El català de Tossa, un parlar únic
El parlar de Tossa és únic des de diferents punts de vista. Per la seva fonètica, per la seva gramàtica i per un lèxic molt ric.
Ara, el llibre "El català de Tossa. Un dels parlars salats de la Costa Brava" l'analitza a fons. És una feina de més de 12 anys, que va començar quan es van conèixer els dos autors: el lingüista Andreu Bosch i Carmelo Sallés, un tossenc que porta més de 25 anys recopilant trets característics de la parla del seu poble.
Entre el mar i la muntanya
La seva orografia, entre la zona muntanyosa del massís de Cadiretes i el mar, és fonamental per entendre la peculiaritat del seu parlar i que s'hagi aconseguit preservar amb el pas dels anys. De fet, el seu lèxic té connotacions marítimes i sureres a parts iguals.
Un clar exemple d'això és la paraula "canari", que fa referència a un peix que té taques grogues. Però és que "canari" també és un tap de suro defectuós, al que li han aparegut, precisament, taques grogues. Una altra paraula genuïna és "bogamarí", que a altres zones s'anomena "garota", "garoina" o "eriçó de mar". Tossa és l'únic poble del Principat on s'anomena així. Només s'han trobat altres referències a l'Alguer, a les Illes Balears o a Xàbia, al País Valencià.
També tenen paraules pròpies com ara "burraixins", que és com anomenen les formigues. A Tossa, "sotgen" (miren) si hi ha mala mar i si veuen que no hi ha "andanes" (onades) agafen "es bussi" (petita barca de rems) per sortir a navegar.
Però les noves generacions cada vegada utilitzen menys aquestes paraules i també parlen, cada vegada menys, amb l'article salat. Segons el lingüista Andreu Bosch "el prestigi hi juga un paper molt important". "El fet d'arrelar-se i valorar la pròpia manera de parlar és un tret distintiu i un tret d'identitat", afegeix.
L'escola juga un paper fonamental per prestigiar el parlar propi i ensenyar a la mainada la riquesa lingüística.
Carmelo Sallés explica que ell mai canvia la manera d'expressar-se. Fins i tot quan està fora de Tossa no es passa al català estàndard. Malgrat això, reconeix que el parlar "està tocat de mort".
Si no ens ajuntem entre nosaltres i no ens retroalimentem, la gent s'oblida de la parla.
Al seu parer, la pèrdua dels oficis hi està jugant un paper molt important perquè s'estan perdent expressions que només es diuen en certs àmbits. Explica que els fusters del poble anomenaven "enfiles" a les lleixes. Però actualment ja queden pocs fusters al poble, i sense fusters no hi ha traspàs del lèxic propi.
Més enllà del lèxic
A banda del lèxic, altres fets diferencials del parlar de Tossa és el manteniment del parlar salat o l'ús que fan dels pronoms febles. Per exemple, quan hi ha un pronom feble darrere d'un infinitiu, dupliquen la consonant i en lloc de dir "dir-me" diuen "dim-me". En aquest sentit, també dupliquen el mateix pronom i diuen "el varen tenir-lo" en comptes de "varen tenir-lo" o "el varen tenir".
Pel que fa al parlar salat, calculen que encara ho manté un 2% de la població. És una pràctica que està en clara recessió, però és un dels municipis catalans on està més viu, juntament amb Cadaqués.
Els autors
Els dos autors del llibre, Andreu Bosch i Carmelo Sallés, es van conèixer de casualitat a l'Alguer. Sallés portava dècades recopilant expressions pròpies del parlar de Tossa a través d'entrevistes que feia a familiars, amics i, sobretot, gent gran del poble. Quan li va passar una gravació del seu pare a Andreu Bosch, ell mateix reconeix que no va entendre res: "Havia d'entendre no únicament el lèxic, sinó que també havia de descodificar la fonètica, o la col·locació i repetició dels pronoms febles."
Hi havia diferències tant des d'un punt de vista fonètic, com morfosintàctic i lèxic.
Posar ordre a tot plegat els ha suposat una feina de 12 anys fins a arribar a la publicació del llibre, que esperen que serveixi per conscienciar la importància de preservar la parla de Tossa com una manera de preservar també la seva identitat.
