El cinema espanyol produeix una pel·lícula al dia: sobresaturació o gran moment per a la indústria?
L'oferta de pel·lícules (i sèries) no para de créixer i els espectadors no donem l'abast. Parlem, sobretot, d'anar al cine a veure les estrenes, cada cop més nombroses, però també de les plataformes.
Aquesta realitat convida a preguntar-se si hi ha una saturació del mercat audiovisual. És un debat obert i ple de matisos.
En parlem amb Adolfo Blanco, productor i distribuïdor d'A Contracorriente Films i exhibidor als cinemes Verdi; Míriam Porté, productora de Distinto Films i Juan Carlos Tous, cofundador de la plataforma Filmin.
Més de 300 pel·lícules a l'any
El cine espanyol produeix cada cop més llargmetratges. Ho explica, entre altres factors, l'augment de subvencions i facilitats de finançament, l'abaratiment de costos i processos de laboratori amb la tecnologia digital i, sobretot, el talent local. Amb moltes noves veus, especialment femenines, que abans no tenien espai.
Des del 2014 la xifra s'ha anat enfilant cada cop més i, dels 222 llargs produïts en pandèmia, la corba no ha deixat de créixer i ja sobrepassa les 300 pel·lícules anuals. També l'any passat. És a dir, gairebé una pel·lícula per dia.
Hi ha sobresaturació?
Podem llegir les xifres com un gran moment per a la indústria. Però també com un punt de sobresaturació. Hi ha matisos segons les diverses veus del sector a qui demanem valoració.
Segons el productor Adolfo Blanco "vivim un moment molt dolç perquè hi ha múltiples finestres i l'experiència de visualització està tan fragmentada que hi ha espai per a tothom".
Segons ell no és que hi hagi massa llargmetratges, sinó que és difícil que tothom trobi la visibilitat desitjada. I més si hi ha competència deslleial d'algunes pel·lícules de Hollywood, com "Avatar", que es projecten cada 10 minuts a grans complexos de cines, i no deixen espai per a ningú més. "La llei hauria de protegir la resta de films", assegura.
La coproductora de pel·lícules com "Sorda", "Esmorza amb mi" o "La quinta portuguesa", Míriam Porté, creu que és molt important per a un país tenir una indústria, un imaginari i una cultura audiovisuals potents: "El talent aquí és fantàstic, tècnicament i pel que fa a actors i autors. I ara ha eclosionat."
Porté manté que hi ha pel·lícules que "es podrien no fer, segur, però perquè existeixin les que cal fer també han d'existir les que no".
En canvi, segons el cofundador de la plataforma Filmin, Juan Carlos Tous, si mires França, que és la meca i referència del cinema europeu, no arriben a aquestes xifres.
Tenim saturació, no es poden pair tantes produccions.
Només 30 produccions van superar els 100.000 espectadors
La supervivència a les sales és complicadíssima per a la majoria. Hi ha setmanes que arriben a coincidir fins a set pel·lícules espanyoles a la cartellera. Si a més hi afegim la competència de la resta de cine internacional i, sobretot, de Hollywood, sobreviure es fa quimèric.
I encara més si tenim en compte com han canviat els hàbits de consum actuals amb la consolidació de les plataformes. Cada espanyol no va ni dos cops l'any al cine. Encertar la data d'estrena és vital per a l'estratègia de les pel·lícules.
Només 30 produccions espanyoles van superar l'any passat els 100.000 espectadors. Són les coproduccions catalanes "Wolfgang", la 3a de la llista de les produccions més taquilleres amb gairebé 600.000 espectadors, "Sirat" (439.000) i "Romería" (276.000), 9a i 10a.
La resta obté xifres molt discretes, algunes malgrat tenir prestigi i premis a diversos festivals.
Les plataformes poden allargar-ne l'exposició
El gran problema, apunta l'exhibidor dels cinemes Verdi, és que "les pel·lícules de mida mitjana no tenen la seva oportunitat perquè a la segona setmana ja estan mortes".
Tanta oferta, a més, provoca certa reiteració temàtica, d'arguments i fórmules que sembla que es repeteixen entre pel·lícules.
Ara bé, les plataformes també han facilitat segones vides més llargues i exitoses que el recorregut als cines.
Com el debut de Gerard Oms, "Molt lluny", que va aplegar 64.000 espectadors als cines, però, en canvi, a Filmin ha estat la pel·lícula del cine espanyol més vista de l'any.
Porté assegura que "moltes pel·lícules troben a plataformes el seu espai real, sobretot les d'autor. Tenen visionats impressionants".
Un dels cofundadors de la plataforma catalana Filmin, Juan Carlos Tous, treu pit: "Abans teníem el vídeo i ara les plataformes. La vida és llarga i allà hi cap tot. Reposicions, cicles, estrenes... Tenim un volum bestial i és molt enriquidor. A les sales hi veiem pel·lícules amb una vida absolutament efímera. I les plataformes poden ser el seu lloc. Hi ha un canibalisme als cines que no afavoreix ningú".
Oferta audiovisual inabastable
I si hi afegim les pel·lícules que es produeixen i estrenen directament a les plataformes i l'allau de sèries, l'oferta audiovisual es fa absolutament inabastable.
Com a productora, diu Porté, ara de vegades costa trobar tècnics per a les pel·lícules. O actors o actrius.
Fa temps que intento parlar amb una actriu per a un projecte i no té ni temps material, enllaça un projecte amb un altre. Abans això era impossible.
"Per més ganes que es tinguin, un espectador no pot digerir tot el que s'està produint. S'està estirant massa el xiclet. Cal fer una reflexió general de tot el sector i buscar respostes. Ara no en tenim", rebla Tous.
