcaldia, s'intenta revocar la cessió al Macba, que tenia un termini de cinc anys. L'alternativa que se li va donar, un espai al costat de l'edifici d'Oscar Meyer, no va agradar a ningú. I no va ser fins al novembre de 2019 quan es produeix un acord a tres bandes (Generalitat, Ajuntament i Macba) que ja serà el definitiu: el CAP a la Misericòrdia i el Macba a un espai a la plaça dels Àngels.