El "chuletón" que divideix el govern espanyol sobre si cal consumir menys carn
#MenysCarnMésVida és la campanya que ha impulsat el Ministeri de Consum, en mans d'Unides Podem, per conscienciar de la necessitat de reduir el consum excessiu de carn que hi ha Espanya i que li ha valgut una pluja de crítiques, també des de de dins del govern.
En un vídeo explicatiu, el ministre, Alberto Garzón, ha destacat el cost per al medi ambient i per a la salut que comporta una dieta massa rica en carn i ha convidat a reflexionar sobre com canviar aquest hàbit.
En el missatge, subratlla la diferència entre les macrogranges i la ramaderia extensiva, "més sostenible" i que permet "crear llocs de treball que protegeixen l'economia local".
Garzón recorda que la quantitat de carn recomanada per l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició és d'entre 200 i 500 grams a la setmana, però a Espanya el consum mitjà supera el quilo.
El 14,5% de las emisiones de gases de efecto invernadero proviene de la ganadería, especialmente de las macrogranjas, mientras que para que tengamos 1 kilo de carne de vaca se requieren 15.000 litros de agua.
Alberto Garzón🔻 (@agarzon) July 7, 2021
De ello os hablo en este vídeo:#MenosCarneMásVida pic.twitter.com/wMDOd1GI8J
Tot i que és un missatge que la ciència dona des de fa temps --el consum excessiu de carn vermella i processada, begudes ensucrades, greixos trans i sodi està vinculat a més risc de malalties, segons l'OMS, i la producció de carn és responsable 14,5% de les emissions de gasos contaminants, d'acord amb la FAO--, Garzón ha rebut crítiques fins i tot des del govern del qual forma part, i començant pel president. Pedro Sánchez, preguntat pel tema durant una visita a Lituània, ha manifestat:
"A mi, on em posin un 'chuletón' al punt, això és imbatible."
També el ministre d'Agricultura, Luis Planas, ha considerat "injusta" i "errònia" la campanya per assenyalar el sector canri i "entrar en polèmiques que no porten enlloc".
Barons socialistes també l'han qüestionat. L'extremeny Guillermo Fernández Vara l'ha convidat a visitar una devesa perquè "sobre el terreny potser és més fàcil que ens entengui" i el manxec Emiliano García-Page l'ha acusat "d'amenaçar milers de llocs de treball" a la província i ha advertit que "demà aniran pel vi i, l'endemà, pel formatge".
El PP ha demanat la dimissió de Garzón i ha considerat la campanya "estrafolària" i "intervencionista". També l'han criticat l'extrema dreta de Vox, Ciutadans i el presidents de Galícia o Cantàbria.
Lluny de retractar-se, el ministre de Consum s'ha refermat en la campanya. En declaracions a La Sexta, Garzón ha admès que l'ha sorprès la resposta de Pedro Sánchez però ha deixat clar que no canviarà la línia de treball.
"No sabia ni què respondre, però la línia està plantejada de fa temps, és important no generar soroll addicional i només d'haver contribuït que la ciutadania sàpiga exactament els riscos per a la salut estarem salvant milers de vides i em sento satisfet, encara que queda molt camí per fer."
Garzón creu que, d'aquí uns anys, el debat sobre la carn canviarà igual com ha passat amb el tabac. I s'ha remès al pla estratègic Espanya 2050 subscrit pel govern de coalició, que avala la proposta de Garzón i diu, entre altres coses:
"El 2050 menjarem menys productes d'origen animal i ultraprocessats, però consumirem més productes locals, ecològiques i de temporada."
Nutricionistes i ecologistes avalen Garzón, els ramaders el critiquen
Organitzacions com Unió de Pagesos o Asaja han reclamat una rectificació a Garzón. Pensen que la contaminació vinculada a la ramaderia no es pot comparar amb la dels vehicles i que és injust amb el sector.
En canvi, les entitats ecologistes, com Greenpeace, han llançat missatges contra les macrogranges i han reclamat coordinació al govern per canviar el model agroalimentari.
L'aval a Garzón ha arribat també des dels nutricionistes. Juanjo Cáceres, coautor del llibre "Más vegetales, menos animales", fa anys que predica que cal consumir més llegums i vegetals i menys carn.
El 2020 va pujar un 10% el consum de carn
L'any passat es va incrementar a Espanya tant el consum com la producció de carn. Segons les dades del Ministeri d'Agricultura, les famílies van adquirir un 10,2% més de vianda que l'any anterior, fins a fregar els 50 quilos per càpita. Destaquen els creixements de l'abril, el maig i l'octubre. En el cas de Catalunya, el consum va ser de 51,8 quilos per cap.
Les dades globals espanyoles indiquen que els jubilats, adults independents i, sobretot, les parelles adultes sense fills són els perfils que van consumir més carn, mentre que les que menys en van ingerir van ser les famílies amb fills petits. Més de 64 quilos les parelles adultes sense descendència, davant dels 34 dels pares amb infants.
Espanya va produir l'any passat 7,6 milions de tones de carn, davant dels 7,2 milions de l'any anterior, segons el Ministeri d'Agricultura.
I les emissions de gasos d'efectes hivernacle procedents de la ramaderia a Espanya van pujar el 2020 a 24,8 milions de tones brutes de CO2, un 0,8% més que el 2019. Van suposar el 9,1% del total d'emissions d'Espanya, segons l'avenç de l'inventari d'emissions del Ministeri per a la Transició Ecològica.
