El cohabitatge per a gent gran, una fórmula a l'alça que pot millorar l'oferta de lloguer social

Ajuntaments com el de Sant Vicenç dels Horts proposen que els pisos de les persones que van a equipaments residencials de cohabitatge passin a la bossa pública
Redacció
3 min

La població catalana més gran d'edat està canviant de preferències sobre on vol passar els últims anys de vida i això pot influir sobre el tensionat mercat immobiliari. El 85% de les persones majors de 55 anys viuen en un habitatge de propietat i la major part ja el té pagat completament.

Però les coses es compliquen quan arriba la dependència i no es pot seguir en aquest pis de propietat.

Segons el baròmetre del consumidor sènior de Mapfre, un 33% dels sèniors es planteja anar a alguna mena cohabitatge, mentre que l'opció d'anar a una residència només l'escull el 16%. La majoria, però, el 55%, no vol cap d'aquestes opcions.

L'opció del cohabitatge

El cohabitatge guanya adeptes mentre les residències es veuen cada cop amb més reticència. Però què és un cohabitatge? Doncs un edifici amb apartaments de dimensions reduïdes en els que viuen persones grans en parella o soles i que poden accedir a serveis de suport geriàtric i lúdics.

Són equipaments per persones autònomes que poden ser de promoció cooperativa o d'iniciativa pública. Les persones poden accedir a serveis gratuïts de gimnàstica, tallers de memòria o ajudes pels telèfons mòbils.

Al barri de la Trinitat de Barcelona hi ha un dels edificis municipals d'habitatges per a gent gran amb serveis. L'ajuntament de Barcelona ofereix 1.825 habitatges d'aquest tipus a tota la ciutat.

L'Angelina té 91 anys, és molt autònoma i encaixa molt bé en aquest equipament: "He esperat set anys que em donin la vivenda; cada any renovava la petició", explica. Després de patir una caiguda, va demanar si el seu cas es podia accelerar "perquè no podia pujar l'escala".

Més demanda que oferta

Els habitatges tenen uns cinquanta metres quadrats i es paga un lloguer en funció de la renda, però que en cap cas supera els 600 euros. Per accedir a aquests habitatges cal inscriure's en registre, però hi ha una llista d'espera que supera per molt l'oferta municipal.

Marta Villanueva, regidora de l'Ajuntament, explica les condicions bàsiques per poder accedir al servei...

Les persones que poden accedir han de ser més grans de 65 anys, no poden tenir un habitatge en propietat i, si el tenen, no ha de ser accessible i han de necessitar unes altres condicions materials en el seu habitatge.

El cas de Sant Vicenç dels Horts: contribució a lloguer social

Al centre històric de Sant Vicenç dels Horts, hi ha la casa pairal de la família Costa, que ara és de propietat municipal. Amb l'ajuda de l'Àrea Metropolitana, es rehabilitarà aquest edifici per fer-hi cohabitatge per a persones grans.

Amb aquesta iniciativa, a més d'oferir aquesta fórmula d'habitatge a la gent gran, es pretén ajudar a reordenar el mercat immobiliari del poble i a alliberar pisos a les zones perifèriques.

Miguel Comino, l'alcalde del poble, explica que el projecte encara s'ha d'acabar de perfilar, però que hi ha un objectiu molt clar. "Es tracta que les persones grans que viuen fora del nucli urbà de Sant Vicenç puguin oferir el seu habitatge a l'Ajuntament per incorporar-lo a la bossa de lloguer municipal a canvi de tenir accés a un dels 10 o 15 habitatges que sortiran d'aquí."

Avui és notícia

Més sobre Habitatge

Mostra-ho tot