El català, la igualtat i l'amenaça de l'extrema dreta centren la campanya de les europees

Primer cap de setmana de campanya electoral per a les eleccions europees del 9 de juny, amb la defensa de la llengua com un dels arguments. Junts i Esquerra arrenquen campanya a les Balears i a Euskadi.

A l'inici de l'acte de Junts a Mallorca s'ha fet un minut de silenci per les víctimes de l'esfondrament del restaurant de la platja de Palma. L'acte ha servit per reivindicar la unitat del sobiranisme i dels models de política lingüística als Països Catalans. Junts promet ser al costat dels illencs davant l'ofensiva del PP i Vox en contra del català a les aules i s'erigeix com l'única força d'obediència estrictament catalana que és garantia de l'oficialitat del català a Europa. Junts no es creu les promeses que fa Pedro Sánchez a Catalunya en plena campanya electoral.

Esquerra ha traslladat la campanya a Bilbao, una ciutat tenyida de blaugrana per la final de la Champions femenina. Amb Bildu, companys de la coalició Ara Repúbliques, han aprofitat per explicar les polítiques feministes i de gènere que han impulsat aquests últims anys a Europa: sobre violència masclista o sobre la presència de dones als llocs de decisió en l'àmbit empresarial. Ara, a la pròxima legislatura, ho volen fer també als consells d'administració de l'esport.

Pedro Sánchez ha equiparat la dreta de Feijóo amb la ultradreta d'Abascal. I ha advertit que una onada conservadora a Europa podria tornar a obrir les portes de les retallades. El president espanyol ha tret pit a Sevilla de les polítiques econòmiques del seu govern i ha assegurat que l'extrema dreta ve a Espanya a manifestar-se i a criticar-lo per erosionar un model, el del seu govern, que demostra que hi ha una alternativa a les polítiques neoliberals que ja es van aplicar a Espanya i a Europa.

També en contraposició a l'extrema dreta, la candidata del PSC, Laura Ballarín, ha defensat els avenços en matèria feminista que han impulsat els socialistes des d'Europa, com la igualtat de sou entre homes i dones i la primera llei europea contra la violència masclista. Sobre el pròxim govern català, Salvador Illa ha confirmat que estan negociant i ha demanat a tots els partits que tinguin, ha dit, "ofici polític".

 

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha desafiat avui Pedro Sánchez a sotmetre l'aprovació de l'amnistia a un referèndum. Feijóo ha argumentat que el govern espanyol no té majoria i, per tant, no pot aprovar una llei d'aquesta envergadura. Ha assegurat, a més, que la majoria dels espanyols no estan d'acord amb el fet que tiri endavant.

Els Comuns acusen els socialistes de fer un gir a la dreta en política migratòria. Ho ha dit Jaume Asens en un acte sobre drets i llibertats, en el qual ha tingut el suport d'Ada Colau i Jéssica Albiach. El candidat ha defensat la derogació del pacte europeu de migració i asil. Asens l'ha qualificat de pacte de la vergonya entre el PP i el PSOE.

I malgrat presentar-se per separat en aquestes eleccions, Podem, en un acte a Madrid, també ha defensat precisament la derogació del pacte europeu de migració i asil. La candidata Irene Montero, ha apostat per una Europa pacifista, ecologista i socialment compromesa.

Al contrari que els Comuns, l'extrema dreta demana endurir la política migratòria. Vox acusa PP i PSOE d'haver entregat les competències a Europa, amb un discurs, el de Vox, que torna a vincular immigració amb inseguretat.