El cas de la Gabriela, la nena que ha permès trobar una mutació genètica que causa lupus

Una mínima mutació en un gen és suficient per causar lupus, un trastorn del sistema immunitari que pot afectar diverses parts de l'organisme. La troballa s'ha fet a partir d'un sol cas: la Gabriela, una nena espanyola que constituïa un dels poc freqüents casos de lupus greu en infants.

L'estudi l'ha dirigit Carola Vinuesa, actualment a l'Institut Francis Crick de Londres i al Centre d'Immunologia Personalitzada d'Austràlia, i s'ha publicat a la revista Nature.

El lupus és una malaltia autoimmune, en què el sistema de defensa de l'organisme identifica erròniament cèl·lules pròpies com a estranyes i produeix anticossos per atacar-les. Aquests lesionen els teixits i els òrgans i provoquen una malaltia que pot afectar diverses parts del cos: articulacions, pell, ronyons, cor, pulmons, vasos sanguinis o el cervell.

El nom, que significa llop en llatí, prové del fet que sovint produeix una erupció a la cara similar a les taques de la pell d'un llop. Actualment no té cura i els tractaments busquen reduir-ne o prevenir-ne els símptomes i els brots.

El 2016, quan Vinuesa investigava a la Universitat Nacional d'Austràlia, ella i el seu equip van conèixer el cas de la Gabriela, una nena nascuda a Madrid que als set anys havia estat diagnosticada de lupus.

Com que en infants no és usual que hi hagi casos tan greus com el seu, van pensar que devia provenir d'alguna causa genètica molt concreta. Van seqüenciar el seu genoma i van descobrir que en el gen TLR7, que dirigeix la síntesi d'un receptor que es troba a la superfície de moltes cèl·lules del sistema immunitari, hi havia un petit canvi: una sola lletra de les vora 23.300 que formen aquest gen.

Altres recerques havien suggerit que aquest gen jugava un paper en l'aparició del lupus, però aquesta mutació concreta no s'havia relacionat, fins aleshores, amb la malaltia. La van trobar després en altres pacients amb lupus.

Inserit en ratolins

Per esbrinar si provocava el lupus, varen introduir el gen amb la mutació en ratolins transgènics. I van comprovar que, efectivament, amb aquesta variació en una sola lletra n'hi havia prou per provocar lupus.

Carola Vinuesa ha declarat que "per primera vegada s'ha demostrat que una mutació en el TLR7 causa lupus i això proporciona proves clares d'una de les formes com pot aparèixer aquesta malaltia".

La mutació fa que el receptor sigui molt més actiu i això incrementa la sensibilitat del sistema immunitari i el fa més procliu a identificar com a aliè el teixit del propi organisme i atacar-lo.

Curiosament, estudis apareguts els dos darrers anys també mostren que mutacions que, a la inversa, fan menys actiu el gen estan associades a alguns casos de covid greu. Això indica el delicat equilibri que ha de tenir el sistema immunitari, que amb activitat elevada del gen pot provocar lupus i amb activitat baixa pot afavorir covid greu.

El gen TLR7 es troba en el cromosoma sexual femení, l'X. Com que els homes tenen un sol cromosoma X --l'altre és Y-- i les dones en tenen dos, hi ha més probabilitats que heretin la mutació. Això explicaria per què el lupus és més freqüent en dones.

Vinuesa també s'ha referit a la falta actual de tractaments:

Un altre dels autors, Nan Shen, codirector del CACPI (Centre d'Immunologia Personalitzada de la Xina i Austràlia, a Xangai), ha dit que el descobriment pot obrir el camí cap a nous tractaments:

L'objectiu dels investigadors és aprofitar el descobriment per desenvolupar possibles tractaments o millorar els existents i per això estan treballant amb empreses farmacèutiques.

A més, creuen que el gen TLR7 pot jugar un paper en altres malalties autoimmunes, com l'artritis reumatoide i la dermatomiositis. Per això creuen que aquest treball també pot ajudar a conèixer-ne millor les causes i els mecanismes que les provoquen i les fan evolucionar.

Cada 10 de maig se celebra el Dia Mundial del Lupus, amb milers d'actes. Aquest any anirà precedit d'un nou avenç científic contra aquesta malaltia.