El circuit de les falsificacions de marques, un mercat que ha perdut l'estigma i mou milions

La meitat dels joves europeus veu de bon ull comprar falsificacions de marques si l'original té un preu fora del seu abast. Són dades l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea. Això passa en un moment en què l'accés a aquestes rèpliques és més fàcil que mai. Plataformes com Hacoo o CNFans permeten aconseguir-les a cop de clic. En poc més de 15 dies, la comanda feta online arriba a casa. Còpies pràcticament idèntiques a un preu molt baix.

Vendre falsificacions és un delicte contra la propietat industrial de la marca que s'imita. Això vol dir que és la marca qui ha de vetllar perquè no la copiïn. Un repte ingent en un sector que mou milions com és el de la moda.

Cristian Castillo, expert en logística de la UOC, reconeix que el principal problema és la mateixa estructura de la cadena de subministrament: hi ha tants intermediaris entre qui fabrica la falsificació i qui la compra que resulta pràcticament impossible identificar el punt d'origen.

Les rèpliques entren pels mateixos canals que els productes legals, per mar, en contenidors, o per avió. Tot i que es fan inspeccions, és inviable supervisar el 100% del volum que arriba; així, moltes càrregues passen sense ser detectades.

El paper de Vigilància Duanera

A l'aeroport del Prat, Vigilància Duanera examina diàriament centenars de paquets que arriben de fora de la Unió Europea. Quan hi ha indicis que un producte pot ser fals, la mercaderia queda retinguda en un magatzem de dipòsit temporal. Ho notifiquen als titulars de les marques presumptament afectades i són aquestes les encarregades de verificar si es tracta d'una còpia.

Segons el responsable de Vigilància Duanera, cada vegada més marques mostren preocupació per la proliferació de falsificacions i són elles mateixes les que impulsen els procediments per retirar-les del mercat. "Són les responsables i encarregades d'actuar", afirma.

Duanes atura sobretot aquells enviaments que tenen un caràcter comercial, és a dir, que no són per a ús personal. "Nosaltres parem els que veiem que poden tenir una finalitat lucrativa", assenyalen.

Els agents valoren diversos indicadors per decidir si una comanda és sospitosa: el valor del producte, el tipus d'embalatge, la procedència o la possible reincidència del comprador.

De fet, fins i tot un enviament petit pot quedar paralitzat si hi ha sospita d'ús comercial. "Pot ser una quantitat molt petita, però si el valor és alt, si hi ha reiteració o si detectem que la persona ven aquests productes per xarxes socials o altres plataformes, la mercaderia queda retinguda", puntualitza.

Però el consum de falsificacions no es limita només a l'ús propi: alguns joves ja compren amb la intenció de revendre-ho a plataformes com Vinted, i generar un petit benefici econòmic.

On es fabriquen?

Als fabricants de la roba de marca o les bosses de mà de luxe els és molt difícil rastrejar des d'Occident l'origen de la falsificació en un sector opac. El corresponsal de 3CatInfo a Pequín, Francesc Canals, ha visitat un dels llocs de pelegrinatge turístic a la recerca de falsificacions.

És el Temple del Cel, una de les grans atraccions turístiques de Pequín. Allà hi ha el mercat de les Perles, que, juntament amb el de la Seda i molts d'altres, a les grans ciutats xineses són lloc on es poden trobar les falsificacions al més perfectes i barates possible.

Molta d'aquesta mercaderia barata ve del mercat majorista d'Yiwu, al sud de Shanghai, el més gran del món. S'hi pot trobar absolutament de tot en quilòmetres i quilòmetres de passadissos.

Els preus irrisoris d'aquests objectes comprats a l'engròs permeten multiplicar exponencialment el benefici perquè continuen resultant barats un cop es venen en línia a apps i webs des d'Europa o els Estats Units.

A les fàbriques hi treballa mà d'obra de molt baixa qualificació, migrants vinguts a les províncies de la costa des de l'interior pobre, víctimes d'una explotació laboral sistèmica. A la Xina no hi ha sindicats independents ni negociació col·lectiva de conveni que pugui forçar una millora de les condicions laborals.

Per què tenen tant d'èxit?

Mel Solé, professora d'Economia de la Universitat de Barcelona, identifica que el fenomen de la compra i revenda de productes --siguin originals o falsificats-- no és nou. El que ha canviat, assegura, és l'escala i la velocitat amb què es pot fer negoci.

Aquesta capacitat d'arribar a molta més gent fa que la rendibilitat dels petits negocis en línia creixi amb molta facilitat. L'economista assenyala, a més, que hi ha un component social i psicològic darrere d'aquest comportament: "És una pressió social per poder tenir el producte."

Aquesta necessitat d'accedir a determinades marques o objectes de desig, sovint més enllà del poder adquisitiu real, explica part de l'èxit de les rèpliques i de les plataformes que les comercialitzen a preus molt més baixos. "Poder accedir a determinats productes amb un preu inferior agrada a tothom. A tothom li agrada tenir una ganga."

El factor generacional també hi té un paper clau. "La gent jove té la cultura de la immediatesa", apunta.

Què hi diu la llei: les conseqüències legals

Ramon Morral, professor de Dret Mercantil de la Universitat Autònoma de Barcelona, adverteix que la frontera entre la revenda ocasional i l'activitat comercial és decisiva. "Si aquesta activitat la realitzen regularment --comprar per revendre, comprar per revendre-- es considera que la persona és un empresari", explica.

I això, afegeix, té conseqüències legals immediates: "Si es considera empresari, està sotmès automàticament a un estatut jurídic. Hauràs de declarar l'IVA, donar-te d'alta a l'impost d'activitats econòmiques i portar una comptabilitat."

El problema, diu, és que molts d'aquests petits venedors no són conscients que estan exercint una activitat mercantil. "Tu pots fer aquestes pràctiques regulars de comprar i revendre i no passa res, però no passa res no perquè sigui legal, sinó perquè fins aquell moment ningú t'ha dit res", puntualitza Morral.

El fet que l'administració no actuï no converteix l'activitat en lícita: "Una cosa és que l'administració pública, o qui sigui, no s'adoni d'aquella infracció i, per tant, no actuï. I una altra cosa és que aquella activitat sigui, d'acord amb la llei, il·legal."

Espanya, al capdavant de la compra de falsificacions

Espanya és el segon país de la Unió Europea on es compren més falsificacions. D'acord amb aquest estudi de l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la UE (EUIPO), un 20% dels ciutadans espanyols reconeix haver comprat rèpliques. Una xifra que supera la mitjana europea del 13%.

Davant d'Espanya, només hi ha Bulgària, amb un 24%. Per grups d'edat, qui compra més productes falsificats són els joves d'entre 15 i 24 anys.

Segons un estudi de l'Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) publicat el 2021, el calçat és el producte falsificat més retingut a la Unió Europea, amb un 33,7% del total. El segueixen la roba (17,3%), els perfums i cosmètics (9,6%), els articles de pell (8,7%), l'electrònica (6,5%), les joguines (5,5%) i els rellotges (5,2%).

L'informe alerta que les autoritats postals i duaneres europees no disposen de prou recursos per examinar els paquets petits i enviaments postals, un dels principals canals de distribució de falsificacions. A causa del gran volum de comerç legítim, la seva capacitat per detectar productes fraudulents encara és limitada.

Pel que fa a l'origen dels productes retinguts, la Xina concentra el 75% de les falsificacions, seguida de Hong Kong (5,7%), Turquia (5,6%) i Singapur (3,3%).

Un volum de mercat milionari

A Espanya, segons dades del Ministeri de l'Interior (2024), es van requisar un total de 6.189.015 productes falsificats, amb un valor de mercat estimat de 251,5 milions d'euros. Els articles més intervinguts van ser les joguines (81,3%), seguides de la roba (15,9%), els complements (12,3%) i el calçat (4,8%).

A Catalunya, durant el mateix període, es van intervenir 383.225 objectes falsificats, el 6,2% del total estatal. D'aquests, 171.016 corresponien a productes tèxtils (44,6%), 43.886 a joguines (11,5%), 36.678 a complements (9,6%) i 8.090 a calçat (2,1%).

Per comunitats autònomes, Catalunya ocupa el cinquè lloc en volum de confiscacions, darrere de la Comunitat de Madrid (50,1%), el País Valencià (12,9%), Andalusia (12,4%) i les illes Canàries (8,2%).